Vacances, vacances, vacances!!

Quina il•lusió que fa tenir uns convidats tan especials per passar les vacances!!Família, grans amics, i l’únic individu que ha tingut els nassos de llegir-se tot el blog d’una tirada (des de les primeres entrades del 2005!!) per tal de coneixe'ns! Aquest grup ens ha fet guadir de les vacances tres cops:
El primer cop va ser ja fa uns mesos, quan “treballar” el “planning” (i fer ambientillu per correu electrònic) era un petit-gran oassis en les jornades laborals de tots, la llum al final del túnel, o la pastanaga per fer caminar el burru... com ho preferiu!
El segon cop va ser vivint les vacances, enmig d’un garbuix d’emocions ben especial.
Al començament tens una sensació estranya quan t’adones que (amb el temps que hem passat a Canadà) tots hem canviat una mica, i que la complicitat de l’abraçada del germà/amic no és tal i com la recordaves del temps en que ens vèiem gairebé cada dia. A això s’hi sumen els nervis perquè tot surti bé, i que (tot i inútils) van de bracet amb les il•lusions que has posat en el viatge... Resultat: una sensació estranya en la que t’enyores dels companys quan els tens al teu costat!... Ara entenc la cançó d’en Calamaro que diu “Buenosaires, yo te quiero desde lejos y desde cerca te extraño...”.
Però aquesta sensació dura menys que un whisky als dits de la Suelen, i amb quatre dies d’excursions, cavalls, barbacoes, i, sobretot, rialles, la complicitat torna a ser la de sempre, i aleshores comença la festa! Teníem unes expectatives molt altes de les vacances, i les varem superar per golejada!
I ara que estem ordenant les 50,000 fotos, estem gaudint per tercer cop de les vacances... I també amb un petit “garbuix de sabors”, on no hi ha un clar guanyador entre el dolç dels records de vacances i el salat dels tallets de llangonissa que ens acompanyen en la tasca... Sigui com sigui, un bon regust de boca!
Ha estat fantàstic tenir-vos amb nosaltres, perquè la companyia ho és tot! Una escalada no és igual sense l’abraçada al cim, la cervesa no té el mateix gust sense compartir-la amb els companys, i empaitar vaques a cavall no és tan divertit sense poder riure de com ho fan els altres...
Moltes gràcies companys!! Gràcies per venir, i per la il•lusió que heu posat en el viatge! Ja tenim ganes de ser Nadal per tornar-vos a veure!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

M&M's

Fa uns mesos la Gemma va rebre un correu electrònic de la seva cosina Marta dient que vindria a Canadà de vacances amb un seu “amic”, un tal Miquel...
Amics?? - va pensar la Gemma - què vol dir amb “amics”??
Els ulls oberts com taronges i les orelles dretes com les d’un llop buscant la seva presa van donar pas al somriure cínic de la Gemma. Un somriure cruel i tendre a la vegada, dolç però despietat... El “marujeo” estava servit, i la Gemma estava decidida a no deixar-ne escapar ni una gota!
Però contra tot pronòstic, va resultar que lo de "amics" anava en sèrio, de manera que, tot i els intents desespe- rats de la Gemma i la resta de "consell de lloques", el tema no va donar el suc que esperàvem! Així doncs, ens vam centrar en disfrutar de la visita d'un parell (que no parella) de jovenets: mentre la Gemma gaudia de bona companyia per anar a muntar (oblidant-se per uns dies del "sac de patates" que normalment l'acompanya), els altres teníem una nova víctima per les nostres sessions de Kiko Veneno i Albert Pla... Tots contents!
Gràcies nois per la visita, i una forta abraçada!

Ossu, ossu!!

Hem vist l'ossu!!

La guerra continua

A la tornada de les vacances ens va sorprendre una mala notícia: els metges han trobat un rebrot de càncer al meu pare.
Així doncs, sembla que amb la primera batalla no n’hi va haver prou per derrotar aquest collons de malaltia, i que ens hem de preparar per veure’ns les cares de nou.
Pares: des d’aquí us enviem molts i molts ànims! Esperem que això afecti al mínim la vostra felicitat, i que seguiu gaudint igual de néts, excursions i hort! Vinga, piles carregades, cap ben alt, i a tope!!!
... És una llàstima que per molta web-cam i correu electrònic que tinguem no us podem fer una bona abraçada... Hi ha coses que la tecnologia no pot substituir!