L'Almendru

"Per Nadal cada ovella al ser corral"... I el meu corral és a Torelló. Així doncs, dimecres pujaré a un d'aquests trastos amb ales per fer com l'Almendru i tornar a casa per Nadal.

Però abans de marxar, volia fer una visita al riu Bow i recordar la primera vegada que el vaig anar a veure ara fa un any (les víctimes més prime- renques d'aquest blog segurament ho recordareu).
Déu ni dó com ha canviat el panorama des d'aleshores! Les coses no podrien anar millor, i aquell nen del jersei de colors que passejava per Calgary "com un pinguinu a un garatge" (mai tant ben dit), ara és un nen amb jersei de colors que passeja per Calgary "com en Pere per ca seva"... I això és només el començament de l'aventura canadenca!

Amb la tranquil·li- tat de la tarda, m'ha aclaparat l'esperit nadalenc... Fins al punt de veure una versió (una mica "lliure") del pessebre en aquesta imatge del "Bow" sota el "portal". Ja sé que hi falten alguns personatges, però en aquests temps moderns és molt difícil trobar "sants", "verges", i "burrus" prou burrus com per ficar-se al riu congelat esperant que jo els tiri una foto...

La setmana passada es va acabar l'activitat frenètica del cole (ja tocava!), i ara només em falta que la senyoreta m'ensenyi el vers de Nadal i esperar que arribi el dimecres per venir-vos a veure, quins nervis!!

Així doncs, la pròxima vegada que ens veiguem serà "en vivo i en directo", al voltant d'una taula amb els millors embotits del món! Això sí que és anyorança!!

Una abraçada ben forta, fins molt aviat... i Bon Nadal!

Pingu

QUIN FREEEEED!!



La previsió meteorològica anunciava que l'epocalipsi arribava aquesta setmana, i no es va equivocar.
No us enganyaré; amb aquest panorama em van venir unes ganes boges de quedar-me hivernant a casa, polir-me les últimes dossis de pernil salat que una ànima caritativa em va enviar fa uns dies (com podeu imaginar, de la llangonissa no en queda ni el cordill), i amanyagar el gat de la Berenice.
Però les obliga- cions em cridaven, i enlloc d’això dilluns tocava anar a una reunió al centre de Calgary. Així que ja ens veieu al xinu i a mi mig caminant - mig patinant pels carrers de Calgary a la friolera de -30ºC.
La veritat però és que va ser una ex- periència molt enri- quidora que ens va permetre, per exemple, veure com alguns tarats (no hi ha altra definició possible) agafen la bicicleta per anar a currar encara que sigui a trenta sota zero i amb un dit de gel al carrer.

Una altra imatge per recordar eren els fumadors que sortien a fer el cigarro fora de l'oficina... Sabia que fumar crea dependència, però mai hauria pensat que pugués ser una raó suficient per estar-te 5 minuts a -30ºC, quiet i sense guants!!

Afortuna- dament, acabada la reunió, una
logística
meticulosa ment calculada (i una llet del 15) van fer que no m’hagués d'esperar ni pel tren ni pel bus.

Però no cada dia és diumenge, i el dimarts la llei de Murphy no va tenir pietat: una averia em va fer esperar un quart d'hora a l’estació de tren (coberta, però sense calefacció), i per rematar la feina, 10 minuts de propina esperant el bus a l’estació del pingüí: a la intempèrie, i "temperatura de sensació" de -40ºC.

Quan ja em veia a la portada del National Geographic per ser "el primer home que enlloc de tita té estalac-tita", va arribar el bus fent "trompus" i amb un dit de gel als vidres.

Aquests dies he descobert la impor- tància de bestir-se a capes, i per primera vegada he fet servir el jersei com a capa intermitja entre la samarreta i la jaqueta.

Però, sense cap mena de dubte, la peça més valorada de la setmana han estat els calçotets llargs (llargs vol dir fins al turmell), quin triumfassu!!
Segura- ment no són ni "lo més sexy" ni "lo més fashion", però quan estàs a -30ºC et mires amb més desig uns "leotardos" ben gruixudets que un "tanga de leopardo".

A toro passat tot es veu diferent, però he disfrutat molt de l'experiència d'estar a aquestes temperatures. Les condicions són duríssimes, i la sensació de fred és d'una intensitat que mai t'hauries imaginat, però això fa que t'adaptis a l'entorn i fins i tot que canviïs el punt de referència a l'hora de dir "fa fred".

Per exemple, divendres estàvem a -14ºC: peix petit.