Saltant dels molinets als totxos

Bones!

Aquesta setmana ha estat molt intensa al cole, i el resultat és un canvi de rumb important en el meu tema de recereca: finalment em centraré en mesures d'eficiència energètica en edificis.

Com ha anat això?

En David Keith (el meu profe) i jo teníem un problema: "ell és més científic que tècnic, i jo soc més tècnic que científic". Dit d'altra manera, a ell li interessa més estudiar els efectes ambientals i econòmics d'una certa tecnologia que no pas la tecnologia en si mateixa.
A mi m'agrada molt que al darrera d'una tecnologia hi hagi una justificació de viabilitat ambiental i econòmica (això és el que m'agrada del seu treball)... però ni mamat em vull passar 2 anys fent estudis teòrics de coses "que no es poden tocar"...

Però resulta que hi ha un altre professor (en Jim Love) que fa molts anys que treballa en eficiència energètica d'edificis. Aquest tiu i en David fa temps que volen treballar plegats (a un li falta "justificació econòmica i ambiental" i a l'altre "tecnologia"), i jo puc ser la peça que faltava al trencaclosques. I per acabar-ho d'arreglar, en aquests moments en Jim té un projecte que ens va com anell al dit:

Es tracta de fer l'estudi del funcionament energètic d'un mega-edifici que s'està acabant de construir en aquests moments. Aquest edifici serà el primer a tot Canadà que estarà certificat amb el més alt nivell possible en mesures d'eficiència energètica (és a dir, que té totes les collonades que es poden demanar i més), de manera que és el "banc de proves" ideal pels sistemes d'eficiència energètica.

Com a primera aproximació, el projecte tècnic (amb en Jim) tracta d'estudiar l'eficiència real d'aquest edifici i comparar-la amb la previsió feta amb simulacions per ordinador (que també hauré de fer, basat en el projecte constructiu...). Les conclusions haurien de ser;

- Veure si el model de simulació és vàlid o si l'estem cagant profundament amb els càlculs. En cas de cagar-la, l'objectiu seria intentar arreglar-ho...
- Quantificar fins a quin punt d'edifici és eficient, i comparar-ho amb altres tecnologies possibles.

La segona fase (amb en David) podria ser l'estudi ambiental i econòmic de l'edifici, és a dir: surt a compte instal·lar sistemes d'eficiència energètca? Realment aquests sistemes (mirant tot el cicle de vida) aporten un benefici ambiental? O resulta que (per exemple) per fabricar un aïllant determitat gastem més energia del que mai estalviarem pel fet d'haver posat aquell aïllant?... Coses així...

En resum: UN PROJECTE DE COLLONS!!

I per què us poso totes aquestes fotos del trampolí olímpic?
Doncs perquè dijous en Jim se'm va emportar a una reunió per mirar possibles col·laboracions amb un laboratori de recerca de EEUU (amb moooolta sort, podria ser que el meu projecte s'hi vegi afectat de retruc), i la reunió va ser a una sala que hi ha a la torre del trampolí, just a sobre d'on l'esquiador s'espera per saltar!
És impressionant, jo no saltaria d'allà ni mamat perdut!
Les fotos són d'internet perquè no portava la càmera...

Ara se m'ha acumulat la feina! He d'estudiar per una assignatura de mates (la única que hauré de fer obligatòria, que van a saco), llegir 1000 coses que m'ha passat en Jim, i començar-me a preparar per convertir-me en un autèntic "Mosquetero del ram de la construcció": dir "piropos" xungus a les noies (i amb anglès!) i posar-me al dia de la lliga de futbol i de hokey...

Quina feinada!!

Far West !!

Bones a tots


El cap de setmana passat vaig anar a veure la Gemma al ranxu: 8h entre bus i "transbordus"... on Déu va perdre l'espardenya!!

Vam aprofitar que aquell cap de setmana hi havia les finals del "Rodeo" de Barrhead: un poble que hi ha "només" a 3/4 d'hora amb cotxe (això per un canadenc és com de Torelló a St. Pere).


QUINA CANYA!!

El poble era petit, i suposo que per això al rodeo hi havia un ambient de Cowboy molt autèntic, on les cançons country eren el millor per acompanyar ... Per desgràcia la meva incultura musical fa que el meu únic referent de "Country" sigui en Tomeu Penya... Auidò!!

El rodeo era ben igual que a les pel·lícules: uns tius que jugaven a agafar un vadell amb una corda, baixaven del cavall i li lligaven 3 potes (foto de dalt). Uns altres saltaven des del cavall directament al cap d'una vaca (ja més grosseta) i li giraven el coll fins que la vaca tocava de cul a terra. Uns tius que s'havien d'aguantar més de 8 segons sobre un cavall que "tenia es dimoni dins seu" (de fet, posen una corretja que els apreta l'estomac, i això fa que saltin com bojos!)... I finalment, uns altres que havien de fer el mateix però amb uns "braus" molt grossos.

En aquest cas no seria gaire oportú dir que aquests últims nois "els tenien molt ben posats"; les "òsties" que es fotien al "baix ventre" mentre eren sobre l'animal, i la separació entre les cames un cop ja eren a terra m'ho fa posar en dubte... Però el que és innegable és que (tot i no poder tenir fills) eren els herois de la nit!

D'aquesta manera vam aprofitar el dissabte per introduir-nos una mica al costumari de l'oest de Canadà... S'ha de veure!! Per mi els millors eren els que atrapaven les vaques... Increïble!!

El ranxu de la Gemma (www.horsecreekranch.ca) és un lloc genial; el paisatge és preciós (un bosc molt extens i el riu Athabasca), la gent és encantadora i el ranxu és molt acollidor. Al cap de 10 minuts de ser-hi ja t'hi trobes com a casa... Sobretot si "ploua, i a d'afora bufa es vent" i tu ets a dins mirant el paisatge (i els animals!) per les grans finestres que hi ha, amb una tassa de cafè a les mans (ja que el cafè és una merda, com a mínim que serveixi per escalfar els dits!). A més, el jefe és un tiu molt trempat i en sap molt d'animals i plantes... Sort que els meus pares no saben parlar anglès!

El diumenge no plovia, i vam aprofitar el matí per anar amb canoa per l'Athabasca. No vam veure "illes dins el riu", ni tampoc "un moix i un ca", però el que si vam veure va ser "l'operació sortida" de les oques que marxaven a un lloc més càlid. Digne d'una crònica de l'Espartac Beran!

Però tot el que és bo s'acaba, i la Gemma va agafar el Truck del seu jefe (mida estàndard) i em va portar a Edmonton. D'allà marxava el bus que em tornaria a Calgary, on m'esperava una setmana molt intensa i emocionant... Però com que ara no tinc temps, ja us ho explicaré al pròxim capítol!

No us perdeu el pròxim episodi, a la mateixa bat-hora, al mateix bat-blog...

Freaky, i què!?

Diumenge va ser un gran dia:
El tret de sortida de les escalades a Canadà!!

Resulta que una amiga de la mastressa de casa meva coneixia un tiu que escalava... I amb un pim-pam ens van passar els correus electrònics, ens vam trucar, i el diumenge al matí em passava a buscar (juntament amb un col·lega seu) per anar a escalar! Quina canya!

Primer vam anar a fer una mica de Freaky (...Si, ja sé que per anar a fer freaky no cal creuar l'Atlàntic!), 3 o 4 vies de "5.10b", o "5.10c" (més o menys 6a+ o 6b com a molt). La veritat és que quan vaig veure el company per primera vegada (amb una cresta brutal i una pinta de freaky del 15) em pensava que em fotaria molta canya... Però després vaig veure que no n'hi havia per tant... Sort!!

A la tarda vam canviar de zona i vam anar a fer una via de 2 llargs desequipada (només hi havia les reunions).
Vaig ser massa prudent, i quan em van demanar si volia obrir algun llarg els vaig dir que
"no pas", pensant que per ser el primer dia d'escalada a Canadà ja n'hi havia prou anant de segon... Però ara me'n penedeixo! La via era preciosa!! Llàstima que era curta! Queda apuntada per quan alguns de vosaltres em vingueu a veure... Com podeu veure, el paisatge era increïble!!!

Vam acabar la jornada d'escalada anant a fer "beer & wings", o sigui que aquesta vegada ens vam cuidar la psique a l'estil Canadenc: cerveseta i aletes de pollastre.
Tot i que no té color si ho compares amb el bar d'Ager, va ser un bon final de festa que va ajudar a fer una mica més de "germanor" amb el Punky i el seu col·lega. Tots dos eren molt trempats, i ja vam quedar que tornaríem a escalar plegats (a més, el Punky és un flipat del gel, que guai!!!).

Però el millor del dia encara havia d'arribar:
quan vaig arribar a casa em vaig trobar un correu electrònic de la Montse i en Quico (la meva germana i el seu home) dient que

Tornaran a ser pares!!

Quina il·lusió!!! Un/a més a la família!!!
I bé, aquesta bona notícia i el bon rotllo de l'escalada, em van donar molta energia per encarar aquest 11 de setembre lluny de casa!
La veritat, sort n'hi ha hagut de l'energia... que ha estat una diada força durilla entre reunions, tràmits, classes, correus electrònics... Però el balanç al final del dia és mooolt positiu: tinc molta paperassa enllestida, estem avançant força a l'hora d'enfocar el curs, i tant jo com el meu supervisor estem molt motivats!!

Pel que fa a les classes, dir-vos que Déu ni dó!! Aquí la penya no s'encanta... Ni tant sols el primer dia!
Aquests canadencs em faran pencar de valent, però en el fons ja m'està bé!

Així doncs, tot i no fer celebracions nacionals per l'11 de setembre, ha estat una bona diada. De fet, no crec que a Amèrica sigui gaire convenient celebrar aquest dia... No sé què va passar amb unes torres...

Visca Catalunya!!!

Una abraçada a tots i totes!

Tinc la clau!!

Bones a tots!

No, no és que recordi els moments més dolços de la carrera política d'en Carod Rovira... Simplement és que, físicament, m'han donat la clau del despatx!

Avui he parlat amb el professor, i el primer que ha fet en veure'm ha estat demanar-me com es trobava el meu pare, m'ha fet molta il·lusió... AQUEST TIU VAL EL SEU PES EN OR!!

Demà m'he de trobar amb l'administradora del departament i, a partir de la llista que em donarà d'assignatures que he de fer (algunes poques) i assignatures que puc fer (opcionalment), divendres a primera hora ens tornarem a trobar amb el profe per definir les meves tasques tant a nivell de classes com de recerca. Avui he pogut parlar durant força estona amb el profe, i el tiu estava entussiasmat amb la força i projecció que està agafant el departament, té moltes ganes de fer coses... I de que algunes d'aquestes coses les faci jo.

De moment avui ens hem posat d'acord per ubicar la meva taula (la secretària ho tindrà tot a punt perquè demà a la tarda amb un moment ho poguem muntar), m'han donat la clau del "xiringuitu", he pogut parlar amb els 2 tius amb qui compartiré espai (que, tot i que els prenc espai, s'han mostrat molt disposats i amables!) i hem arreglat algun paperam amb la secretària (una dona també encantadora, que també m'ha demanat pel pare!).

I per si no estava prou motivat, sortint he agafat un llibret explicatiu del departament... No sé si d'energia i sostenibilitat en saben gaire, però el que ja us puc assegurar ara és que la propaganda la saben fer mooooolt bé!!
M'han vingut unes ganes terribles de posar-me a treballar i estudiar! Vaja, el que en llenguatge tècnic en podríem dir "una motivada del 15".

I per arrodonir el dia, les meves 7-betes (que s'estan convertint en objecte de desitg del 70% de la gent amb qui parlo! Us en farieu creus!) m'han portat fins al boulder del cole, on he pogut descarregar tota l'adrenalina acumulada de tanta motivació.

Una cerveseta a una terrassa hauria estat la "guindilla"... Mala sort!

Cowgirl

Qui és la Gemma?

És una amiga que es va tornar a convertir en mooooooolt-amiga (ja ho havia estat abans) pocs dies abans de l'1 de maig, dia en que es va enfilar a un avió per venir a Canadà a treballar durant mig any en un ranxu.

Aquest era un projecte que li voltava pel cap des de feia molts anys, i la casualitat (amb la col·laboració de les infinites dificultats de "papeleo" que suposava treballar a un ranxu de EEUU) ha fet que els nostres projectes individuals es trobessin a l'altra punta del món, però "només" a algunes hores d'autobús.

Així doncs, la Gemma està treballant de "Cowgirl" a un ranxu que es troba a 2h amb cotxe d'Edmonton (capital d'Alberta, on també es troba Calgary), i hi seguirà treballant fins a l'octubre, quan el fred i la neu faran passar les ganes de muntar a cavall a la gent.

A partir d'aquest moment començarà a buscar feina a Calgary, però aquesta vegada d'enginyera, que per alguna cosa ha estudiat tants anys com jo!

Si tot va bé (que hi anirà!) a la tornada del Nadal podríem començar a viure tots dos a la casa on jo estic ara (la suissa ja serà fora i quedaria una vacant), i començar aleshores a compartir l'aventura canadenca. Fins que arribi aquest punt, gaudirem per separat del "xoc" que significa començar de zero a un entorn nou, repte que tots dos tenim ganes d'afrontar individualment. Això no vol dir que no ens veiguem més fins aleshores, però les obligacions que tindrem tots dos (el ranxu en el seu cas, i el cole i l'escalada en el meu ;) ) faran que realment ens veiguem molt poc.

Aquesta "més que amistat" no hauria d'afectar la durada de la meva estada a Canadà (és evident que la de la seva si que s'ha vist afectada!), ja que ara mateix tots dos tenim clar que casa nostra és Catalunya. Segueix tot tant indefinit com estava fins ara: tinc el projecte del master que durarà 2 anys aprox, a partir d'aquell moment decidirem si allargem una mica o no en funció de les oportunitats que se'ns presentin (als dos) i del que ens estiguem anyorant dels macarrons de les nostres mares.

En conclusió: que amb les úniques canadenques amb qui podré "clavar algun clau" tenen tres pals i un toldo!

Se'm gira mooooolta feina!!!

Bones a tots!!

Després de 25 hores d'aeroports i avions, dilluns a la mitjanit vaig arribar a Calgary! Per fi!!

Què he estat fent des d'aleshores? En "poques" paraules:

Dimarts: Desfer maletes, "arreglus" varis a casa i anar a saludar al cole (fins dimarts no podré veure el profe, finalment començo les classes el dia 11, mentrestant tinc sessions introductòries...). Després vaig anar a buscar a la Gemma a l'estació de bus, que em venia a visitar durant 4 dies des del ranxu (6h de bus!), sopar una mica i a dormir el jet-lag!. Els que no sapigueu qui és la Gemma (i us interessi saber-ho) podeu consultar el capítol "Cowgirl" que penjaré properament.

Dimecres: Gestions varies pel departament i voltar una miqueta per Calgary. Van arribar les companyes de casa, la Berenice (mastressa de la casa) i la Michelle (una suissa que té una habitació llogada fins el novembre).

Dijous: Dia senser de sessió introductòria del "centre per estudiants internacionals" al cole. Molt interessant, però una mica llarg!

I Divendres va ser el gran dia...

VAM ANAR A LES ROCKY MOUNTANIS!!

Vam fer una excursioneta de tranquis (724m de desnivell, unes 2 horetes de pujada) començant a Moraine lake (foto 2), un lloc molt macu però molt plè de "pixapins".

Des d'allà vam pujar a "Sentinel pass", on ja no hi havia tanta gent, i les vistes eren increïbles!!
Pares: aquest lloc és ideal per vosaltres! Quan vingueu flipareu!! Ja tinc ganes de portar-vos-hi... Per una vegada jo sabré més on vaig que vosaltres! Increïble!!

Allà em vaig adonar que això de Canadà em portaria molta feina... Tela amb les muntanyes i parets que hi ha!! Per acabar-ho d'adovar, vaig coneixer un veí que li agrada molt escalar (i la muntanya en general), i que porta un mono del 15 perquè tots els seus col·legues han deixat d'escalar des de que s'han casat!!

Quan el vaig sentir dir això només em van venir unes paraules al cap:

"Company... això pot ser l'inici d'una gran amistat!"

Així doncs, vam poder estrenar el període canadenc de l'estelada amb una excursioneta genial!

... Si aquesta estelada pugués parlar... Quants llocs! Quants records! Quants moments que hi hem compartit amb amics i germans! Sobretot amb en Jordi, ell me la va regalar abans de marxar, i ara "un trosset de Jordi" vindrà amb mi cada cop que l'utilitzi... Espero que durant aquest temps la podré portar a molts llocs impressionants!


Però les sorpreses del dia encara no s'havien acabat: quan ja tornavem amb cotxe ens vam trobar un os! I era un "Grisly" (aquests són els grossos i "perillosos")!

Quan veus un animal com aquest et passsen moltes coses pel cap:

- QUINS NEEEEEERVIS!!
- Que gros que és!! Quina força té!!
- I pensar que en Yogi i l'osset Feluc em semblaven inofensius!!
- Per fi he vist un animal més pelut que en Jesús!! Oooooééé!!!

Ahir em vaig passar quasi tot el dia per aconseguir que la connexió d'internet de casa funcionés, i quan ho vaig aconseguir només em va quedar temps per llegir 4 correus.

Demà és festa a tot Canadà, probablement anirem a fer alguna altra excursioneta.
La resta de setmana tinc sessions introductòries de diferents coses, i suposo que tindré força feina entre gestions i el que em digui el profe.

Seguiré informant!