divendres, de setembre 14, 2007

Una vez maté un perro, y me llamaron Mataperros

Doncs nosaltres ens vam carregar un ós!! Si nois, com ho llegiu!!
Però abans que ens denuncieu a la protectora d'animals, deixeu-nos explicar la batalleta.
Era una nit negra, conduíem en una carretera negra camí del ranxo ("in the middle of nowhere" que diuen aquí), i plovia. L'ós, evidentment, també era negre... Vaja, que no vaig veure'l fins que el teníem a un pam... QUINS NEERVIS!! Inevitablement, li vam fotre una trompada de guais.
Anàvem molt a poc a poc amb el cotxe (sempre vigilem a les carreteres on hi pot haver bestioles de les grosses), i vaig frenar a tope. A nosaltres no ens va passar res, i el cotxe només hi va quedar un foradet al para-xocs... Però l'ós (que era petitot) no en va sortir tan ben parat: va quedar estès al mig de la carretera, encara respirava, però es veia fet pols.
Vosaltres sabeu què s'ha de fer quan t'has carregat un ós, i està al mig de la carretera? Doncs nosaltres tampoc! No el podíem pas deixar allà mig, ja que segur que causaria altres accidents... Però clar, qui és el guapo que el va treure del mig de la carretera? Estava estabornit, però seguia tenint dents i ungles!
Vam trucar a la poli perquè ens vinguessin a ajudar. Mentre els esperàvem a "l'escena del crim" fent guàrdia perquè ningú xoqués amb l'ós, vam veure com la bèstia deixava definitivament de moure's i respirar... Un paisatge desolador, sobretot per l'Eli, una amiga de la Gemma que acabava d'arribar a Canadà, per qui aquella era la primera vegada que veia un ós!! Tela manela!!
Al cap de 15-20 minuts ja teníem 3 cotxes del "Sheriff" amb nosaltres. Els polis van agafar l'ós, el van fotre a la coneta, em van dir "tranqui nanu, pensa que si hagués estat un ós més gros hauria estat pitjor", i "a veure si la pròxima vegada us carregueu un cérvol, i el podeu fer a la barbacoa" (paraules 100% tranquil·litzants) i aquí s'ha acabat l'arròs!
Vam seguir conduint cap al ranxo, amb un mal rotllo del 15 i una paranoia del 24 que ens feia confondre cada ombra que vèiem amb un ós.

Els Matadors

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ossicides!!! l'esperit de Mitrofan recordarà la vostra acció!!. Però us perdonarà perquè sap que no ho vareu fer expressament. En fi, per posar remei al problema, sempre us podeu fer de O.S.P. (Osito sin...).

salut!!