Després de tres anys donant la tabarra, s'ha acabat l'aventura canadenca i, per tant, també s'acaba el blog dels Tiets a Amèrica!!
Aquest temps a Canadà ha estat molt important per nosaltres, i ens ha fet molta il·lusió poder compartir les nostres vivències amb tots vosaltres. Moltíssimes gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir les nostres "aventures"!!
Els Tiets a Amèrica ens n'anem de viatge a pas de cargol pels Estats Units, i esperem veure-us a tots en directe a partir de Nadal.
Una fortíssima abraçada, i fins aviat!!
dimecres, d’agost 26, 2009
Els Tiets a Amèrica - Making-of
Ara que el blog s'ha acabat, us hem de confessar que algunes de les fotos que hem penjat no eren exactament fidels a la realitat. Ens hem servit de tecnologies digitals d'última generació per manipular algunes imatges. Després de tan de temps mentint, aquest secret no ens deixava dormir...
Aquí sota podeu veure les fotos abans i després dels retocs digitals. És increïble el que es pot fer avui en dia amb una mica de imaginació i Foto-Xop!!
Aquí sota podeu veure les fotos abans i després dels retocs digitals. És increïble el que es pot fer avui en dia amb una mica de imaginació i Foto-Xop!!
dimarts, d’agost 11, 2009
Cuidant el cos i la psique
El metge ens va advertir molt seriosament dels perills de treballar fins a finals d'agost i després marxar 4 mesos de vacances. Segons ell, 4 mesos de cop serien un xoc massa bèstia, i els nostres cossos podrien experimentar tota mena de reaccions imprevisibles.
Ens va recomanar fer un procés més gradual a les vacances, agafant-nos una setmaneta de festa ara, cuidant el cos i la psique, combinant exercici lleuger (com l'escalada) amb cervesetes a terraces de bars i companyia de bons amics.
Nosaltres, que som molt bona canalla, li hem fet cas al peu de la lletra. La salut és lo primer!
Podeu veure fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Ens va recomanar fer un procés més gradual a les vacances, agafant-nos una setmaneta de festa ara, cuidant el cos i la psique, combinant exercici lleuger (com l'escalada) amb cervesetes a terraces de bars i companyia de bons amics.Nosaltres, que som molt bona canalla, li hem fet cas al peu de la lletra. La salut és lo primer!
Podeu veure fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
dilluns, de juliol 27, 2009
Dir "adéu" és un rotllo!
Durant aquests (gairebé) 3 anys que hem estat a Canadà, sempre ens hem "queixat" de lo difícil que és fer amics dels de veritat aquí. Però ara que falta poc per tornar cap a casa, ens adonem que hem fet més arrels del que ens pensàvem.
Amb pocs dies ens hem acomiadat d'en Siebe i l'Ingrid del ranxu (la nostra família Canadenca), i d'en Geoff (un bon amic de cole)... I la veritat és que no ha estat gens fàcil!
Tristos perquè potser no els tornarem a veure mai més, però feliços per haver-los conegut i tenir-ne tan bons records... Les dues cares de la moneda dels comiats!
Esperem que algun dia siguin ells els que ens vinguin a veure, i poder-los tornar l'hospitalitat!
Amb pocs dies ens hem acomiadat d'en Siebe i l'Ingrid del ranxu (la nostra família Canadenca), i d'en Geoff (un bon amic de cole)... I la veritat és que no ha estat gens fàcil!Tristos perquè potser no els tornarem a veure mai més, però feliços per haver-los conegut i tenir-ne tan bons records... Les dues cares de la moneda dels comiats!
Esperem que algun dia siguin ells els que ens vinguin a veure, i poder-los tornar l'hospitalitat!
dimecres, de juliol 22, 2009
Comença el compte enrera!
Acaben d'arribar en Jesús i la Laura!!
I això vol dir que només ens queda un meset perquè s'acabi l'aventura canadenca, i comencin les macro-vacances!!! Quins nervis, per favor!!!
I això vol dir que només ens queda un meset perquè s'acabi l'aventura canadenca, i comencin les macro-vacances!!! Quins nervis, per favor!!!
dilluns, de juliol 06, 2009
Amb el temps i una canya
Ens vam flipar mirant "el rio de la vida", i vam anar a llogar un parell de canyes. Però a l'hora de la veritat els peixos ens van fer pena, i vam decidir no agafar-ne cap... De veritat! El "capot" va ser totalment voluntari, i no té res a veure amb fet que no tenim ni idea de pescar, ni que tenim poca paciència, ni que no vam veure ni un putu peix durant tot el dia!Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
diumenge, de juliol 05, 2009
Bestiari Cowboy
Aquests dies a Calgary estem de "Stampede" (el rodeo local, un gran esdeveniment!), i és una gran ocasió per observar el "bestiari cowboy". Us hem preparat una petita guia per identificar les espècies més comunes. Esperem que la disfruteu!
Cowboy autèntic
- Porta barret, botes, texans i camisa de quadres (o amb sanefes orteres a matar) durant tot l'any
- Els esmorzars d'ous i bacon han passat factura, i té la panxa tan grossa que fa anys que no es veu el ninot
- Parla sense obrir la boca, i no s'entén res del que diu
- És conservador i masclista
Petro-Cowboy
- S'ha forrat en una empresa petroliera, i ara només es posa les botes i el barret de cowboy per sortir a fer el merda els dies de rodeo
- És un cabronàs durant tota la setmana, però es pensa que anirà al cel perquè va a missa cada diumenge
Cowgirl
- Es passa l'any sent una bona nena i fent cas als pares, però quan arriba el rodeo surt a ensenyar les metes
Girl-cow
- Fa uns anys era una Cowgirl, però el temps, la dieta, i la gravetat no perdonen (tot i que sembla que ella no se n'hagi adonat)
Xulo (Cowboy junior)
- "Catxes" de gimnàs (ja que les bales de palla les mou amb un tractor)
- Està disposat a destrossar-se els collons saltant a sobre un cavall de rodeo per demostrar que és un tiu molt dur
- Els seus objectius a la vida són tenir un 4x4 i lligar-se una Cowgirl amb les metes molt grosses (qui, en un futur, li cuinarà els ous amb bacon per esmorzar, no oblideu que aquest és el futur panxut de la primera foto, i que de masclista ja ho és ara)
Indius
- Es passen l'any tancats a la reserva mirant la tele i emborratxan-se, però durant el rodeo es tornen a posar les plomes al cap i toquen el tambó
- Els cowboys (els mateixos que els van tancar a la reserva) estan orgullosos de lo "integrador" que és això del rodeo, perquè quatre indius també hi participen
Princesa del rodeo
- Estereotip de tonta
- Rossa de pot (com podeu veure, fidel al mateix color tota la vida)
- El dia més feliç de la seva vida és quan la deixen pujar a una carrossa i saludar a la multitud que la mira
Pallasso-Cowboys
- No saben ni quantes potes té una vaca, però durant el rodeo es posen el barret i fan veure que són cowboys
Cowboy autèntic- Porta barret, botes, texans i camisa de quadres (o amb sanefes orteres a matar) durant tot l'any
- Els esmorzars d'ous i bacon han passat factura, i té la panxa tan grossa que fa anys que no es veu el ninot
- Parla sense obrir la boca, i no s'entén res del que diu
- És conservador i masclista
Petro-Cowboy- S'ha forrat en una empresa petroliera, i ara només es posa les botes i el barret de cowboy per sortir a fer el merda els dies de rodeo
- És un cabronàs durant tota la setmana, però es pensa que anirà al cel perquè va a missa cada diumenge
Cowgirl- Es passa l'any sent una bona nena i fent cas als pares, però quan arriba el rodeo surt a ensenyar les metes
Girl-cow- Fa uns anys era una Cowgirl, però el temps, la dieta, i la gravetat no perdonen (tot i que sembla que ella no se n'hagi adonat)
Xulo (Cowboy junior)- "Catxes" de gimnàs (ja que les bales de palla les mou amb un tractor)
- Està disposat a destrossar-se els collons saltant a sobre un cavall de rodeo per demostrar que és un tiu molt dur
