"Kit-Kats" de la clausura

Ja ho diu la cançó: "tres cosas hay en la vida: salud, dinero, amor"... però si vols sortir el cap de setmana també cal afegir-hi temps i cotxe!
La Gemma i jo estem forts com roures i ens estimem com Teletubis, però els altres tres factors han escassejat molt durant l´hivern.
En conclusió: l'hivern ha estat una clausura de 3 mesos... Amb petitíssimes excepcions. Aquests són els únics caps de setmana que no hem estat tancats a casa treballant a tope.



La Berenice (companya de casa) va aconseguir uns "passes" per anar a esquiar, i com que a ella li feia mal l'esquena ens els va donar a nosaltres... Acte seguit vam anar a comprar un bon anorac a la Gemma (és millor semblar en Tinky-Winky que una "barita Pescanova") i Auidò!!
La veritat és que la neu del Canadà no és que sigui bona, simplement és IMMILLORABLE!! Quina passada!!
Imagineu si n'era de fàcil esquiar, que fins i tot semblava que en sabéssim!

Força més endavant vam aprofitar un dia de "caloreta" per anar a fer la primera escalada de la temporada amb en JP. Suposo que l'eufòria de veure que el termòmetre pujava de -15ºC a +6ºC ens va encegar una mica... Vaja, suficient per no pensar que a +6ºC encara fot un fred considerable.
Començàvem les vies amb els peus a la neu, la combinació perfecta: "peus molls = patinar", i "peus freds = no notar absolutament res"... Això per no dir res del fred a les mans... El que fan les ganes!!

Aquell mateix vespre vam anar a una festa a casa els veïns (aniversari de la veïna). Uns seus amics van portar unes guitarres i van fer un "concertillo" folk-country molt bo: el tiu tocava molt bé la guitarra, i la dona cantava rotllo "Dolly Parton" i ho feia molt bé... O com a mínim al començament. Resulta que la música era la seva segona afició preferida, just darrera del whisky escocès.
El que va començar sent un concert de qualitat va acabar com un congrés d'ex-hippies nostàlgics mamats.

Aleshores el veí (molt trempat ell) va dir a tothom que nosaltres erem "spanish", i que a Spain tothom sap tocar la guitarra! Evidentment els nostres intents d'explicar que "Catalonia is not Spain" no van servir de res, ni tampoc dir-los que els meus coneixements de country s'acaben a "Catalans i Mallorquins" d'en Tomeu Penya.

Si no pots amb l'enemic, uneix-te-hi.

Bob Dylan i Neil Young van ser els objectius principals d'aquella nit d'atemptats musicals... Digne d'en Pere de la Pèrgola!

El costat fosc

Qui ho havia de dir!

Després d'anys i anys patint la tirania de professors universitaris, aquest trimestre m'ha tocat posar-me a la pell de l'etern enemic i exercir d'ajudant de professor... No es pot subestimar mai el poder del costat fosc!



Així doncs, tal i com ho faria en Darth Vader, durant 4 mesos he fet servir "l'espasa" vermella per ressaltar sense pietat cada un dels petits errors que els "nens" (alguns dels quals em en fan 2 com jo, en mida i edat) han anat cometent en els deures i exàmens parcials.

És ben veritat que el costat fosc és molt temptador... Sobretot quan tens l'oportunitat de posar 4.9 a les noies guapes perquè vinguin a revisió (o, en el cas de les "empollones", un 6.9 perquè vinguin a pujar nota). Malauradament l'assignatura que feia era per cursos d'enginyeria, i Calgary no és l'excepció: 90% de la classe tius lletjos i peluts.

A més, els noms estrangers fan males passades: després de fantasies darrera d'un nom tan morbós com "Sa Do", resulta que era un xino!

L'any vinent demanaré per fer d'ajudant a infermeria...

P.D. Pels Gironins: Ajudant no implica professor, o sigui que res de Bulli!