Els canadencs tenen unes muntanyes molt maques, bestioles per tot arreu, la policia muntada, són els reis del Hockey i de la barbacoa... Però ni puta idea de què és una festa major popular!
Aquesta setmana sou vosaltres els que feu enveja, només de veure el programa ja ens ve set!
Molt bona festa major a tothom, i que visquin els Deixebles de St. Feliu!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica
(que tot i ser a Amèrica, tenen el cap a casa)
P.S. El blog estarà tancat per vacances durant un parell de setmanes a partir de divendres... Si, ho heu llegit bé, VACANCES!! Després de tantes entrades al blog parlant-vos de feina i cole, a veure si d'aquí a uns dies us podem explicar coses de muntanyes i cavalls...
divendres, de juliol 25, 2008
dilluns, de juliol 21, 2008
Amb l'aigua al coll
Aquest cap de setmana hem anat a fer "xip-xap" amb els cavalls!! Quina passada la sensació de notar que el cavall no toca de peus a terra, i tu estàs flotant sobre seu!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!
dilluns, de juliol 14, 2008
Voltant més que el 28
La Gemma feia molts dies que m'insistia:- Vull anar als Bugaboos!!! Vull anar als Bugaboos!!!
- Bueeeenu pesada!!! Com que aquest diumenge és el teu aniversari, anirem a celebrar-ho als Bugaboos, què et sembla?
- Que bé, que bé!!! I que podré portar motxilla aquesta vegada?
- D'acord... Com que és el teu aniversari, et deixaré portar una motxilla beeeen grossa!
I així (més o menys...) va ser com vam acabar celebrant els 28 anys de la Gemma als Bugaboos. La Gemma va tenir "pastís" i regal d'aniversari, però el millor regal ja l'havíem rebut abans: una escalada alpina guapíssima, a un lloc fantàstic, en un dia immillorable... Quina canya!!
La Gemma està feta una màquina... Ja m'agradaria a mi està així quan tingui la seva edat!!
Podeu veure més fotos a l'àlbum,
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica, i visca els caps de setmana!!
dimecres, de juliol 02, 2008
Estupendu!
Només hi ha una paraula per definir el passat cap de setmana: "Estupendu!!"
Després de gairebé dos anys voltant per Canadà, per fi hem vist un Caribou (aquest bitxo amb banyes de la foto)! Havíem arribat a pensar que, en realitat, els caribous no existien, i que els senyals que hi ha a algunes carreteres de "no corris, que hi ha caribous" o de "si trobes un caribou no t'hi acostis, que és perillós" eren només una mentida per espantar als "guiris-fitipaldis"... Com quan la mare et diu "si no et portes bé vindrà l'home del sac", o quan els fatxes-intel·lectuals espanyols (més fatxes que intel.lectuals) diuen que "si a Catalunya parles amb castellà, els catalans et cremaran a la foguera de St. Joan, i ballaran una sardana al teu voltant mentre et rosteixes" (que més o menys és el que diu el "manifiesto por la lengua común").
Veure el Caribou va ser un moment màgic: estàvem quiets, bevent una mica d'aigua, i ell se'ns va acostar tranquil·la- ment. Varem respectar el seu espai, i els seus moviments, i des de la nostra perspectiva no feia gens de por... Ben al contrari, va ser un moment preciós! Suposem que als catalans ens passa una mica el mateix; que, gràcies a mentides com les que hi ha al manifest, no caiem gaire bé als espanyols... Amb lo feliços que seriem tots si, en lloc dir mentides, respectessin el nostre espai i no ens toquessin els collons!!
Perdoneu el rotllo, és filosofia barata que surt quan llegeixes certes coses al diari just després d'haver passat un cap de setmana estupendu... Un barbarisme que trobem simpàtic i ens agrada força utilitzar, i que demostra lo crítica que és la situació del castellà a casa nostra...
Vinga, passeu del text i mireu les fotos, que és lo que val la pena!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
View Larger Map
Després de gairebé dos anys voltant per Canadà, per fi hem vist un Caribou (aquest bitxo amb banyes de la foto)! Havíem arribat a pensar que, en realitat, els caribous no existien, i que els senyals que hi ha a algunes carreteres de "no corris, que hi ha caribous" o de "si trobes un caribou no t'hi acostis, que és perillós" eren només una mentida per espantar als "guiris-fitipaldis"... Com quan la mare et diu "si no et portes bé vindrà l'home del sac", o quan els fatxes-intel·lectuals espanyols (més fatxes que intel.lectuals) diuen que "si a Catalunya parles amb castellà, els catalans et cremaran a la foguera de St. Joan, i ballaran una sardana al teu voltant mentre et rosteixes" (que més o menys és el que diu el "manifiesto por la lengua común").
Veure el Caribou va ser un moment màgic: estàvem quiets, bevent una mica d'aigua, i ell se'ns va acostar tranquil·la- ment. Varem respectar el seu espai, i els seus moviments, i des de la nostra perspectiva no feia gens de por... Ben al contrari, va ser un moment preciós! Suposem que als catalans ens passa una mica el mateix; que, gràcies a mentides com les que hi ha al manifest, no caiem gaire bé als espanyols... Amb lo feliços que seriem tots si, en lloc dir mentides, respectessin el nostre espai i no ens toquessin els collons!!Perdoneu el rotllo, és filosofia barata que surt quan llegeixes certes coses al diari just després d'haver passat un cap de setmana estupendu... Un barbarisme que trobem simpàtic i ens agrada força utilitzar, i que demostra lo crítica que és la situació del castellà a casa nostra...
Vinga, passeu del text i mireu les fotos, que és lo que val la pena!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
View Larger Map
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