- Els seus objectius a la vida són tenir un 4x4 i lligar-se una Cowgirl amb les metes molt grosses (qui, en un futur, li cuinarà els ous amb bacon per esmorzar, no oblideu que aquest és el futur panxut de la primera foto, i que de masclista ja ho és ara)
Indius- Es passen l'any tancats a la reserva mirant la tele i emborratxan-se, però durant el rodeo es tornen a posar les plomes al cap i toquen el tambó
- Els cowboys (els mateixos que els van tancar a la reserva) estan orgullosos de lo "integrador" que és això del rodeo, perquè quatre indius també hi participen
Princesa del rodeo- Estereotip de tonta
- Rossa de pot (com podeu veure, fidel al mateix color tota la vida)
- El dia més feliç de la seva vida és quan la deixen pujar a una carrossa i saludar a la multitud que la mira
Pallasso-Cowboys- No saben ni quantes potes té una vaca, però durant el rodeo es posen el barret i fan veure que són cowboys
diumenge, de juny 28, 2009
Fent l'indiu
Després del ritual d'iniciació fent el domingueru remant pel llac, "Ossu sentadu" i "Àguila Amstel" (de la tribu dels "clatells vermells") ja són uns fistrus de la canoa. Així doncs, es van decidir a fer un viatge de dues llunes baixant pel riu.
Van baixar pels ràpids amb la canoa, i van parar a muntar el tipi (2") quan el sol s'amagava darrera les muntanyes. Es van descuidar l'arc i les fletxes al cavall de ferro, o sigui que enlloc d'anar a caçar búfals van haver de sopar un "cous-cous" d'aquests de sobre preparat... però buenu! De nit, les cançons i danses al voltant del fogonet van mantenir els óssos allunyats del campament. I l'endemà van anar a celebrar el final de trajecte amb una hamburguesota i unes birrilles al bar del "poblat"... Que ja està bé fer l'indiu, però tampoc ens passem!
Podeu veure les fotos de l'aventurilla a l'àlbum!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Van baixar pels ràpids amb la canoa, i van parar a muntar el tipi (2") quan el sol s'amagava darrera les muntanyes. Es van descuidar l'arc i les fletxes al cavall de ferro, o sigui que enlloc d'anar a caçar búfals van haver de sopar un "cous-cous" d'aquests de sobre preparat... però buenu! De nit, les cançons i danses al voltant del fogonet van mantenir els óssos allunyats del campament. I l'endemà van anar a celebrar el final de trajecte amb una hamburguesota i unes birrilles al bar del "poblat"... Que ja està bé fer l'indiu, però tampoc ens passem!Podeu veure les fotos de l'aventurilla a l'àlbum!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
diumenge, de juny 21, 2009
Ay quien maneja mi barca!?
Amb el turmell de la Gemma lesionat, aquesta setmana hem canviat les bicis per una canoa, i hem anat a un llac a fer el domingeru!
Quan ho fan els indius de les pelis sembla molt fàcil, però nosaltres no hem aconseguit que la barca anés recta més de 4 remades seguides! Entre les esses, el vent de cara, i que el llac feia pujada tota l'estona... hem quedat fets pols!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Quan ho fan els indius de les pelis sembla molt fàcil, però nosaltres no hem aconseguit que la barca anés recta més de 4 remades seguides! Entre les esses, el vent de cara, i que el llac feia pujada tota l'estona... hem quedat fets pols!Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
dissabte, de juny 13, 2009
El món és dels tossuts
Quan la Gemma era a Chicago, jo vaig intentar anar amb bici i vaig acabar amb neu fins al genoll seguint les traces d'un Grizzly. La següent setmana ho vam tornar a intentar, i vam girar cua quan feia una hora que estàvem pedalant sota la neu (fins i tot el col·lega canadenc que ens acompanyava s'estava fotent de fred!).Però no hi ha res com ser marrà en aquesta vida!! Aquesta setmana hem fet una volta de 55km sense trepitjar neu!!! Per fi!!!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
dimarts, de juny 02, 2009
The Windy City
Les oportunitats s'han d'aprofitar!
