La tempesta de neu continuava mentre esmorzaven uns croissants amb pernil i formatge al camp base. El xerpa Crilin els havia abandonat amb la seva bicicleta molt aviat al matí (aquest home és un crack!) i no podien comptar amb el seu suport. Però ni la fugida del xerpa ni el mal temps no els aturaria. Sabien molt bé quin era el seu objectiu, que el tenien a prop, i que no hi podien renunciar. La febre del cim era massa forta.Pocs minuts després d'haver sortit del camp base, els Tiets a Amèrica culminaven una expedició èpica arribant al cim del "turonet", on havien pujat obrint traça tota l'estona, i sense oxigen!
Però una gesta de tal magnitud sempre deixa seqüeles: van arribar de nou al camp base en un estat de deshidratació tan greu que es van haver de sotmetre a un intens tractament a base de begudes isotòniques (de civada fermentada) i barretes energètiques (de les ondulades i cruixents).
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. Podeu veure les imatges de l'expedició a l'àlbum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada