
Per una hora de "moviment" dins el camp, van caldre 3 hores de xerrameca entre els jugadors (suposem que fer entendre la següent jugada a aquestes ments privilegiades porta la seva estona)... I el més fotut és que no hi havia res que ens alleugerís l'espera: no podíem anar a comprar "menjar-merda" perquè la meva boca no estava per festes, la mascota era lletja i no feia gràcia, i les Cheer Leaders estaven massa lluny com per veure si estaven bones!!
Lo més positiu és que, ara que ja hi hem anat una vegada, no caldrà que hi tornem mai més!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada