Família, grans amics, i l’únic individu que ha tingut els nassos de llegir-se tot el blog d’una tirada (des de les primeres entrades del 2005!!) per tal de coneixe'ns! Aquest grup ens ha fet guadir de les vacances tres cops:El primer cop va ser ja fa uns mesos, quan “treballar” el “planning” (i fer ambientillu per correu electrònic) era un petit-gran oassis en les jornades laborals de tots, la llum al final del túnel, o la pastanaga per fer caminar el burru... com ho preferiu!
El segon cop va ser vivint les vacances, enmig d’un garbuix d’emocions ben especial.
Al començament tens una sensació estranya quan t’adones que (amb el temps que hem passat a Canadà) tots hem canviat una mica, i que la complicitat de l’abraçada del germà/amic no és tal i com la recordaves del temps en que ens vèiem gairebé cada dia. A això s’hi sumen els nervis perquè tot surti bé, i que (tot i inútils) van de bracet amb les il•lusions que has posat en el viatge... Resultat: una sensació estranya en la que t’enyores dels companys quan els tens al teu costat!... Ara entenc la cançó d’en Calamaro que diu “Buenosaires, yo te quiero desde lejos y desde cerca te extraño...”.Però aquesta sensació dura menys que un whisky als dits de la Suelen, i amb quatre dies d’excursions, cavalls, barbacoes, i, sobretot, rialles, la complicitat torna a ser la de sempre, i aleshores comença la festa! Teníem unes expectatives molt altes de les vacances, i les varem superar per golejada!
I ara que estem ordenant les 50,000 fotos, estem gaudint per tercer cop de les vacances... I també amb un petit “garbuix de sabors”, on no hi ha un clar guanyador entre el dolç dels records de vacances i el salat dels tallets de llangonissa que ens acompanyen en la tasca... Sigui com sigui, un bon regust de boca!
Ha estat fantàstic tenir-vos amb nosaltres, perquè la companyia ho és tot! Una escalada no és igual sense l’abraçada al cim, la cervesa no té el mateix gust sense compartir-la amb els companys, i empaitar vaques a cavall no és tan divertit sense poder riure de com ho fan els altres...Moltes gràcies companys!! Gràcies per venir, i per la il•lusió que heu posat en el viatge! Ja tenim ganes de ser Nadal per tornar-vos a veure!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!
4 comentaris:
jo també m'he llegit totes les entrades!!!!!!!! totes totes totes , eh!?!?!
xavier espinar albertí
Ei ei ei!
i jo eh!!!!!!!!!!!
Ja sé que al costat d'aquest virtuós de la lectura a través de la caixa boja, no soc ningú, però jo he llegit bastant el que aneu comentat!!!
Apa, una abraçada virtual des de la Vall i MOLTA FORÇA!!!
ACLARIMENT:
Benvolguts seguidors fidels del blog,
agraïm moltíssim la vostra paciència, fidelitat, i constància a l'hora de deixar comentaris. Dit això, deixeu-nos aclarir que en aquest missatge estem dient que aquest individu fa pocs mesos no ens coneixia de res, i s'ha llegit tot el blog D'UNA TIRADA, o sigui, tot senser, tot seguit! Creiem que empassar-se unes 80 entrades de blog d'una tirada té el seu mèrit!
Esperem que a partir d'ara es converteixi en un lector habitual tan fidel com sou vosaltres.
Coordialment,
Els Tiets a Amèrica.
Departament de relacions institucionals i lectors emprenyats
Publica un comentari a l'entrada