I aquest any la Gemma i el seu pare s'han pogut trobar a Chicago per passar una setmaneta pujant a gratacels, voltant amb bici per la ciutat, anant a escoltar blues... Però sobretot, compartint molts bons moments en família, cosa que trobem molt a faltar!
Podeu veure les fotos a l'àlbum,
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!!
I aquest any la Gemma i el seu pare s'han pogut trobar a Chicago per passar una setmaneta pujant a gratacels, voltant amb bici per la ciutat, anant a escoltar blues... Però sobretot, compartint molts bons moments en família, cosa que trobem molt a faltar!Podeu veure les fotos a l'àlbum,
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!!
dilluns, de juny 01, 2009
Rendida a l'evidència
La Gemma és molt maca, bona noia, i té tantes virtuts que no m'hi cabrien en un missatge del blog. És per això que m'atrau tant, i estic tan bé amb ella. Però després de dos anys d'intents frustrats, la Gemma s'ha hagut de rendir a l'evidència: ni els colibrís es senten tan atrets per ella com mi sento jo, ni les floretes hi viuen tan bé (per dir-ho d'una manera suau).Aquest any la Gemma ha tirat la tovallola. La menjadora pels colibrís s'ha quedat acumulant pols a dins una caixa, i no hi ha noves incorporacions al jardí.
dimarts, de maig 19, 2009
El misteri de BiCi
Diuen que aquest cap de setmana es va sentir passar el tren pels antics carrilets de British Columbia... Però com pot ser? Si fa anys que varen treure les vies i els varen convertir en carrils bici!?
Els testimonis estan trasbalsats. Alguns diuen que es tractava d'un tren de gran velocitat, altres diuen que tot va ser tant ràpid que només van poder veure una estela de colors que serpentejava veloçment els sinuosos camins de l'antiga via del tren. Massa curt per ser una serp, i massa ràpid per ser un tren... què era allò?
El misteri ja s'ha convertit en llegenda per explicar a la mainada abans d'anar a dormir:
"porta't bé, marrec, o se t'emportarà el cuc multicolor"
Podeu veure'n fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Els testimonis estan trasbalsats. Alguns diuen que es tractava d'un tren de gran velocitat, altres diuen que tot va ser tant ràpid que només van poder veure una estela de colors que serpentejava veloçment els sinuosos camins de l'antiga via del tren. Massa curt per ser una serp, i massa ràpid per ser un tren... què era allò?El misteri ja s'ha convertit en llegenda per explicar a la mainada abans d'anar a dormir:
"porta't bé, marrec, o se t'emportarà el cuc multicolor"
Podeu veure'n fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Predicant amb l'exemple
Em passo el dia estudiant sistemes d'estalvi energètic. Em paguen per criticar a qui emet CO2. I quan arriba el primer cap de setmana llarg de primavera, agafo un trasto que gasta 25 L/100km i vaig a fer 1500 km (que correspon a uns 850 kg de CO2 emesos cap a l'atmosfera en només 4 dies).Amb aquest nivellàs de credibilitat, no sé si fer-me venedor d'assegurances o polític.
Les oques ja són aquí!!
Les oques ja han arribat, i els ànecs també! I els ànecs també!!Senyal inequívoc que la primavera ja és aquí per deixar-ho tot verd i florit, posar punt i final al nostre últim hivern canadenc, i carregar-nos d'energia per sortir de casa i gaudir de l'aire fresc!
Que disfruteu de la primavera!! Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!
diumenge, de maig 03, 2009
Arriba un dia
Arriba un dia en que et sents gran quan passeges per cole. Un dia en que veus les noies de primer curs tant jovenetes que (gairebé) et sents malament quan els hi mires el canalillu. Aquell dia t'adones que t'ha arribat l'hora.Et poses una camisa, i vas a defensar la Tesi esperant que això sigui suficient com perquè el jurat es pensi que ets un noi responsable.
