Una freaky entre dinosaures

La Gemma treballa en envoltada d’enginyers “veteranus”, o sigui, amb molta experiència però ni idea de fer anar eines informà- tiques de planificació, disseny, i gestió de la informació.
Així doncs, la rutina que la Gemma segueix quan li assignen un nou projecte és:
1- Aprendre de l’experiència dels “dinosaures”
2- Entendre el que necessiten per fer la feina més fàcilment i millor
3- Currar-se aplicacions (bases de dades, macros i plantilles d’excel, planificacions amb project, o el que sigui) que facilitin l’execució dels projectes
4- Assegurar-se que el resultat final tingui menys pius que el mando de la tele (condició nessessaria perquè els avis no s’atavalin), i que els colorets dels menus i les lletres lliguin
5- Preparar un mini-manual sobre el nou sistema, fer un curset als “abueletes”, i respondre a les crisis dels primers dies que comencen amb el mític “Geeeeemma! No sé què he fet però se m’ha esborrat tot!!”
En resum, per un costat la Gemma està aprenent dels “abuele- tes” sobre disseny, organitza- ció, i planifica- ció de projectes de transmissió i distribució elèctrica. I per l’altre, a lo “Joan Palom”, s’està convertint en una freaky de la ofimàtica avançada.
Resultat: els avis flipen i ella aprèn cada dia. Tots contents!
I com que per “sort” de pals d’electricitat n’hi ha a tot arreu, ara tinc el "privilegi" de sentir una explicació personalitzada sobre el tema cada vegada que anem amb cotxe... Bé, ara que hi penso, és curiós que només em foti el rotllo quan sona una cançó d’en Pau Riba...