Fent l'indiu

Després del ritual d'iniciació fent el domingueru remant pel llac, "Ossu sentadu" i "Àguila Amstel" (de la tribu dels "clatells vermells") ja són uns fistrus de la canoa. Així doncs, es van decidir a fer un viatge de dues llunes baixant pel riu.
Van baixar pels ràpids amb la canoa, i van parar a muntar el tipi (2") quan el sol s'amagava darrera les muntanyes. Es van descuidar l'arc i les fletxes al cavall de ferro, o sigui que enlloc d'anar a caçar búfals van haver de sopar un "cous-cous" d'aquests de sobre preparat... però buenu! De nit, les cançons i danses al voltant del fogonet van mantenir els óssos allunyats del campament. I l'endemà van anar a celebrar el final de trajecte amb una hamburguesota i unes birrilles al bar del "poblat"... Que ja està bé fer l'indiu, però tampoc ens passem!

Podeu veure les fotos de l'aventurilla a l'àlbum!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Ay quien maneja mi barca!?

Amb el turmell de la Gemma lesionat, aquesta setmana hem canviat les bicis per una canoa, i hem anat a un llac a fer el domingeru!
Quan ho fan els indius de les pelis sembla molt fàcil, però nosaltres no hem aconseguit que la barca anés recta més de 4 remades seguides! Entre les esses, el vent de cara, i que el llac feia pujada tota l'estona... hem quedat fets pols!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

El món és dels tossuts

Quan la Gemma era a Chicago, jo vaig intentar anar amb bici i vaig acabar amb neu fins al genoll seguint les traces d'un Grizzly. La següent setmana ho vam tornar a intentar, i vam girar cua quan feia una hora que estàvem pedalant sota la neu (fins i tot el col·lega canadenc que ens acompanyava s'estava fotent de fred!).
Però no hi ha res com ser marrà en aquesta vida!! Aquesta setmana hem fet una volta de 55km sense trepitjar neu!!! Per fi!!!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

The Windy City

Les oportunitats s'han d'aprofitar!
I aquest any la Gemma i el seu pare s'han pogut trobar a Chicago per passar una setmaneta pujant a gratacels, voltant amb bici per la ciutat, anant a escoltar blues... Però sobretot, compartint molts bons moments en família, cosa que trobem molt a faltar!
Podeu veure les fotos a l'àlbum,
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!!

Rendida a l'evidència

La Gemma és molt maca, bona noia, i té tantes virtuts que no m'hi cabrien en un missatge del blog. És per això que m'atrau tant, i estic tan bé amb ella. Però després de dos anys d'intents frustrats, la Gemma s'ha hagut de rendir a l'evidència: ni els colibrís es senten tan atrets per ella com mi sento jo, ni les floretes hi viuen tan bé (per dir-ho d'una manera suau).
Aquest any la Gemma ha tirat la tovallola. La menjadora pels colibrís s'ha quedat acumulant pols a dins una caixa, i no hi ha noves incorporacions al jardí.