Far West !!

Bones a tots


El cap de setmana passat vaig anar a veure la Gemma al ranxu: 8h entre bus i "transbordus"... on Déu va perdre l'espardenya!!

Vam aprofitar que aquell cap de setmana hi havia les finals del "Rodeo" de Barrhead: un poble que hi ha "només" a 3/4 d'hora amb cotxe (això per un canadenc és com de Torelló a St. Pere).


QUINA CANYA!!

El poble era petit, i suposo que per això al rodeo hi havia un ambient de Cowboy molt autèntic, on les cançons country eren el millor per acompanyar ... Per desgràcia la meva incultura musical fa que el meu únic referent de "Country" sigui en Tomeu Penya... Auidò!!

El rodeo era ben igual que a les pel·lícules: uns tius que jugaven a agafar un vadell amb una corda, baixaven del cavall i li lligaven 3 potes (foto de dalt). Uns altres saltaven des del cavall directament al cap d'una vaca (ja més grosseta) i li giraven el coll fins que la vaca tocava de cul a terra. Uns tius que s'havien d'aguantar més de 8 segons sobre un cavall que "tenia es dimoni dins seu" (de fet, posen una corretja que els apreta l'estomac, i això fa que saltin com bojos!)... I finalment, uns altres que havien de fer el mateix però amb uns "braus" molt grossos.

En aquest cas no seria gaire oportú dir que aquests últims nois "els tenien molt ben posats"; les "òsties" que es fotien al "baix ventre" mentre eren sobre l'animal, i la separació entre les cames un cop ja eren a terra m'ho fa posar en dubte... Però el que és innegable és que (tot i no poder tenir fills) eren els herois de la nit!

D'aquesta manera vam aprofitar el dissabte per introduir-nos una mica al costumari de l'oest de Canadà... S'ha de veure!! Per mi els millors eren els que atrapaven les vaques... Increïble!!

El ranxu de la Gemma (www.horsecreekranch.ca) és un lloc genial; el paisatge és preciós (un bosc molt extens i el riu Athabasca), la gent és encantadora i el ranxu és molt acollidor. Al cap de 10 minuts de ser-hi ja t'hi trobes com a casa... Sobretot si "ploua, i a d'afora bufa es vent" i tu ets a dins mirant el paisatge (i els animals!) per les grans finestres que hi ha, amb una tassa de cafè a les mans (ja que el cafè és una merda, com a mínim que serveixi per escalfar els dits!). A més, el jefe és un tiu molt trempat i en sap molt d'animals i plantes... Sort que els meus pares no saben parlar anglès!

El diumenge no plovia, i vam aprofitar el matí per anar amb canoa per l'Athabasca. No vam veure "illes dins el riu", ni tampoc "un moix i un ca", però el que si vam veure va ser "l'operació sortida" de les oques que marxaven a un lloc més càlid. Digne d'una crònica de l'Espartac Beran!

Però tot el que és bo s'acaba, i la Gemma va agafar el Truck del seu jefe (mida estàndard) i em va portar a Edmonton. D'allà marxava el bus que em tornaria a Calgary, on m'esperava una setmana molt intensa i emocionant... Però com que ara no tinc temps, ja us ho explicaré al pròxim capítol!

No us perdeu el pròxim episodi, a la mateixa bat-hora, al mateix bat-blog...