Cowgirl

Qui és la Gemma?

És una amiga que es va tornar a convertir en mooooooolt-amiga (ja ho havia estat abans) pocs dies abans de l'1 de maig, dia en que es va enfilar a un avió per venir a Canadà a treballar durant mig any en un ranxu.

Aquest era un projecte que li voltava pel cap des de feia molts anys, i la casualitat (amb la col·laboració de les infinites dificultats de "papeleo" que suposava treballar a un ranxu de EEUU) ha fet que els nostres projectes individuals es trobessin a l'altra punta del món, però "només" a algunes hores d'autobús.

Així doncs, la Gemma està treballant de "Cowgirl" a un ranxu que es troba a 2h amb cotxe d'Edmonton (capital d'Alberta, on també es troba Calgary), i hi seguirà treballant fins a l'octubre, quan el fred i la neu faran passar les ganes de muntar a cavall a la gent.

A partir d'aquest moment començarà a buscar feina a Calgary, però aquesta vegada d'enginyera, que per alguna cosa ha estudiat tants anys com jo!

Si tot va bé (que hi anirà!) a la tornada del Nadal podríem començar a viure tots dos a la casa on jo estic ara (la suissa ja serà fora i quedaria una vacant), i començar aleshores a compartir l'aventura canadenca. Fins que arribi aquest punt, gaudirem per separat del "xoc" que significa començar de zero a un entorn nou, repte que tots dos tenim ganes d'afrontar individualment. Això no vol dir que no ens veiguem més fins aleshores, però les obligacions que tindrem tots dos (el ranxu en el seu cas, i el cole i l'escalada en el meu ;) ) faran que realment ens veiguem molt poc.

Aquesta "més que amistat" no hauria d'afectar la durada de la meva estada a Canadà (és evident que la de la seva si que s'ha vist afectada!), ja que ara mateix tots dos tenim clar que casa nostra és Catalunya. Segueix tot tant indefinit com estava fins ara: tinc el projecte del master que durarà 2 anys aprox, a partir d'aquell moment decidirem si allargem una mica o no en funció de les oportunitats que se'ns presentin (als dos) i del que ens estiguem anyorant dels macarrons de les nostres mares.

En conclusió: que amb les úniques canadenques amb qui podré "clavar algun clau" tenen tres pals i un toldo!