Una muntanya com un Temple

En David, el meu jefe, m'envia un correu electrònic telegràfic (com de costum): "passa per la meva oficina quan puguis, vull parlar amb tu d'un parell de temes importants", "OK, cap problema" el contesto, amb uns nervis importants...
Arribo a l'oficina, i en David em demana informació del projecte de l'edifici. Ens passem més de mitja hora per satisfer les seves principals curiositats tècniques (el tiu és un màquina, i jo vaig de cul per seguir els seus raonaments i contestar-li preguntes).
Sobtada- ment, la seva cara canvia:
Dav: Tinc una proposta per tu...
Ed: Digues...
Dav: Oi que a tu t'agrada la muntanya? (El calendari de Desnivel que tinc penjat a l'oficina em delata)
Ed: Yesssss
Dav: Tens experiència a muntanyes altes?
Ed: Home, una mica...
Dav: L'altre dia vaig anar d'excursió amb la família, m'ho vaig passar de collons, però vaig recordar els meus moments dolços de joventut (excursions llargues, una mica d'escalada...), i ara tinc un mono del 15 per fer alguna cosa una mica grossa. Què et semblaria anar a pujar el Mount Temple? Podríem dir-ho a un parell més del departament, però que quedi en "petit comité" i així podrem anar a saco...
Ed: A bodes em convides, Auidò!!
Traiem agendes, i fins i tot en això ens posem d'acord a la perfecció!
El dia de l'expedició al Temple la Gemma tenia plans amb l'Eli, i jo ja havia decidit no anar amb elles per deixar-los una mica de temps per estar soles i tenir "converses de dones": després de 9 mesos vivint amb mi i en Krilin, la Gemma necessitava parlar amb algú que tingués uns mínims d'intuïció, algú que compartís el punt de vista femení,
capaç d'entendre la situació d'una noia que s'està convertint en dona, que és massa gran per parlar dels tius que surten al Super-Pop, però massa jova per parlar de família i nens... Aquests misteris de la naturalesa femenina que són tant difícils d'entendre per un tiu... Buff, segur que molts enteneu el que vull dir!
Conclusió: la Gemma i l'Eli van passar el cap de setmana anant a Jasper rotllo "Thelma & Louise", i jo me'n vaig anar amb en David i 2 més del departament a pujar el Mt. Temple. Tots contents!!
L'excursió va ser una canya, tècnicament molt fàcil, però llarga (1700m de desnivell), i amb unes vistes brutals, ja que és la muntanya més alta de la regió (3553m). Varem disfrutar com nens petits...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!