dimarts, de setembre 30, 2008

Tardor multicolor

Que guapa que és la tardor!
El bosc està preciós, i no hi ha ningú enlloc! L'únic problema de la tardor és que la segueix l'hivern... Un altre d'aquests freds hiverns canadencs que no s'acaben mai, i que conviden a hivernar igual que els óssos... Ufff! No hi pensem més i aprofitem per sortir del cau ara que encara no ha arribat! Carpe Diem!!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

dilluns, de setembre 29, 2008

Quin conyàs!

Si el futbol "normal" és avorrit, l'americà ja és l'òstia!
"Aprofitant" el cap de setmana que jo era un peix globus i no podíem sortir a muntanya, vam anar a veure un partit de futbol canadenc. En resum: un conyàs!
Per una hora de "moviment" dins el camp, van caldre 3 hores de xerrameca entre els jugadors (suposem que fer entendre la següent jugada a aquestes ments privilegiades porta la seva estona)... I el més fotut és que no hi havia res que ens alleugerís l'espera: no podíem anar a comprar "menjar-merda" perquè la meva boca no estava per festes, la mascota era lletja i no feia gràcia, i les Cheer Leaders estaven massa lluny com per veure si estaven bones!!
Lo més positiu és que, ara que ja hi hem anat una vegada, no caldrà que hi tornem mai més!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

divendres, de setembre 19, 2008

Ed Zeppelin

Soc un peix glòbus!!
Així he quedat després de que em treguin els queixals del seny (jo soc el de la dreta).
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

P.S. Podeu veure algunes fotos de la nostra última sortida amb bici a l'album "Segon Round 2"

diumenge, de setembre 07, 2008

Enveja insana

Què es pensava la Rínxols!? Que ella tindria una bici nova i jo no??? Doncs anava ben equivocada!!
Després de dies i dies de cops, trompades i tot tipus de "mals cuida- dus", vaig aconseguir xafar del tot la meva bici vella, fins al punt que sortia a compte comprar- ne una de nova!! oooéééé!!!
La Gemma no va poder aguantar la meva carona de xaiet degollat, i em va dir: "vols que comprem una bici com la meva per tu?". Amb la victòria a la butxaca, vaig aconseguir controlar la meva eufòria i posar cara de com si m'arrenquessin un queixal per respondre: "ja em sap greu ja... perquè val molts diners... però sembla que comprar-ne una de nova serà la millor opció".
A vegades la fi justifica els mitjans...

Xinu-Xanu

L'Umpa Lumpa ha tornat cap a casa!
Després de dos anys treballant al laboratori, ahir vam portar a aquest petit homenet cap a l'aeroport, on començava el llarg camí cap a casa. Això ens va fer adonar de com passa el temps, i que si ell ja feia 2 anys que era aquí, nosaltres també!!
L'Umpa Lumpa és l'estereotip del "xinu": un home molt senzill, calladet i humil que ha passat per Calgary sense fer soroll... Però segur que el trobarem molt a faltar.
Bye-bye Umpa Lumpa! Que et vagi tot molt bé!

Una freaky entre dinosaures

La Gemma treballa en envoltada d’enginyers “veteranus”, o sigui, amb molta experiència però ni idea de fer anar eines informà- tiques de planificació, disseny, i gestió de la informació.
Així doncs, la rutina que la Gemma segueix quan li assignen un nou projecte és:
1- Aprendre de l’experiència dels “dinosaures”
2- Entendre el que necessiten per fer la feina més fàcilment i millor
3- Currar-se aplicacions (bases de dades, macros i plantilles d’excel, planificacions amb project, o el que sigui) que facilitin l’execució dels projectes
4- Assegurar-se que el resultat final tingui menys pius que el mando de la tele (condició nessessaria perquè els avis no s’atavalin), i que els colorets dels menus i les lletres lliguin
5- Preparar un mini-manual sobre el nou sistema, fer un curset als “abueletes”, i respondre a les crisis dels primers dies que comencen amb el mític “Geeeeemma! No sé què he fet però se m’ha esborrat tot!!
En resum, per un costat la Gemma està aprenent dels “abuele- tes” sobre disseny, organitza- ció, i planifica- ció de projectes de transmissió i distribució elèctrica. I per l’altre, a lo “Joan Palom”, s’està convertint en una freaky de la ofimàtica avançada.
Resultat: els avis flipen i ella aprèn cada dia. Tots contents!
I com que per “sort” de pals d’electricitat n’hi ha a tot arreu, ara tinc el "privilegi" de sentir una explicació personalitzada sobre el tema cada vegada que anem amb cotxe... Bé, ara que hi penso, és curiós que només em foti el rotllo quan sona una cançó d’en Pau Riba...

Del "dichu" a "l'echu" hi ha un bon "trechu"

En teoria la meva recerca tractava d'estudiar el funcionament d’un nou sistema de ventilació (alta tecnologia) a partir de testos a l’edifici més eficient, confortable, i super-sostenible de tot l’oest de Canadà... Sona guai, oi!?
Però resulta que un bon dia arribo a l’edifici per començar a agafar dades, i veig que hi ha moltes, moltíssimes coses que no estan instal•lades o ajustades com toca, i que l’edifici super-sostenible (que cada dos per tres guanya un premi de sostenibilitat o surt a una revista com un model a seguir) és en realitat un super-trunyu per culpa d’un grapat de petits errors “tontos” de descoordinació.
Aleshores em vaig adonar de que el gran repte dels edificis sostenibles no és la tecnologia en sí, sinó que per tal que funcionin bé cal que arquitectes, enginyers i constructors treballem tots a una i ens coordinem bé... Però, ves per on, aquests tres sectors tradicionalment no ens entenem, passem els uns dels altres, i estem en competició permanent per veure qui és el més xulo i ben parit... I mentrestant, els que fem recerca estem tancats a un laboratori, on tot és meravellós i ens podem estar tot el dia trencant-nos el cap fent models i testos d’una precisió espaterrant, feliçment ignorant que la precisió en que estem estudiant no existeix al món real.
Així ha estat que la meva recerca ha canviat “una mica” el rumb, passant d’estudiar “com funciona la ventilació de l’edifici meravellós” a “com arreglar la ventilació perquè funcioni”, “què hem après d’aquesta experiència per evitar que la penya la continuï cagant”, i “què ha de canviar als certificats d'edificis sostenibles per evitar donar premis a super-trunyus”.
La veritat és que, un cop ressituat, trobo que el nou rumb és molt més interessant!