La immensitat dels Icefields

Vaig fer una sortida de 4 dies als Columbia Icefields amb en David (el meu jefe) i 3 col·leguilles seus. Una experiència increïble!
Els Icefields són el tros de gel i neu més gros que hi ha a North Amèrica, i quan dic gros vull dir moooolt gros! Quilòmetres i quilòmetres de travessa glaciar, muntanyes enormes que són llunyíssim. Sensació de immensitat, de ser una puça al mig de l'univers, de ser lluny de tot i de tothom, de caminar hores i hores amb els esquís i no haver avançat.
Ens vam quedar a pocs metres del "Mount Colum- bia" (un 3700, el més alt de la zona, que era el nostre principal objectiu), però vam fer el cim del "Snow Dome" (un 3500) en un dia assolellat com pocs, i vam tenir l'honor de pixar a l'únic lloc de North Amèrica on l'aigua va a parar a tres oceans diferents (Atlàntic, Pacífic i Àrtic).
Varen ser quatre dies de fred, de vent, de dormir sobre la neu, d'anar carregats com burros, i de tot de coses incòmodes que odiaríem si les haguéssim de fer per força. Però quatre dies carregats de sensacions intenses, i de moments màgics com el capvespre quan érem al segon campament (primera foto)... Coses que queden ben gravades a la memòria (fins i tot dels desmemoriats com jo!) i que no es paguen amb diners!
Vinga, tallo el rotllo, que aprofitareu més el temps mirant les fotos que he penjat a l'àlbum!


View Larger Map
Una forta abraçada!

Sant Jordi contra el fred

Les tradicions no es poden perdre!
Tot i la neu i el fred, a Calgary varem celebrar la diada de Sant Jordi. La Gemma em va regalar una guia d'escalades i un conte (20 pàgines amb dibuixos) de la Tortuga Franklin... I és que resulta que encara no m'he llegit el llibre que em va regalar l'any passat (ja se sap, falta de temps... i altres excuses que podria trobar), i la noia té bona memòria (i una mica mala llet).
Per la meva banda, vaig persuadir la florista perquè em fes un embolcall "super-snow-wind-proof" que protegís les roses contra els elements... I evitar arribar a casa amb tres tiges enlloc de tres roses. Resultat: les roses van arribar senceres, però com podeu veure, la primera impressió podria haver estat millor... No es pot tenir tot en aquesta vida!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

S'ha acabat el bròquil!

He acabat el cole!!
Buenu, no ens passem, el que he acabat són les assignatures... Les últimes de tota la meva vida!!
Ha arribat un dels moments més dolços en la vida d'un estudiant: l'hora d'endre- çar els apunts. Aquella barreja de satisfacció i orgull en veure que són molt gruixuts, i que has tingut prou paciència per llegir-los tots. Els poses ben posadets i els fas una portada ben maca, te'ls mires, els suspeses, perds tot el dia fullejant-los (sense llegir res, només mirant els dibuixets), i els endreces a un lloc accessible per si algun dissabte sents la necessitat infrenable de tornar-los a llegir (tot i que saps que és més probable que et caigui un meteorit al cap que no que tornis a obrir els apunts). Et fas un parell de copets a l'esquena, i la cerveseta que et fots té millor gust que mai.
El temps no ens ha acompanyat. Després de setmanes (mesos!) de clausura, el primer cap de setmana lliure ha estat nevant i a -10ºC. Sense poder sortir, hem dedicat el cap de setmana a la vida conjugal: quedar-nos a casa, mirar alguna peli romanticona-xunga (de les que no cal pensar), fer el "cusó", i parlar hores i hores sense que la feina de cap dels dos sigui el tema de conversa... Sembla mentida la quantitat de coses de les que pots parlar quan no penses amb la feina! Vaja, un cap de setmana com si siguéssim noviets-tontos de 16 anys. De tan en tan cal fer un "reset", i dedicar una mica de temps a "cuidar la màquina"!

On és la primavera?

Ahir tornava de cole amb bici i el forro obert, i mireu la que està caient avui!Un pam amb dues hores, i va fent! Jo soc a casa estudiant, i veient com està el pati passo d'anar-hi a cole. Però la Gemma no pot treballar a casa... Si segueix així l'hauré d'anar a buscar amb trineu.
Quan ja ens pensàvem que la primavera havia arribat, vinga, nevada al canto, i tornem-hi que no ha estat res! Si seguim així, aquest any haurem de cavar un forat a la neu per plantar les floretes de la Gemma...