Aaaaleeeegria... és festa majoooooor!!!! xim, pom...
Si nois, és FESTA MAJOR DE TORELLÓ!! Però aquesta vegada ens l'hem perdut "de cabu a rabu"... Ja ens dol ja... No ho sabeu pas prou! Però no es pot tenir tot en aquesta vida!
Com que lamentar-se no serveix de res, enlloc de quedar-nos a Calgary pensant "ara tothom deu estar de porronada", "ara al xiringuitu", "ara al Poliphilo"... La Gemma es va currar una cerca de ressenyes per internet (us prometo que va ser ella!!), i vam anar a escalar a un dels llocs més macus del món!
Una via que passa just pel costat d'una mega-cascada de 250 m de salt, i un cabal del 15 (que va "in crescendo" a mesura que el dia avança i es fon la neu del glaciar que hi ha just a sobre), facileta però desequipada, i amb unes vistes precioses al Yoho... No es pot demanar més!
Després d'una dutxa a la cascada durant el rappels de baixada (al més pur estil anunci de deso- dorant, però amb l'aigua congelada), vam anar a sopar a Field per cuidar-nos una mica la psique, ens ho havíem guanyat!
Vam demanar una mica de vi rosat... I en aquell moment un raig de sol (uuoh, oh, oh!) em va il·luminar el polo... Em vaig mirar el porquet de l'escut... I vaig sentir com una força divina em feia alçar de la cadira. Perdut enmig d'aquella estranya experiència, em vaig trobar aixecant la copa de vi al cel i dient:GOD BLESS PINK TEAM!! QUE DÉU BENEEIXI L'EQUIP ROSA!!
Molta sort a la CRE i que guanyi el millor!
El rosa a Amèrica
3 comentaris:
MOLT BONES!
Vaja, aquests de l'equip Rosa comencen a ser més internacionals que en JULIO IGLESIAS (per dir alguna cosa).Ja veig que això de la festa major es porta al cor, fins i tot es fan escalades en honor a la CRE. Bé, Edu per la meva part, cada dia tinc menys piles per la fest; les ressaques s'hem allarguen per moments. L'edat es comença a notar. Pel que fa la festa major ha estat una passada, perque amagar-te veritats com catedrals.Ja t'ho pots imaginar.Tot i que aquest any hem perdo al Rimini, que ja hem dol.Vaig cap a tenerife a veure el meu germà que han tingut una altre filla, hem toca ser segona vegada tiet, cosa que hem fa molta ilusió.Bé, ja saps prou de que parlo.
Vinga EDU! PASSA-T'HO MOLT BÉ I ESCALA TAN COM PUGUIS! I ja ho saps el 6 de setembre fem rumb cap a CALIFORNIA, Hi estarem fins el desembre i a lo millor, que m'agradaria molt, ens veiem o als USA o al CANADÀ!
UNA ABRAÇADA!
Ei!
Esteu imparables... i jo que em passo els vespres jeguent al sofà... Però bé, cadascú té les seves aficions no??
Un petonet parelleta!!!!
Ara saludo a la Gemma, no ens coneixem personalment, jo t'he vist el blog i tu els meus missatges(suposo) i alguna diarrea mental de l'Eduard. Noia et felicito, o et compadeixo, això es veurà amb el temps, però de moment veig que ell filosofa, en sap un niu i quina capacitat de redacció irònica, i tu busques i treballes ... "hasta" pel cap de setmana, ...
dona-li records de part meva a l'Eduard ... i sigueu MOLT feliços allà on sigueu. Ep i això del Canadà, és meravellós, feu-ho que duri i aprofiteu-ho.
segur que només poseu al blog els moments meravellosos, algun de complicat deveu tenir ... com tothom. A veure si algun dia ens explique un dia normal de cada dia ... sense montanyes ni prats ni cavalls ... ni flors, ni embtits ... apa
RMon
Publica un comentari a l'entrada