Dra. Gemma & Miss Lynn Hill

Entre setmana, la Gemma és una noia responsable; treballa en una enginyeria reconeguda, va ben vestida i pentinada, i porta el sou a casa (el seu novio és un capullu que als 25 anys encara estudia, i amb menys ingressos que la discogràfica de la Marina Rossell)... Però fa uns dies que, quan arriba el cap de setmana, la Gemma es transforma, i agafa cordes i ferros per anar a escalar!!!

I ara us preguntareu: "d'on ha sortit aquesta doble faceta de la Gemma?", "Com és que ara escala si el que li agraden són els cavalls?", "Qui és el culpable d'aquesta transformació?"

... Ho heu encertat, és culpa meva!
Però us prometo que, per una vegada, jo no he pressionat! Sé que alguns dels que llegiu això heu estat víctimes dels meus atacs de motivació (o "emmerdades amb bona fè" si voleu dir-ne així), i us costarà creure que jo no l'apretés dia i nit, però de veritat que PER UNA VEGADA NO HA ESTAT AIXÍ!!

Conscient que escalant t'ho pots passar moooolt bé, però també mooooolt malament, i que inicialment semblava que a ella no li barrufava massa la sensació d'estar penjada d'un fil, vaig posar el fre de mà a les propostes d'escalada.

Però la Gemma m'estima molt i, quan va veure que jo em contenia, va ser ella qui em va anar proposant de fer alguna escaladeta de proves... I he de reconèixer que en aquest moment em van sortir els ullals i li vaig saltar a la jugular sense pietat!

Com podeu comprovar a la foto d'aquí baix, amb un parell de dies de proves la diferència va ser espectacular, i el 90% de les pors inicials ja són història (el 100% no s'aconsegueix fàcilment...)!!


Amb el "banc de proves" superat, hem comprat el material mica en mica (l'economia no està per més) i ens hem començat a gaudir plegats de l'escalada com a mitjà per arribar a llocs únics (com podeu veure al missatge "Think Pink"), fent vies segures (desequipades, però amb reunions posades) de V- o V com a molt, on tots dos ens ho passem de collons!!

Alguns deveu pensar; per què a ella no l'apreta i en canvi a mi m'emmerdava cada vegada que anàvem a escalar?

No és que us tingui mania... És només qüestió de "poder negociador": un sol error amb la Gemma i puc acabar dormint al sofà durant mesos.

Una abraçada ben forta!