No demanis peres a l'ohm

Finals de tardor a Canadà: massa fred per escalar i caminar, però sense prou neu com per esquiar… Quin rotllo!!!
Hem intentat aprofitar aquests dies per descobrir la oferta cultural local, tot un repte!!
La setmana passada varem anar a veure l’únic museu amb una mica de cara i ulls que hi ha a la zona (a 2h amb cotxe de Calgary), segons sembla, el museu de dinosaures més gran del món (com a mínim!!).
La veritat és que aquest museu estava molt bé, amb moltíssims esquelets reals de dinosaures (flipes amb lo grossos que eren!), i molt ben explicat... Tot hauria estat la mar d’enriqui- dor cultural- ment si no hagués estat perquè el poble del costat tenia els carrers plens de dinosaures cutres i mal pintats, i enlloc de restaurants hi havia “dino-burguers” i “jurassic-cafes”, amb les decoracions més horroroses que us pugueu imaginar...
Aquesta setmana encara ha estat pitjor: hem anat a un parc a Calgary en que representa que hi ha cases tal i com eren quan es va fundar la ciutat. Molta gent ens n’havia parlat bé d’aquest lloc, i teníem forces esperances... Però com més altes les expectatives, de més amunt cauen! Ens vam trobar al mig d’un decorat mal fet del Far West, amb poquís- sima gràcia, on titllaven de “història” a coses de fa dues generacions... El decorat dels pastorets més cutres de Catalunya dóna 10 voltes a aquest lloc.
Els canadencs són molt bona gent, però nois, no es poden demanar peres a l’ohm... Ja estem desitjant que nevi per tornar a sortir de la ciutat!!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!