Freaky, i què!?

Diumenge va ser un gran dia:
El tret de sortida de les escalades a Canadà!!

Resulta que una amiga de la mastressa de casa meva coneixia un tiu que escalava... I amb un pim-pam ens van passar els correus electrònics, ens vam trucar, i el diumenge al matí em passava a buscar (juntament amb un col·lega seu) per anar a escalar! Quina canya!

Primer vam anar a fer una mica de Freaky (...Si, ja sé que per anar a fer freaky no cal creuar l'Atlàntic!), 3 o 4 vies de "5.10b", o "5.10c" (més o menys 6a+ o 6b com a molt). La veritat és que quan vaig veure el company per primera vegada (amb una cresta brutal i una pinta de freaky del 15) em pensava que em fotaria molta canya... Però després vaig veure que no n'hi havia per tant... Sort!!

A la tarda vam canviar de zona i vam anar a fer una via de 2 llargs desequipada (només hi havia les reunions).
Vaig ser massa prudent, i quan em van demanar si volia obrir algun llarg els vaig dir que
"no pas", pensant que per ser el primer dia d'escalada a Canadà ja n'hi havia prou anant de segon... Però ara me'n penedeixo! La via era preciosa!! Llàstima que era curta! Queda apuntada per quan alguns de vosaltres em vingueu a veure... Com podeu veure, el paisatge era increïble!!!

Vam acabar la jornada d'escalada anant a fer "beer & wings", o sigui que aquesta vegada ens vam cuidar la psique a l'estil Canadenc: cerveseta i aletes de pollastre.
Tot i que no té color si ho compares amb el bar d'Ager, va ser un bon final de festa que va ajudar a fer una mica més de "germanor" amb el Punky i el seu col·lega. Tots dos eren molt trempats, i ja vam quedar que tornaríem a escalar plegats (a més, el Punky és un flipat del gel, que guai!!!).

Però el millor del dia encara havia d'arribar:
quan vaig arribar a casa em vaig trobar un correu electrònic de la Montse i en Quico (la meva germana i el seu home) dient que

Tornaran a ser pares!!

Quina il·lusió!!! Un/a més a la família!!!
I bé, aquesta bona notícia i el bon rotllo de l'escalada, em van donar molta energia per encarar aquest 11 de setembre lluny de casa!
La veritat, sort n'hi ha hagut de l'energia... que ha estat una diada força durilla entre reunions, tràmits, classes, correus electrònics... Però el balanç al final del dia és mooolt positiu: tinc molta paperassa enllestida, estem avançant força a l'hora d'enfocar el curs, i tant jo com el meu supervisor estem molt motivats!!

Pel que fa a les classes, dir-vos que Déu ni dó!! Aquí la penya no s'encanta... Ni tant sols el primer dia!
Aquests canadencs em faran pencar de valent, però en el fons ja m'està bé!

Així doncs, tot i no fer celebracions nacionals per l'11 de setembre, ha estat una bona diada. De fet, no crec que a Amèrica sigui gaire convenient celebrar aquest dia... No sé què va passar amb unes torres...

Visca Catalunya!!!

Una abraçada a tots i totes!