La Rínxols d’or va amb bicicleta

Hi havia una vegada, la Rínxols d’or i el seu novio varen anar a donar una volta amb bicicleta per les Rocalloses Canadenques.
Tot just sortir del cotxe, la Rínxols d’or (que des de la seva etapa com a Cow-girl estava feta un fenòmenu del rastreig) va veure unes petjadetes d’ós, i li va dir al seu novio:
- Quins neeervis! Has vist quantes petjades?
- Tranqui Rínxols, – va dir el novio, que no les tenia pas totes, però s’havia de fer el valent – que són petjades d’ós petit, i segur que no se’ns menjarà... A més, el bosc és molt obert, i si hi ha un ós segur que el veiem (i ell ens veu a nosaltres) des de molt lluny.
La Rínxols i el novio varen pujar a les bicis, i van anar tirant, amb el cul ben estret, i sense treure la vista del bosc.
Al cap de pocs quilometres, la Rínxols va tornar-se a quedar encantada mirant al terra, i li va dir al novio:
- Nanu, has vist quantes petjades que hi ha aquí? Ei, i aquestes no són tan petites, deuen ser de la Mare ós!!
De fet, hi devia haver hagut un “aplec de Mares ós”, perquè hi havia moooltes petjades a tot arreu!! Però com que el bosc seguia sent molt obert, la Rínxols i el novio varen seguir pedalant una estoneta més... Fins que, de nou, la Rínxols va baixar de la bici i va dir:
- Ei, aquestes petjades d’aquí són del Pare ós! Són enormes, es veuen les ungles de guais... I són molt fresques!!
La Rínxols i el seu novio van veure que a partir d’aquell punt el bosc ja no era tan obert i, amb els collons per corbata, van decidir que s’havia acabat la pedalada: “una retirada a temps és una victòria!”
Van tornar cap al cotxe i van conduir fins el poble més proper, on varen ser feliços menjant patates rosses i fent una birrilla.