Pelis: Les mateixes...Espais: Teníem coll avall que l’auditori de Banff seria més còmode que el Cirvianum, però increïblement, no va ser així!! A part d’això, a Banff hi ha més espais on fan activitats paral•leles a la projecció de pelis, però tampoc són per tirar coets.
Preu: Si us penseu que Torelló és car, Banff ho és el doble!! Els tiquets són per dia sencer (de 9h a 17h!), però et foten una clavada de guais, i no hi ha absolutament res gràtis! Tot i això, com a mínim no són tan mal parits com a Torelló, que venen més entrades que seients té el teatre!
Acomodadors: els de Banff tenen els lots més macus que els escoltes de Torelló.
Traducció: a Banff no n’hi ha... clar, això els ho posa més fàcil...
Presentació: per mooooolt bé que ho facin a Banff, segur que no ho fan ni la meitat de bé que la Nati Adell, que a part de fer-ho molt bé, està guapíssima!!!
Públic: També hi ha capullus que es posen anorach de plumes per anar al cinema de muntanya, però aquí fa una mica més de fred, i tenen excusa...
En resum: és força el mateix, probablement la diferència més notòria és que a Banff es potencia molt el que en diuen “inspiring stories”: que les pelis tinguin “moraleja” del rotllo “si t’esforces molt en alguna cosa, segur que ho aconseguiràs”, i en base a això, presenten cada pel•lícula com si es tractés d’un acte heroic. Per exemple, del que jo en diria “un matat que es dedica a donar voltaretes a un llac amb una piragua”, ells en diuen “un home que ha dedicat tota la seva vida a la seva passió per ser el millor en la seva especialitat”, i entrevistarien 4 col•leguilles del matat en qüestió que diguin que “el món gira gràcies homes que donen voltaretes amb piragua”... Els yankies són així!
Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada