La vida passa!

Ja ho diu la dita: “Per Nadal, les ovelles canadenques abandonen les hamburgueses, i van a afartar-se de teca al seu corral”. Si nois, la vida passa, i ja ha arribat l’hora que els Almendrus tornin a casa, per primera vegada, amb oferta 2x1!
Final de temporada... És hora de fer el nostre petit “resum de l’any”:

L’hivern va tenir un gust agredolç, entre la il•lusió de començar l’aventura canadenca plegats i els moments menys bons en que la Gemma buscava feina i jo no atrapava la de cole. Però amb la primavera van arribar grans novetats: feina per la Gemma, cotxe (millor encara, furgo!!), canvi de casa, sortides a les muntanyes i floretes!! (varem dir als colibrís que vinguessin l’any que ve... sinó no sabríem què escriure la temporada vinent!). Així, la primavera va ser el tret de sortida per un estiu preciós de descoberta de les Rocoses, en la que ens han acompanyat alguns familiars i amics, sortint cada cap de setmana, brutal! A la tardor varem veure les dues cares de la “cultura Cowboy”, primer gaudint d’una expedició brutal a un lloc super remot, però després pringant quan intentàvem explorar la cultura més a fons... Rotllo la “noia de porcellana” d’en Pau Riba: maca de fora, però sense contingut. I ara que arriba l’hivern, a preparar-nos per la nostra primera temporada d’esquí sobre la millor neu del món... De la que us passarem tots els detalls a la pròxima temporada de... ELS TIETS A AMÈRICA.

Una abraçada ben forta, i fins molt aviat!

Dos esquimals perduts en el desert

Decidits a aprofitar l'últim cap de setmana abans de Nadal per anar a esquiar, el dissabte ens varem dirigir a una zona propera a Calgary on havíem vist al butlletí que no hi havia risc d'allaus.
Tot just arribant ens varem adonar del per què d'un risc d'allaus tant baix: el vent s'havia endut tota la neu, i si no hi ha neu, no hi ha allaus! Per acabar d'ajudar, feia un dia lleig i tapat... Vaja, que el pronòstic indicava un fracàs rotund.
Però sorpresa! De cop veiem 4 tarats que estaven pescant al mig del llac! I després també ens trobem uns "muchers" que preparaven els gossos i els trineus per anar a donar una volta per sobre el llac... Nosaltres estàvem flipant!
Ens varem posar els esquís, i varem anar a veure'ls de prop.
Lo dels trineus pintava molt guai, però els pesca- dors... No ho entenem pas: amb el fred que feia, i els tius s'estaven palplantats tot el dia aguantant la canya al costat d'un forat que havien fet al llac, i apa, esperar que piquin i paciència! Una d'ells tenia la cara tant freda que no podia ni parlar bé, i encara va tenir la moral de dir-nos "és molt divertit això de pescar al gel", i al cap d'uns segons va afegir, "quan piquen, és clar..."
El que pintava un dia de pena per poca neu i mal temps, es va convertir en una experièn- cia molt interessant voltant entre esquimals. Ja passa a vegades, que quan menys t'ho esperes et trobes amb coses increïbles... I poder aprofitar aquestes ocasions és genial!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica

7 a -27

Per tal d’iniciar-nos en el meravellós món de l’esquí de muntanya a Canadà, ens varem apuntar a un curset de prevenció d’allaus... Amb la fortuna que el dia de les pràctiques va ser el més fred del que portem d’hivern, i ens varem passar 7 hores a -27ºC... QUIN FRED!
Ara tots dos tenim anorach de Teletubby, i de cos varem anar prou bé (sobretot la Gemma, que ens va tocar un monitor ben guapo i aixo sempre ajuda!)... però les mans i els peus varen pringar de guais!

Una tubby-abraçada!

No demanis peres a l'ohm

Finals de tardor a Canadà: massa fred per escalar i caminar, però sense prou neu com per esquiar… Quin rotllo!!!
Hem intentat aprofitar aquests dies per descobrir la oferta cultural local, tot un repte!!
La setmana passada varem anar a veure l’únic museu amb una mica de cara i ulls que hi ha a la zona (a 2h amb cotxe de Calgary), segons sembla, el museu de dinosaures més gran del món (com a mínim!!).
La veritat és que aquest museu estava molt bé, amb moltíssims esquelets reals de dinosaures (flipes amb lo grossos que eren!), i molt ben explicat... Tot hauria estat la mar d’enriqui- dor cultural- ment si no hagués estat perquè el poble del costat tenia els carrers plens de dinosaures cutres i mal pintats, i enlloc de restaurants hi havia “dino-burguers” i “jurassic-cafes”, amb les decoracions més horroroses que us pugueu imaginar...
Aquesta setmana encara ha estat pitjor: hem anat a un parc a Calgary en que representa que hi ha cases tal i com eren quan es va fundar la ciutat. Molta gent ens n’havia parlat bé d’aquest lloc, i teníem forces esperances... Però com més altes les expectatives, de més amunt cauen! Ens vam trobar al mig d’un decorat mal fet del Far West, amb poquís- sima gràcia, on titllaven de “història” a coses de fa dues generacions... El decorat dels pastorets més cutres de Catalunya dóna 10 voltes a aquest lloc.
Els canadencs són molt bona gent, però nois, no es poden demanar peres a l’ohm... Ja estem desitjant que nevi per tornar a sortir de la ciutat!!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Els conills es tornen blancs!!

Fa mesos que la Gemma i jo estem mantenint una guerra dialèctica d’alt nivell intel•lectual: ella diu que els conills de Calgary es tornen blancs quan arriba l’hivern (tal i com li havia dit la Berenice), i jo no m’ho crec.
M’he passat tota la tardor enfotent-me de la Gemma cada cop que veiem un conill, ja que sempre els veiem de color gris, però últimament la truita s’està girant perillosament... Tots els conills que veiem són blancs!!!
És clar que com a bon enginyer cap quadrat i capullo, no puc pas reconèixer que m’he equivocat!... Ja estic desenvolupant la teoria dels “conills migratoris”, segons la qual els conills blancs i els grisos s’intercanvien els caus a la tardor i la primavera, de manera que els conills grisos tornaran després de l’hivern... Ara només em falta inventar-me a on tenen l’altre cau...

Una abraçada!!

Vigilant la competència

Fa cosa d’un mes va ser el festival de cinema de muntanya de Banff (número 1, per davant de Torelló), i varem anar-lo a veure per estudiar què tal ho fa la competència. Aquí us passem l’informe comparatiu:
Pelis: Les mateixes...
Espais: Teníem coll avall que l’auditori de Banff seria més còmode que el Cirvianum, però increïblement, no va ser així!! A part d’això, a Banff hi ha més espais on fan activitats paral•leles a la projecció de pelis, però tampoc són per tirar coets.
Preu: Si us penseu que Torelló és car, Banff ho és el doble!! Els tiquets són per dia sencer (de 9h a 17h!), però et foten una clavada de guais, i no hi ha absolutament res gràtis! Tot i això, com a mínim no són tan mal parits com a Torelló, que venen més entrades que seients té el teatre!
Acomodadors: els de Banff tenen els lots més macus que els escoltes de Torelló.
Traducció: a Banff no n’hi ha... clar, això els ho posa més fàcil...
Presentació: per mooooolt bé que ho facin a Banff, segur que no ho fan ni la meitat de bé que la Nati Adell, que a part de fer-ho molt bé, està guapíssima!!!
Públic: També hi ha capullus que es posen anorach de plumes per anar al cinema de muntanya, però aquí fa una mica més de fred, i tenen excusa...

En resum: és força el mateix, probablement la diferència més notòria és que a Banff es potencia molt el que en diuen “inspiring stories”: que les pelis tinguin “moraleja” del rotllo “si t’esforces molt en alguna cosa, segur que ho aconseguiràs”, i en base a això, presenten cada pel•lícula com si es tractés d’un acte heroic. Per exemple, del que jo en diria “un matat que es dedica a donar voltaretes a un llac amb una piragua”, ells en diuen “un home que ha dedicat tota la seva vida a la seva passió per ser el millor en la seva especialitat”, i entrevistarien 4 col•leguilles del matat en qüestió que diguin que “el món gira gràcies homes que donen voltaretes amb piragua”... Els yankies són així!

Una abraçada!

A manca de panallets, atacarem els carmelus

La setmana passada va ser la Castanyada... Però cal fer "cada cosa al seu lloc", i tal i com ens fa ràbia la gent que celebra Halloween a Catalunya, nosaltres no farem la Castanyada mentre siguem aquí.
Ens vam currar un parell de carabasses, i varem comparar caramels pels nens... Buenu, o com a mínim aquesta va ser l'excusa... No sé com va anar, però tot i que van venir molts nens, ens va sobrar una muntanya de caramels... I ves per on, eren dels que més ens agradaven!!! Coses de la màgia de Halloween...
A l'àlbum podeu veure les nostres disfresses de última hora i les fotos del curs "fer una carabassa és fàcil - tu també ho pots fer!".

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Garrí, el sucio

Família, això és el Far West!
La setmana passada en Siebe (l'ex-jefe de la Gemma, el del ranxo) i quatre col·leguilles van anar de vacances "a muntar a les muntanyes", i ens van convidar per estar amb ells durant el cap de setmana.
Va ser com entrar a una Peli de l'Oeste: prats inacaba- bles, munta- nyes per descobrir, i un campament amb autèntics Cowboys... Ei, aquests tius són exactament igual que a les pelis: van sols, bruts, amb barret i escopeta, són homes durs, només beuen whisky, i no s'entén absolutament res del que diuen (cosa que va a pitjor a mesura que es foten el whisky!).
En Tom és una autèntica llegenda a les munta- nyes, en Siebe ens n'havia explicat 200 batalletes sobre ell (o millor dit, dues batalletes explicades 100 vegades), i finalment el varem poder conèixer en persona... Tot un personatge!
Aquest tiu (a qui tothom ha vist sempre amb la mateixa roba posada), es dedicava a caçar cavalls salvatges i altres animals (óssos, elks, cérvols... Vius, en principi) per les pelis de Walt Disney. Mentre parlava amb altres companys Cowboys, vam sentir com comentava que s'havia carregat 75 óssos, no sabem si això ha estat al llarg de la seva vida, durant els últims 10 anys, o durant els últims 10 dies... Sigui com sigui, després d'això, ens va fer vergonya explicar-li que nosaltres en vam atropellar un, i quedar com uns estevets...
Muntar a cavall a un lloc remot i preciós, esmorzars Cowboy (ous amb bacon), rentar-se al riu glaçat, foc de camp, cafè de Cowboy, copitxueles de Cowboy... Semblava Brokeback Mountain... Menys per una cosa...
Podeu veure les imatges a l'àlbum "ai que te la Fotos".

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!!

Las bicicletas son para el verano

Aquest cap de setmana vam anar a donar un vol amb bici, volíem aprofitar per veure els fantàstics colors que tenen els arbres a la tardor... Però sorpresa! La nit anterior havia nevat, i al verd, groc i taronja dels arbres s'hi va sumar el blanc de la neu... Quina passada! Que macu que està el bosc!!

Podeu veure un grapat de fotos al nostre àlbum "Ai, que te la Fotos" (que estrenem avui!), i el mini-video aquí sota.



Una abraçada!

Naturalesa morta

La tardor arriba amb totes les conseqüències... Mireu com estan les floretes de la Gemma!



Una abraçada dels Tiets a Amèrica

Una muntanya com un Temple

En David, el meu jefe, m'envia un correu electrònic telegràfic (com de costum): "passa per la meva oficina quan puguis, vull parlar amb tu d'un parell de temes importants", "OK, cap problema" el contesto, amb uns nervis importants...
Arribo a l'oficina, i en David em demana informació del projecte de l'edifici. Ens passem més de mitja hora per satisfer les seves principals curiositats tècniques (el tiu és un màquina, i jo vaig de cul per seguir els seus raonaments i contestar-li preguntes).
Sobtada- ment, la seva cara canvia:
Dav: Tinc una proposta per tu...
Ed: Digues...
Dav: Oi que a tu t'agrada la muntanya? (El calendari de Desnivel que tinc penjat a l'oficina em delata)
Ed: Yesssss
Dav: Tens experiència a muntanyes altes?
Ed: Home, una mica...
Dav: L'altre dia vaig anar d'excursió amb la família, m'ho vaig passar de collons, però vaig recordar els meus moments dolços de joventut (excursions llargues, una mica d'escalada...), i ara tinc un mono del 15 per fer alguna cosa una mica grossa. Què et semblaria anar a pujar el Mount Temple? Podríem dir-ho a un parell més del departament, però que quedi en "petit comité" i així podrem anar a saco...
Ed: A bodes em convides, Auidò!!
Traiem agendes, i fins i tot en això ens posem d'acord a la perfecció!
El dia de l'expedició al Temple la Gemma tenia plans amb l'Eli, i jo ja havia decidit no anar amb elles per deixar-los una mica de temps per estar soles i tenir "converses de dones": després de 9 mesos vivint amb mi i en Krilin, la Gemma necessitava parlar amb algú que tingués uns mínims d'intuïció, algú que compartís el punt de vista femení,
capaç d'entendre la situació d'una noia que s'està convertint en dona, que és massa gran per parlar dels tius que surten al Super-Pop, però massa jova per parlar de família i nens... Aquests misteris de la naturalesa femenina que són tant difícils d'entendre per un tiu... Buff, segur que molts enteneu el que vull dir!
Conclusió: la Gemma i l'Eli van passar el cap de setmana anant a Jasper rotllo "Thelma & Louise", i jo me'n vaig anar amb en David i 2 més del departament a pujar el Mt. Temple. Tots contents!!
L'excursió va ser una canya, tècnicament molt fàcil, però llarga (1700m de desnivell), i amb unes vistes brutals, ja que és la muntanya més alta de la regió (3553m). Varem disfrutar com nens petits...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Quin mal al cul!

Després d'atropellar a l'ós (veieu el missatge anterior: "Una vez maté un perro, y me llamaron mataperros") vam arribar al ranxu per passar-hi un cap de setmana de 3 dies.
Feia molt temps que no hi pujàvem, i la Gemma portava una motivada del 15, sobretot tenint en compte que aquesta vegada venia l'Eli, i tindria algú amb qui muntar "amb serio".
Jo també en tenia moltes ganes, durant l'estiu la Gemma havia escalat i caminat com una campiona, i ara em tocava correspondre a mi una mica! (A part, el seu ex-jefe fa les millors barbacoes del món...)
Però nois, no sabia pas on em ficava: durant els tres dies només varem baixar del cavall per pujar a una canoa (amb un seient gairebé tan incòmode com la sella)... Fins i tot vam anar a muntar a la nit! Quin mal al cul!!!
Balanç del cap de setmana:
Punts negatius: em feia tan mal el cul que vaig caminar com una cantant de Gospel durant tota la setmana.
Punts positius: ens ho vam passar molt bé tots plegats, i vaig convèncer a l'Eli perquè acompanyés a la Gemma a comprar roba!! Això si que va ser un triumfassu!!

Una abraçada!

Una vez maté un perro, y me llamaron Mataperros

Doncs nosaltres ens vam carregar un ós!! Si nois, com ho llegiu!!
Però abans que ens denuncieu a la protectora d'animals, deixeu-nos explicar la batalleta.
Era una nit negra, conduíem en una carretera negra camí del ranxo ("in the middle of nowhere" que diuen aquí), i plovia. L'ós, evidentment, també era negre... Vaja, que no vaig veure'l fins que el teníem a un pam... QUINS NEERVIS!! Inevitablement, li vam fotre una trompada de guais.
Anàvem molt a poc a poc amb el cotxe (sempre vigilem a les carreteres on hi pot haver bestioles de les grosses), i vaig frenar a tope. A nosaltres no ens va passar res, i el cotxe només hi va quedar un foradet al para-xocs... Però l'ós (que era petitot) no en va sortir tan ben parat: va quedar estès al mig de la carretera, encara respirava, però es veia fet pols.
Vosaltres sabeu què s'ha de fer quan t'has carregat un ós, i està al mig de la carretera? Doncs nosaltres tampoc! No el podíem pas deixar allà mig, ja que segur que causaria altres accidents... Però clar, qui és el guapo que el va treure del mig de la carretera? Estava estabornit, però seguia tenint dents i ungles!
Vam trucar a la poli perquè ens vinguessin a ajudar. Mentre els esperàvem a "l'escena del crim" fent guàrdia perquè ningú xoqués amb l'ós, vam veure com la bèstia deixava definitivament de moure's i respirar... Un paisatge desolador, sobretot per l'Eli, una amiga de la Gemma que acabava d'arribar a Canadà, per qui aquella era la primera vegada que veia un ós!! Tela manela!!
Al cap de 15-20 minuts ja teníem 3 cotxes del "Sheriff" amb nosaltres. Els polis van agafar l'ós, el van fotre a la coneta, em van dir "tranqui nanu, pensa que si hagués estat un ós més gros hauria estat pitjor", i "a veure si la pròxima vegada us carregueu un cérvol, i el podeu fer a la barbacoa" (paraules 100% tranquil·litzants) i aquí s'ha acabat l'arròs!
Vam seguir conduint cap al ranxo, amb un mal rotllo del 15 i una paranoia del 24 que ens feia confondre cada ombra que vèiem amb un ós.

Els Matadors

Umpa Lumpa Climbing

Ens vam emportar en Wei a fer una mica de freaky... Aquí podeu veure les seves evolucions (el video té so!)

Pack "Lluna de mel"

A "Viatges Almendrus" podeu trobar dues modalitats de packs "Lluna de mel"

En Roger i la Maria van optar per l'opció "Bio-piju": excursionetes guais, sense dificultat tècnica, i tornant a un bon hotel al vespre per fer una bona dutxa i dormir a un llitet tou.
El pack inclou fotos romàntiques, visites a llocs idíl·lics, i pitets per quan cau la baba.
Per altra banda, en Josep Ma i la Neus es van decantar per l'opció "furgoneta i cordes"


Aquesta opció substitueix la comoditat de l'hotel pel romanticisme de la furgoneta, (les limitacions d'espai faciliten el "roce"!). A part d'això, ofereix la possibilitat d'explorar els mateixos llocs que la opció "Bio-piju" però des de la perspectiva de l'escalada... Quan el temps ho permet!

Sigui quina sigui la opció, segurament els Almendrus som els que en disfrutem més d'aquestes excursions. Ens fa moltíssima il·lusió que alguns amics aprofitin els seus viatges de vacances per passar uns dies amb nosaltres.

Amics, MOLTES GRÀCIES PER HAVER VIN- GUT!!



Una abraçada a tots de part dels Tiets a Amèrica

*Clàusula de contracte: a Viatges Almendrus no ens fem responsables de les activitats nocturnes de tipus "indoor" pròpies de llunes de mel, i no acceptarem reclamacions referents a aquestes (ni queixes per insatisfacció, ni lesions...)

Think Pink

Aaaaleeeegria... és festa majoooooor!!!! xim, pom...

Si nois, és FESTA MAJOR DE TORELLÓ!! Però aquesta vegada ens l'hem perdut "de cabu a rabu"... Ja ens dol ja... No ho sabeu pas prou! Però no es pot tenir tot en aquesta vida!








Com que lamentar-se no serveix de res, enlloc de quedar-nos a Calgary pensant "ara tothom deu estar de porronada", "ara al xiringuitu", "ara al Poliphilo"... La Gemma es va currar una cerca de ressenyes per internet (us prometo que va ser ella!!), i vam anar a escalar a un dels llocs més macus del món!



Una via que passa just pel costat d'una mega-cascada de 250 m de salt, i un cabal del 15 (que va "in crescendo" a mesura que el dia avança i es fon la neu del glaciar que hi ha just a sobre), facileta però desequipada, i amb unes vistes precioses al Yoho... No es pot demanar més!





Després d'una dutxa a la cascada durant el rappels de baixada (al més pur estil anunci de deso- dorant, però amb l'aigua congelada), vam anar a sopar a Field per cuidar-nos una mica la psique, ens ho havíem guanyat!

Vam demanar una mica de vi rosat... I en aquell moment un raig de sol (uuoh, oh, oh!) em va il·luminar el polo... Em vaig mirar el porquet de l'escut... I vaig sentir com una força divina em feia alçar de la cadira. Perdut enmig d'aquella estranya experiència, em vaig trobar aixecant la copa de vi al cel i dient:

GOD BLESS PINK TEAM!! QUE DÉU BENEEIXI L'EQUIP ROSA!!

Molta sort a la CRE i que guanyi el millor!

El rosa a Amèrica

Dra. Gemma & Miss Lynn Hill

Entre setmana, la Gemma és una noia responsable; treballa en una enginyeria reconeguda, va ben vestida i pentinada, i porta el sou a casa (el seu novio és un capullu que als 25 anys encara estudia, i amb menys ingressos que la discogràfica de la Marina Rossell)... Però fa uns dies que, quan arriba el cap de setmana, la Gemma es transforma, i agafa cordes i ferros per anar a escalar!!!

I ara us preguntareu: "d'on ha sortit aquesta doble faceta de la Gemma?", "Com és que ara escala si el que li agraden són els cavalls?", "Qui és el culpable d'aquesta transformació?"

... Ho heu encertat, és culpa meva!
Però us prometo que, per una vegada, jo no he pressionat! Sé que alguns dels que llegiu això heu estat víctimes dels meus atacs de motivació (o "emmerdades amb bona fè" si voleu dir-ne així), i us costarà creure que jo no l'apretés dia i nit, però de veritat que PER UNA VEGADA NO HA ESTAT AIXÍ!!

Conscient que escalant t'ho pots passar moooolt bé, però també mooooolt malament, i que inicialment semblava que a ella no li barrufava massa la sensació d'estar penjada d'un fil, vaig posar el fre de mà a les propostes d'escalada.

Però la Gemma m'estima molt i, quan va veure que jo em contenia, va ser ella qui em va anar proposant de fer alguna escaladeta de proves... I he de reconèixer que en aquest moment em van sortir els ullals i li vaig saltar a la jugular sense pietat!

Com podeu comprovar a la foto d'aquí baix, amb un parell de dies de proves la diferència va ser espectacular, i el 90% de les pors inicials ja són història (el 100% no s'aconsegueix fàcilment...)!!


Amb el "banc de proves" superat, hem comprat el material mica en mica (l'economia no està per més) i ens hem començat a gaudir plegats de l'escalada com a mitjà per arribar a llocs únics (com podeu veure al missatge "Think Pink"), fent vies segures (desequipades, però amb reunions posades) de V- o V com a molt, on tots dos ens ho passem de collons!!

Alguns deveu pensar; per què a ella no l'apreta i en canvi a mi m'emmerdava cada vegada que anàvem a escalar?

No és que us tingui mania... És només qüestió de "poder negociador": un sol error amb la Gemma i puc acabar dormint al sofà durant mesos.

Una abraçada ben forta!

"Viatges Almendrus"

Després de la visita dels "Avis a Amèrica", Pitxi-Tours i Gemma-Viatges han decidit unir forces per convertir-se en el primer "gegant" de les agències de viatges de catalans a terres canadenques:

Viatges Almendrus
si no veus un ós et tornem els diners

El nostre primer client va ser en Furtet, que va pujar a veure'ns des de la República Domini- cana durant una setmaneta.
Tot i que vam poder anar molt poc a les muntanyes (a nosaltres se'ns han acabat les vacances), vam estar força de llet amb els animals.

Per altra banda, en Wei (a qui hem batejat amb el nom de "Umpa- Lumpa", en referència als homenets treballa- dors de "Charlie i la fàbrica de xocolata") també es va apuntar un dia, i es perfila com un client potencial (tot i no ser català), ja que ell solet no surt mai de Calgary, i al ritme que va acabarà tornant a Xina sense haver vist res que no sigui el laboratori!

Finalment, aquesta setmana i la vinent arriben el pack Puigdecanet-Cuesta i el pack Vallmajó-Neus, que han optat per la nostra oferta especial per parelles.

Ja tenim les disfresses d'ós, elk i moose a punt... O us pensàveu que tot era de veritat??... Innocents!!!

Com podeu veure, la disfressa d'elk va ser una de les preferides de l'Albert. Oi que ens queda bé?

Ara hem de vigilar que amb tantes fotos que ens tira la gent no ens pugi "la fama al cap"... No voldríem acabar sortint a les revistes del cor amb titulars com "Exclusiva: L'aventura de Britney Spears amb un tiu bestit d'ós!", o "Brad Pitt confessa el seu afer amb una noia-elk"...

Aquí no hi ha torerus ni folklòriques, però el coeficient de la gentussa que surt a aquestes revistes està a la mateixa alçada...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!