Dos esquimals perduts en el desert

Decidits a aprofitar l'últim cap de setmana abans de Nadal per anar a esquiar, el dissabte ens varem dirigir a una zona propera a Calgary on havíem vist al butlletí que no hi havia risc d'allaus.
Tot just arribant ens varem adonar del per què d'un risc d'allaus tant baix: el vent s'havia endut tota la neu, i si no hi ha neu, no hi ha allaus! Per acabar d'ajudar, feia un dia lleig i tapat... Vaja, que el pronòstic indicava un fracàs rotund.
Però sorpresa! De cop veiem 4 tarats que estaven pescant al mig del llac! I després també ens trobem uns "muchers" que preparaven els gossos i els trineus per anar a donar una volta per sobre el llac... Nosaltres estàvem flipant!
Ens varem posar els esquís, i varem anar a veure'ls de prop.
Lo dels trineus pintava molt guai, però els pesca- dors... No ho entenem pas: amb el fred que feia, i els tius s'estaven palplantats tot el dia aguantant la canya al costat d'un forat que havien fet al llac, i apa, esperar que piquin i paciència! Una d'ells tenia la cara tant freda que no podia ni parlar bé, i encara va tenir la moral de dir-nos "és molt divertit això de pescar al gel", i al cap d'uns segons va afegir, "quan piquen, és clar..."
El que pintava un dia de pena per poca neu i mal temps, es va convertir en una experièn- cia molt interessant voltant entre esquimals. Ja passa a vegades, que quan menys t'ho esperes et trobes amb coses increïbles... I poder aprofitar aquestes ocasions és genial!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica