Ahir vaig fer la meva primera passejada per Calgary. Què dir-vos de la ciutat? Doncs suposo que segueix una mica el mateix patró que totes les ciutats "Americanes": el centre ple de grata-cels (d'oficines), però tota la resta ple de casetes de com a molt 2 pisos amb el seu jardinet... Cosa que fa que la densitat de la ciutat sigui molt baixa, l'aire més pur, i l'extensió i les distàncies enormes!!
Vaig anar al centre, hi hi havia tot de coses que et van recordant que estàs a "Amèrica": Pick-up 4x4 ("com el del bigoti de Simon & Simon"), carrers molt amples, cafeteries d'aquestes que no tenen ni puta idea de què és un bon cafè (i te'n posen mig litre per compensar)... Però aleshores caminant arribes a creuar el riu Bow (Vaig de Bow!!) que porta l'aigua fresca de les Rocoses... i t'adones que al teu costat hi ha un enorme esquirol d'un color fosc (com el més fosc de "Bunner y Flapy")... i que la gent està passejant de tranquis pel costat del riu... i que alguns (i algunes!!) van a córrer... i que ningú parla de l'estatut... I després penses: "Vaig a fer una birrilla per celebrar-ho!".
Entres a un bar, i la música és de puta mare (aquí en Jaime no duraria ni 10 minuts...) i tot és perfecte fins que et cobren 4.80CAN$ (+ propina) per la birra! Aleshores descartes la possibilitat de demanar-ne una altra i comences a baixar del núvol, però et quedes a mig camí, doncs anant a buscar el tren per tornar cap a "casa" veus que el cel és d'un color taronja-vermell molt intens, es reflexa als vidres dels grata-cels del "Down-Town" i també al riu Bow... Que t'ensenya el camí que porta a les Rocky Mountains i sembla que et digui "vine cap aqüí"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada