Aquesta vegada jugavem a casa; els avis venien a un terreny totalment desconegut en el qual la Gemma i jo ja havíem "entrenat" uns mesos.
Em sentia com en Koeman a punt de xutar la falta de Wembley, faria història: PER PRIMERA VEGADA JO CONEIXERIA MILLOR L'ENTORN QUE ELS MEUS PARES!! El partit "Avis vs Tiets" estava a punt de començar, i els tiets erem els favorits.
Però ja al minut 1 els avis ens van marcar un gol, reconeixent els arbres i flors que tenim al nostre propi jardí, i sent els primers en veure un ós quan anàvem camí de Banff.
El que havia de ser "la nit màgica de Wembley" es va convertir en "la nit tràgica d'Athenes": un bany de joc per part dels avis a base de "mira aquesta flor és una noséquè", "mira aquest ocell és un noséquantus"... No hi havia color, els avis van ser superiors tot el partit!
El gol de l'honor per part dels tiets el va fer la Gemma, que fent gala de les seves habilitats de "rastrejadora" (made in ranxu) va sorprendre la defensa dels avis amb un parell de comentaris de petjades d'animals.
Tot i les individualitats de la "Gemma-Ronaldinho", i que en l'apartat geogràfic els tiets vam ser superiors, el resultat final indicava que, una vegada més, la nostra derrota era total... Els avis són uns màquines!!!
Ara suposo que em tocaria fer comentaris tipus "el futbol és així", "a vegades es guanya i a vegades es perd", "ara ens hem de concentrar en la pròxima jornada"... Però enlloc d'això m'agradaria dir-vos que aquests dies de vacances han estat increïbles!
Si hi ha una cosa que m'agrada més que anar a muntanya, és anar-hi amb gent a qui estimo i que gaudeix la muntanya tant o més que jo... I al capdavant d'aquest grupet tan selecte hi ha, sens dubte, els pares.
Han estat 15 dies guiant els meus mestres, dels que (de petit) cada cap de setmana aprenia a estimar la muntanya, a valorar les petites coses que hi trobes i la sensació de llibertat tan especial que aquesta aporta... Aquests dies he seguit aprenent de la seva passió, però com a mínim he pogut correspondre'ls solucionant la "logística"!
És clar que, en aquest partit, jo els he guiat només 15 dies i ells em van guiar 15 anys. No hi ha color, el resultat segueix sent clarament a favor seu... Però no sabeu pas la il·lusió que tenia per fer aquest "gol de l'honor", sense cap dubte un dels moments més satisfactoris de la meva vida.
Ha estat només el gol de l'honor, però deixeu-me dir (no em calen padrins) que entre excursions a llocs idíl·lics (i no només turístics), i la sort que hem tingut amb els animals i el temps, crec que ha estat un gol de xil·lena i per l'escaire...
... Amb sort i ganes, fins i tot Julio Salinas havia fet algun gol de bandera!
Vinga, tallem el rotllo i esperem que gaudiu de les fotos,
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
9 comentaris:
m'heu deixat a quadres amb aquestes fotos!!! jo sé perfectament que Catalunya és un país preciós, però Canadà fot un goig de déu, sí sí
la narracio del partit la podria haver firmat tranquilament en Puyal XD
una forta abraçada!
Quina passada !! i quina enveja !! Ara que ja esteu fets uns cracs del turisme haureu de deixar l'enginyeriaa i totes aquestes collonades i atendre a l'allau d'amics i parents que us vindran a veure.
El que no sabia és la doble identitat de la Gemma com a Capitàn Pescanova.
EL Padrí
Mones escaladores des de 1969
Quina passada!!!!!! Quan vos puc fer una visita? Què tal vos sembla si venc per l'Agost? Si penjau aquestes fotos tan impressionants només aconseguireu tenir apalancats i jetes tot l'any que venguin a molestar-vos!!!!
Va parir tiet!
Quant jo vaig ser a Canadà no se pas on em vaig fotre perquè no vaig pas veure imatges com aquestes! Ja em devia perdre!
Be, la golejada ha estat clara... ara a pensar amb el próxim partit!
Apa salut i a passar-ho be!
Tela no? primer de tot felicitar els teus pares, no paren! Segonament aquestes fotos jo les conec !!! VAU ESTAR ALS BUGGABBOS ! INCREIBLES PARATGES ON HI PREDOMINEN LES PARETS ARREU !!!tela parets no? suposo que ja et devien suar les mans! i tercerament,noticies fresques: el dia 6 de setembre agafem l'avió rumb a la costa oest dels USA per poder escalar les rockie mountains i posar en pràctica la tècnica de l'empotrament. Venim els estats Units i per una temporadeta. Amb en Marc Vilaplana i en Santi Verdaguer ens i estarem els 3 mesos de visat, llavors a finals de setembre venen l'Edu Fabregó i en Marc Muntanya, ells s'hi estaran un mes.HI HAN MOLTES GANES DE FER FISURES! SI T'HI VOLS APUNTAR NOMÉS ENS HO HAS DE FER SABER, ESTARIA BÉ TROBAR-NOS ALS USA. Ja et matindré informat ! estem en contacte. UNA ABRAÇADA !
Doncs sí, les fotos són genials. LA veritat és que m'heu deixat sense paraules.... molts petons macos!!!!
Només dues paraules:
la primera és im
i la segona presionant!
En Capdevila diu:
Si voleu guanyar per golejada clara i contundent convideu-me a mi a fer excursions. No conec llocs, ni flors, ni bitxos, ni res de res. I si ho conegués no me'n recordaria. (no se si tinc memòria de peix o un lleuger retard mental) De fet no us conec ni a vosaltres. Qui sou? Perquè m'envieu mails? Pertanyeu a alguna secta? Hi han ties a aquesta secta? De totes maneres us diré una cosa molt important...aaa . Bé, ara no sé què volia dir però... deixonses... que... pf! De què parlavem?
No hi ha paraules... bé de fet, només hi ha fotos... eh eh eh...
i quines afotos... a 1000 paraules per imatge, doncs surten uns 30 mil paraules com a minim que no es poden pronucniar perquè... no hi ha paraules. Doncs bé, sense més paraules només donar-te (donar-vos) l'henorabona per lo bé que us ho munteu!! salut!!
Publica un comentari a l'entrada