Del "dichu" a "l'echu" hi ha un bon "trechu"

En teoria la meva recerca tractava d'estudiar el funcionament d’un nou sistema de ventilació (alta tecnologia) a partir de testos a l’edifici més eficient, confortable, i super-sostenible de tot l’oest de Canadà... Sona guai, oi!?
Però resulta que un bon dia arribo a l’edifici per començar a agafar dades, i veig que hi ha moltes, moltíssimes coses que no estan instal•lades o ajustades com toca, i que l’edifici super-sostenible (que cada dos per tres guanya un premi de sostenibilitat o surt a una revista com un model a seguir) és en realitat un super-trunyu per culpa d’un grapat de petits errors “tontos” de descoordinació.
Aleshores em vaig adonar de que el gran repte dels edificis sostenibles no és la tecnologia en sí, sinó que per tal que funcionin bé cal que arquitectes, enginyers i constructors treballem tots a una i ens coordinem bé... Però, ves per on, aquests tres sectors tradicionalment no ens entenem, passem els uns dels altres, i estem en competició permanent per veure qui és el més xulo i ben parit... I mentrestant, els que fem recerca estem tancats a un laboratori, on tot és meravellós i ens podem estar tot el dia trencant-nos el cap fent models i testos d’una precisió espaterrant, feliçment ignorant que la precisió en que estem estudiant no existeix al món real.
Així ha estat que la meva recerca ha canviat “una mica” el rumb, passant d’estudiar “com funciona la ventilació de l’edifici meravellós” a “com arreglar la ventilació perquè funcioni”, “què hem après d’aquesta experiència per evitar que la penya la continuï cagant”, i “què ha de canviar als certificats d'edificis sostenibles per evitar donar premis a super-trunyus”.
La veritat és que, un cop ressituat, trobo que el nou rumb és molt més interessant!