Entres en una sala plena de gent amb cares serioses, t'assentes al final d'una taula llarga, tanquen la porta, i comencen a matxacar sense pietat la feina que has fet durant l'últim any i mig. Al cap de dues hores de massacre, i quan veuen que la teva autoestima ja està per terra, et diuen: "felicitats nanu, has aprovat"
dilluns, d’abril 27, 2009
diumenge, d’abril 05, 2009
Construcció sostenible
Esgotant les últimes idees per passar els caps de setmana d'aquest etern hivern canadenc (del qual n'estem fins els collons!), ens vam decidir a anar a construir un Igloo!
Com us podeu imaginar (i veure a les fotos de l'àlbum), construir un igloo no va suposar cap mena de repte per la nostra destresa sense mesura... Però els "problemes" van arribar a la matinada, quan l'escalfament local de temperatures dins l'igloo (agreujat pel festival de pets causat per les seques que ens havíem fotut per dinar) va provocar un lleuger degoter sobre la Gemma, qui va començar a dubtar de la sostenibilitat estructural del sostre. Els dubtes van anar en augment, i (acompanyats de les típiques ganes de sortir a pixar el dia que menys convé) van fer que la situació esdevingués insostenible (a nivell de nervis, son, i paciència!).
Tot i que el sostre seguia ferm, vam retirar cap a casa, on vam arribar a quarts de 7 de la matinada, com si tornéssim de marxa!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Com us podeu imaginar (i veure a les fotos de l'àlbum), construir un igloo no va suposar cap mena de repte per la nostra destresa sense mesura... Però els "problemes" van arribar a la matinada, quan l'escalfament local de temperatures dins l'igloo (agreujat pel festival de pets causat per les seques que ens havíem fotut per dinar) va provocar un lleuger degoter sobre la Gemma, qui va començar a dubtar de la sostenibilitat estructural del sostre. Els dubtes van anar en augment, i (acompanyats de les típiques ganes de sortir a pixar el dia que menys convé) van fer que la situació esdevingués insostenible (a nivell de nervis, son, i paciència!).Tot i que el sostre seguia ferm, vam retirar cap a casa, on vam arribar a quarts de 7 de la matinada, com si tornéssim de marxa!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
dilluns, de març 30, 2009
Anem de Bow!!
Hem anat als Wapta Icefields!
El turonet assolit la setmana passada no va ser suficient per calmar la set de la cordada dels Tiets a Amèrica. Així doncs, divendres vam anar a dormir al Bow Hut, i dissabte ens vam endinsar en la immensitat del Wapta Icefield per pujar al Mt. Sant Nicolas (pistoler).
Els Icefields són increïbles... tan increïbles que et deixen sense paraules... I com que ens van deixar sense paraules, tallem el rotllo i us deixem amb les fotos!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
El turonet assolit la setmana passada no va ser suficient per calmar la set de la cordada dels Tiets a Amèrica. Així doncs, divendres vam anar a dormir al Bow Hut, i dissabte ens vam endinsar en la immensitat del Wapta Icefield per pujar al Mt. Sant Nicolas (pistoler).Els Icefields són increïbles... tan increïbles que et deixen sense paraules... I com que ens van deixar sense paraules, tallem el rotllo i us deixem amb les fotos!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
dilluns, de març 23, 2009
La febre del cim
El matí va sorprendre els expedicionaris amb més d'un pam de neu nova.
La tempesta de neu continuava mentre esmorzaven uns croissants amb pernil i formatge al camp base. El xerpa Crilin els havia abandonat amb la seva bicicleta molt aviat al matí (aquest home és un crack!) i no podien comptar amb el seu suport. Però ni la fugida del xerpa ni el mal temps no els aturaria. Sabien molt bé quin era el seu objectiu, que el tenien a prop, i que no hi podien renunciar. La febre del cim era massa forta.
Pocs minuts després d'haver sortit del camp base, els Tiets a Amèrica culminaven una expedició èpica arribant al cim del "turonet", on havien pujat obrint traça tota l'estona, i sense oxigen!
Però una gesta de tal magnitud sempre deixa seqüeles: van arribar de nou al camp base en un estat de deshidratació tan greu que es van haver de sotmetre a un intens tractament a base de begudes isotòniques (de civada fermentada) i barretes energètiques (de les ondulades i cruixents).
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. Podeu veure les imatges de l'expedició a l'àlbum
La tempesta de neu continuava mentre esmorzaven uns croissants amb pernil i formatge al camp base. El xerpa Crilin els havia abandonat amb la seva bicicleta molt aviat al matí (aquest home és un crack!) i no podien comptar amb el seu suport. Però ni la fugida del xerpa ni el mal temps no els aturaria. Sabien molt bé quin era el seu objectiu, que el tenien a prop, i que no hi podien renunciar. La febre del cim era massa forta.Pocs minuts després d'haver sortit del camp base, els Tiets a Amèrica culminaven una expedició èpica arribant al cim del "turonet", on havien pujat obrint traça tota l'estona, i sense oxigen!
Però una gesta de tal magnitud sempre deixa seqüeles: van arribar de nou al camp base en un estat de deshidratació tan greu que es van haver de sotmetre a un intens tractament a base de begudes isotòniques (de civada fermentada) i barretes energètiques (de les ondulades i cruixents).
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. Podeu veure les imatges de l'expedició a l'àlbum
Dóna corda al català
En la meva recent (i breu) visita a Catalunya, no vaig sentir cap català quan vaig arribar a l'aeroport del Prat. Vaig agafar un tren fins a Sants, rodejat de guiris i espanyols. Després vaig mantenir una "apassionant" conversa amb el garrulu espanyol del "punt de control" a l'estació de Sants. Durant el trajecte en tren cap a Girona, vaig estar envoltat de quillus fins a Granollers, i posteriorment em vaig assabentar dels detalls de la vida sentimental de les senyores que cridaven amb castellà a l'altra punta del vagó. Un cop a Girona la cosa va millorar, però els espanyols seguien dominant per golejada entre els pacients i les infermeres de l'hospital.Mireu si en soc de malpensat, que per uns moments vaig pensar que els catalanoparlants érem una minoria a Catalunya... Però després ho vaig veure tot molt més clar: els espanyols estan malalts, i els avions i trens estan plens dels seus familiars i amics que els van a veure a l'hospital!! Com pot ser que no me n'hagués adonat abans!!!
La terra és plana, els conills són migratoris, i a Catalunya tothom parla català... Tres grans veritats per anar a dormir tranquil i enganyat...
P.S. No parleu espanyol, o us posareu malalts!!
diumenge, de març 01, 2009
Petits sacrificis, grans recompenses
Llevar-se els dissabtes a les 6 del matí té lo seu, treure la Gemma del llit costa més que arrencar Escàlibur de la pedra, sortir a treure el gel dels vidres del cotxe a -20ºC fa mandra, i conduir 3 hores per carreteres gelades és un conyàs... Però nois, la recompensa d'un bon dia d'esquí de muntanya ho paga tot amb escreix!Portem dos caps de setmana de bon temps, sortides precioses, i sense posar-nos barretina!! Això és una canya!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Felices 108!!
El blog dels Tiets a Amèrica ja porta 108 entrades!!
Com que no vam pensar a celebrar el missatge número 100, celebrem el número 108, i ens quedem tan amples!!
Visca!! Ja en portem 108!! Som uns fistrus!!! Oooéééé oooéééé!!!
Apa, ja hem fet prou el cutre,
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Com que no vam pensar a celebrar el missatge número 100, celebrem el número 108, i ens quedem tan amples!!Visca!! Ja en portem 108!! Som uns fistrus!!! Oooéééé oooéééé!!!
Apa, ja hem fet prou el cutre,
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
dilluns, de febrer 16, 2009
Fins al ninot, de neu
Com convertir un dia prometedor en un concurs de mala llet:
1- Passeu-vos més de dues hores pujant per un bosc espès i mal parit, fins que a la Gemma li surti la barretina de barrufet rondinaire.
2- Just quan el bosc s'acabi (i sembli que els ànims milloren), trenqueu un esquí pel mig.
3- Passeu-vos la resta del dia baixant pel mateix bosc per on heu pujat, tot enfonsant-vos fins al ninot a cada passa.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. A l'àlbum també hi ha fotos de la setmana passada, que va anar força millor!
1- Passeu-vos més de dues hores pujant per un bosc espès i mal parit, fins que a la Gemma li surti la barretina de barrufet rondinaire.2- Just quan el bosc s'acabi (i sembli que els ànims milloren), trenqueu un esquí pel mig.
3- Passeu-vos la resta del dia baixant pel mateix bosc per on heu pujat, tot enfonsant-vos fins al ninot a cada passa.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. A l'àlbum també hi ha fotos de la setmana passada, que va anar força millor!
No estem sols a l'univers
Després del desengany de l'any passat quan vam veure que la marmota Billy de Balzac era un tiu disfressat, el passat dia 2 de febrer (dia de la marmota) vam anar al cine a veure "atrapat en el temps" (Groundhog day), on la marmota que hi surt és de veritat.No us enganyarem, a les portes del cine no hi havia tanta gent com a les del Corte Inglés el primer dia de rebaixes, i no ens va caldre barallar-nos amb ningú per poder trobar dos seients buits... Però la sala va quedar prou plena com per sentir-nos acompanyats, i veure que no som els dos únics tarats a l'univers a qui ens fa gràcia aquesta pel·lícula.
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Com més Crilins, més endins
Després d'haver viscut dos anys amb en Crilín, crèiem que ja estàvem acostumats als seus peculiars gustos decoratius. Tot i així, la seva nova adquisició no ens ha deixat indiferents...Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
dissabte, de gener 31, 2009
Holiday on ice
Ja ho deia en Darwin: adaptar-se o morir!
Estem descobrint el meravellós ventall de possibilitats que ofereix el gel! Hi pots patinar, fer acrobàcies (no us perdeu les fotos de l'àlbum), caure de cul, escalar-hi... I fins i tot fica-te'n al got quan fas unes copitxueles!
Ja frisem perquè geli ben fort aquesta nit i poder-nos passar mitja hora rascant el gel de sobre el vidre del cotxe! Potser fins i tot em podrem fer escultures... Yuuuhhhuuu!!!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Estem descobrint el meravellós ventall de possibilitats que ofereix el gel! Hi pots patinar, fer acrobàcies (no us perdeu les fotos de l'àlbum), caure de cul, escalar-hi... I fins i tot fica-te'n al got quan fas unes copitxueles!Ja frisem perquè geli ben fort aquesta nit i poder-nos passar mitja hora rascant el gel de sobre el vidre del cotxe! Potser fins i tot em podrem fer escultures... Yuuuhhhuuu!!!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Els númerus canten
Ni la nit electoral Yankee havia despertat tanta expectativa... Aquí teniu els resultats que tots estàveu esperant amb impaciència!
Hem decidit donar els números en totals pel bé del futur de la nostra vida conjugal...
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Hem decidit donar els números en totals pel bé del futur de la nostra vida conjugal...
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Últim any a la Vila del Pingüí
Hola a tots, i benvinguts a l'última temporada dels Tiets a Amèrica!
Una temporada plena d'emoció, amb el desenllaç de l'aventura canadenca!
Vindran finalment els col.librís al jardí de la Gemma? Acabarà d'estudiar l'Eduard d'una vegada? Què podrà més, el caliu conjugal o les fredes temperatures?
Ànims nois, que ja és l'últim any que us donem la tabarra!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Una temporada plena d'emoció, amb el desenllaç de l'aventura canadenca!Vindran finalment els col.librís al jardí de la Gemma? Acabarà d'estudiar l'Eduard d'una vegada? Què podrà més, el caliu conjugal o les fredes temperatures?
Ànims nois, que ja és l'últim any que us donem la tabarra!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
