dimecres, de maig 30, 2007

Tu a Boston, i jo a California

Buenu... En realitat va ser "la Gemma a Washington DC i jo a British Columbia", però així el títol fa més gràcia...


La setmana passada el pare de la Gemma va assistir a un congrés a Washing- ton, i la seva filla va anar-lo a trobar per fer un petit "aplec familiar", i aprofitar per visitar la ciutat!

Pare i filla van llogar unes bicis i es van passar 5 dies de guais voltant per la capital de can Yanki, pedalant pels llocs que tots hem vist a "JFK", "Todos los hombres del presidente" o "Forrest Gump".

I mentre la Gemma estava amb el seu pare posant-se les botes i dormint d'hotels pijus, jo vaig agafar 4 pomes i una tenda amb goteres que m'havien deixat, i me'n vaig anar a escalar a British Columbia amb en JP i companyia.

8 hores de viatge amb cotxe travessant les muntanyes rocoses, amb uns cims i unes parets que fan caure la bava. Jo estava flipant, tot el viatge a punt per sortir del cotxe en qualsevol moment i saltar a la primera muntanyota que trobés al davant... Però quan finalment vam arribar a destinació, només hi havia una trista zona de freaky!! No m'ho podia creure!! 8 hores amb cotxe pel paradís, per acabar enfilant-nos a uns rocs de 20 metres!!

De totes maneres he de reconèixer que la zona estava força bé, i que després d'un hivern sense escalar tampoc puc començar la casa per la teulada...

Altra vegada retrobats a Calgary, la Gemma i jo vam ser testimonis de dos fets inesperats:

Per una banda, les floretes grogues de la Gemma van sobreviure una nevada de 3 dits, i ara fan molt bona cara!
Però no tot són alegries en aquesta vida... I mai tan ben dit, ja que les "alegries" vermelles no van tenir la mateixa sort que les floretes grogues: en Bob (amo de la casa) els va passar el tallagespa per sobre.

Hi ha dues línies d'investigació: una apunta a que en Bob és un home molt vell, i no hi veu gaire. L'altra línia... Millor que calli si no vull dormir al sofà durant 3 setmanes.

Una abraçada!

diumenge, de maig 13, 2007

Oh, Canada!

Com que deveu estar tots ben farts dels nostres rotllos, a aquest missatge només hi posarem fotos per fer-vos bavejar una miqueta i així potser us vindran ganes de fer-nos una visita... Ja que 15 imatges valen més que 1000 paraules!

Esperem que en disfruteu!































Això és el que hem pogut fer amb 3 caps de setmana des de que tenim cotxe... Prepareu-vos que el millor encara està per venir!!

Gemma guaita les flors

Ha arribat la primavera!


I amb la primavera, la Gemma s'ha motivat a plantar floretes al nou jardí.

I no només floretes, sinó que també va anar a comprar una "menjadora per colibrís" (aquest "flosti" vermell tant lleig que es veu a la foto de baix) i la vam penjar al pati esperant que aquests petits ocellets estiguin disposats a beure's la barreja d'aigua amb sucre i "7up" que els vam preparar (segons sembla, això és el que els agrada).

Ara hi ha dues grans intrigues que de ben segur no us deixaran dormir:
- Vindran els colibrís o haurem de ser nosaltres qui es foti el 7up?
- Quant temps viuran les floretes de la Gemma?

Sé que aquest missatge no és el més "trepidant" dels que hem penjat, però no cada dia es té l'oportunitat de posar un títol tant enginyós com aquest a un missatge del blog, tot recordant el passat "cumba" que tots portem a dins...

Més tiets a Amèrica que mai!

Ha nascut la Irene!!


La segona filla de la Montse (meva germana) i en Quico va néixer el passat 25 d'abril, i nosaltres no la veurem en directe fins per Nadal (quan gairebé ja s'aguantarà dreta!).
Aquesta experiència canadenca és molt guai, i no ens penedim d'haver pres la decisió de venir... Però hem de reconèixer que en moments com aquests de bon grat agafaríem el primer avió disponible per tornar a casa a veure la família.

Ja ho diuen: "no es pot fer una truita sense trencar els ous"

Moltes felicitats als Masovers!

Gemma i Eduard
més tiets a Amèrica que mai

Home, sweet home...

Canvi de casa!
La Berenice (mestressa de la nostra actual ex-casa) va trobar un seu ex-novio, que feia 15 anys que no veia, per internet. Es van intercanviar 4 correus electrònics i, com si es tractés d'una pel·lícula xunga de la Julia Roberts, la noia (37 anys) va prendre l'assenyada decisió de vendre's la casa, deixar una feina de puta mare, dir adéu a tota la família i amics, i anar-se'n a viure a Montreal (Québec, l'altra punta del país). Totes aquestes decisions les va prendre després d'haver reflexionat durant el prudent període de 3 o 4 dies.
A Montreal l'espera el seu "novio virtual" envoltat d'una societat francòfona (ella de moment sap dir "Bon Jour", tot és començar!) a la que no li mola gaire això de canviar d'idioma. Afortunadament ella és escriptora, de manera que el fet de no tenir ni puta idea de la llengua del seu entorn no afectarà gens ni mica la seva activitat professional. Tant és així, que els seus plans ara mateix són canviar lleugerament de sector i dedicar-se a posar rajoles, que tenint en compte que té una hernia a l'esquena, creiem que és una decisió a l'alçada de les anteriors.
Una de les conseqüències d'aquesta "bombolla de felicitat" de la Berenice és que ens vam quedar sense casa, i just al moment en que jo tenia els exàmens finals.
La Gemma va currar-se la recerca del nou lloc on viure, i la veritat és que va triomfar més que la Coca-Cola: ara vivim a una caseta molt a prop del centre de Calgary, que tot i ser més vella que l'anterior, és a un barri molt guai, amb molta activitat i molt bones comunicacions. El nostre nou company de casa és un monjo budista molt trempat que es diu Tim, tot i que ja l'hem rebatejat com a "Crilin"; un tiu amb qui segur que no tindrem cap problema!
Però com podeu veure, abans d'entrar a la casa nova la vam haver de "condicio- nar" una mica amb una mica de pintura i portant mobles.
La Berenice segueix amb el seu estat de "la vida és fantàstica, que feliç que soc!", i nosaltres, que som bona gent però tampoc burros, vam aprofitar que havia abaixat la guàrdia per "saltar-li a la jugular" per comprar-li mobles i trastos de cuina per quatre duros i ajudant-la a empaquetar.
Així doncs, si a partir d'ara ens voleu enviar cartes d'amor o (millor encara) embotits, feu-ho a la següent adreça:

925 1st Avenue NW, T2N0A6, Alberta, Calgary.

Esperem les vostres aportacions!!!

Un somni fet realitat!

ENS HEM COMPRAT UNA FURGO!!!!

No té Westfalia (encara, je, je, je...) però si treiem els seients de darrera es converteix en una mini auto-caravana de collons!!

Això si que és un sòmni fet realitat: un trasto amb rodes on hi cabem persones i material per un tubo... A partir d'ara no deixarem respirar les Rocky Mountains!
A Canadà tot és més car que a Catalunya menys els cotxes de segona mà. Vam fer els números, i creiem que podem arribar a finals de mes tot i tenir cotxe, així que AUIDÒ! A Canadà no hi estarem per tota la vida, així que val la pena que aprofitem a tope, i aquí sense cotxe no es pot fer res!

Quant temps que fa que somiava amb una furgoneta... Quina il·lusió!! A més, és el nostre primer cotxe (tant per la Gemma com per mi) i això encara ho fa més emocionant.

De moment la Gemma és la única que té carnet de conduir canadenc, de manera que tinc "xòfer". Ara que he acabat els exàmens m'hauria de posar les piles i treure-me'l jo... Tot i que ja m'estic mal acostumant a això de que et portin...