Si tenim en compte que fa més de dos anys que vivim a Calgary, això vol dir que com a mínim fa dos anys que no em compro uns calçotets nous! (Amb aquest nivellàs de deduccions, ara enteneu per què mi volen a cole, oi?)Aleshores he pensat: "collons nanu, tela manela que faci dos anys i pico que no et compres uns calçotets nous!!".
Però després m'he adonat que aquest pensament era optimista, ja que dos anys és el "límit inferior" de l'estimació de l'edat dels meus calçotets, vaja, el mínim!! Amb gran afany científic (però amb la memòria d'un peix) he intentat recordar algun moment de la meva vida en que tingués uns altres calçotets... Però només m'han vingut records d'infantesa. La única cosa que em posa màxim a l'edat dels calçotets és la talla, i des de 2on de BUP (fa 12 anys!) que faig la mateixa.
En resum, he arribat a la conclusió que fa entre 2.5 i 12 anys que no em compro uns calçotets. I he pensat que "Déu ni dó", fins i tot si el número s'acosta a 2.5.
Per la vostra tranquil·litat us he de dir que el que SI que he fet durant aquest període ha estat rentar-los.
6 comentaris:
Tranquil Eduard, aquest tema dels calçotets em sembla que ens afecta una mica a tots, bé al menys a mi segur!
Jo també tinc els mateixos calçotets de sempre, no en recordo d'altres, jejeje, però fan la seva funció, així que a tomà pel cul.
Vinga macus, una abraçada molt forta per tots dos i a disfrutar de tot el què us vingui!!!
Bones Edu !
Jo en conec un molt pròxim a mi (je je je)que en temps de suors i d'escalades i a falta d'aigua per rentarse un cop estaven bruts per un cantó, els giravem, de forma reversible contra les taques. Grans mals bones solucions !
vagi bé edu i fins aviat !
Eduard, hauries de provar uns "complicity" jajaja.
Potser ja toca que et "firis" uns calçotets canadencs no?
És un descans saber que , almenys, els portes nets, jajajaja.
Petons!
Júlia
Ei Edu,
Excel·lent reflexió interior!!
Suposo que a la foto has fet una tria i has ficat els menys clàssics per sobre, perquè aquests es veuen en bon estat, pel cap baix diria que encara aguantaran un parell més de campanyes. La pròxima foto, els has de girar per veure com està el tema "derrapassos" (aquestes taques allargades que misteriosament apareixen per art de màgia, i a més a més, sempre al mateix lloc).
Aquest cop els comentaris del blog no fan referència a què els hi fas enveja com en ocasions anteriors. Doncs jo t'haig de confessar que fins i tot en aquest tema em fas enveja, ja m'agradaria presumir d'aquest longevitat dels calçotets, però no estic de tanta sort i no em duren més d'una campanya, l'Isaac té la mania de posar-me els calçotets al cap (sense treure-me'ls) i això fa que perdin la funcionalitat sostenidora i que actuïn com escalfadors dels turmells.
En fi, sort que s'acosta el tió i ja sap que ha de cagar (consell: fregueu-li bé el cul)!
Salut company!
Fins aviat
Jo deixo al pis de Girona per testimoni que alguns d'aquests calçotets es van rentar en aquell primer pis amb vistes al riu...
(Però ignoro si han continuat assistint periòdicament a la cita amb la rentadora...)
Martona
A mi el que em sorprèn és que hagis passat tot aquest temps amb tant pocs calçotets... El calaix no sembla gaire gran ni tampoc fondo i a més a més comparteixen espai amb els mitjons... D’això se’n diu optimitzar recursos al màxim. De totes maneres un dia podríeu anar de compres amb la Gemma i comprovar si els calçotets canadencs son com els catalans... Un petó molt gros
Miss Pontones
Publica un comentari a l'entrada