Buenu, no ens passem, el que he acabat són les assignatures... Les últimes de tota la meva vida!!
Ha arribat un dels moments més dolços en la vida d'un estudiant: l'hora d'endre- çar els apunts. Aquella barreja de satisfacció i orgull en veure que són molt gruixuts, i que has tingut prou paciència per llegir-los tots. Els poses ben posadets i els fas una portada ben maca, te'ls mires, els suspeses, perds tot el dia fullejant-los (sense llegir res, només mirant els dibuixets), i els endreces a un lloc accessible per si algun dissabte sents la necessitat infrenable de tornar-los a llegir (tot i que saps que és més probable que et caigui un meteorit al cap que no que tornis a obrir els apunts). Et fas un parell de copets a l'esquena, i la cerveseta que et fots té millor gust que mai.El temps no ens ha acompanyat. Després de setmanes (mesos!) de clausura, el primer cap de setmana lliure ha estat nevant i a -10ºC. Sense poder sortir, hem dedicat el cap de setmana a la vida conjugal: quedar-nos a casa, mirar alguna peli romanticona-xunga (de les que no cal pensar), fer el "cusó", i parlar hores i hores sense que la feina de cap dels dos sigui el tema de conversa... Sembla mentida la quantitat de coses de les que pots parlar quan no penses amb la feina! Vaja, un cap de setmana com si siguéssim noviets-tontos de 16 anys. De tan en tan cal fer un "reset", i dedicar una mica de temps a "cuidar la màquina"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada