Carbasses a l'oasis català

Hola a tothom!

Durant aquestes eleccions he descobert el veritable "oasis català" (o com a mínim, l'oàsis per un català):

NO SER A CATALUNYA DURANT LA CAMPANYA I LES ELECCIONS!

L'oceà és un filtre implecable, que no deixa passar les mentides d'uns i altres que m'han fet perdre tota il·lusió en els polítics catalans... Fins al punt que no vaig exercir el meu deure a vot per correu. I dic deure perquè, com em comentava un amic, un dret que ha estat prohibit i reclamat durant tant temps esdevé un deure moral... No us enganyaré: votar en blanc per correu em va fer mandra.


















Així doncs, mentre el país reflexionava si seria pitjor president un prepotent que gasta més en propaganda que en educació, o tiu sense sang a les venes que no sap parlar català, jo estava buidant una carbassa i bevent-me una cerveseta.

I mentre tota l'atenció es centrava en les negociacions per reeditar un govern que amb 4 anys ha demostrat la seva capacitat d'autodestrucció, o fer una combinació encara més impossible, jo estava obrint la porta a un munt de nens disfressats de monstre, Dràcula o Frankenstain... I fent el "vell truc" de dossificar els carmelus per tal que en sobressin i poder-ne menjar durant tota la setmana... Pillu!!!














El temps que passi a Canadà, aprofitaré la oportunitat única de seguir amb la "recepta de la desintoxicació": que el meu únic referent informatiu sigui el "Minoria absoluta" que puc baixar-me d'internet (això d'internet té coses genials!), ja que val més riure que plorar...













Però bé, parlem de coses importants: tot i que estic dossificant amb extrema precaució el consum de fuet i llangonissa, d'aquí poc podré fer "el senyor cordills" (us en recordeu?... Que guai que era el senyor cordills!), o sigui que us envio un missatge de S.O.S. (Send One Sausage) per evitar la catàstrofe.

I parlant de coses importants i catàstrofes, aquest cap de setmana he rebutjat la proposta d'en JP per anar 3 dies a escalar a EEUU... Si nois, tinc massa feina... QUINS NEEEERVIS!!! Però ara mateix el cole és la primera prioritat i l'escalada la segona (tot i que hi ha dies que cal una "foto finish" per veure quina prioritat guanya).

Afortunadament, tot i que són moltes hores al dia, m'ho passo molt bé a cole. Aquests dies amb en Wei (que a la foto no ha sortit amb els ulls tancats, és que és Xinu)
ens estem barallant amb uns trastos d'adquisició de dades, intentant entendre com funcionen i com es programen, per finalment fer-ne un "manual per tontos" perquè tinguem una referència cada vegada que els vulguem fer servir, i no haguem de buscar-ho als manuals grossos (que entre tots sumen unes 1000 pàgines!).
A més, hem d'anar molt alerta fent anar aquests trastos, ja que no els venen a la botiga dels 20 duros... I si ens els carreguem ens tallaran la tita!

Segurament la setmana vinent o l'altra ja farem els primers testos "de veritat", i pot ser mooooolt guai! La idea és fer uns quants mini-testos amb aquests trastos abans de portar-los a l'edifici del projecte gros. D'aquesta manera aprenem com funciona tot plegat, i reduim el risc de cagar-la profundament a l'hora d'agafar les dades definitives.

I per escampar una mica la boira, aquest cap de setmana toca abrigar-me fort (amb el gorro que em va fer l'Aleix) i anar a córrer... Una de les coses que m'agrada més de Canadà és que sempre trobo gent menys abrigada que jo: l'altre dia a cole vaig veure un tiu que anava amb pantalons curts, i estavem a -4ºC! O sigui que la University of Calgary també té "el tiu dels pantalons curts", però aquesta vegada no soc jo!!

Sempre hi ha un peix més gros...