Feels like -48

Et lleves al matí. En Crilin s'ha llevat abans per fer meditació i ha engegat la calefacció, és estrany, no l'engega mai per meditar... comences a sospitar. Esmorzes. Vas al rebedor a buscar la jaqueta per marxar, i notes que està glaçada... les sospites es confirmen: avui fot un fred de collons.
Surts al carrer, i amb el temps de fer una passa la temperatura ambient baixa 50ºC. L'aire és molt fred i sec, els pulmons no s'hi acostumen fàcilment, i estossegues uns quants cops. El terra està tan glaçat que t'hi pots emmirallar. Vas "patinant" cap a l'estació de tramvia. Pel camí se t'han anat glaçant els mocs de sobre el nas (a dintre el nas, entre sella i sella), i això et fa venir mal de cap. T'adones que no t'havies eixugat prou bé els cabells, i que ara els tens més encartronats que la mare dels Simpson. Arribes a l'estació, i no pots timbrar el tiquet perquè la màquina està congelada i no funciona. El tren va amb retard per problemes mecànics (causats pel fred, és clar!), i mentre l'esperes notes que les cames se't congelen molt ràpidament (de cos vas bé perquè portes l'anorach de Teletubby), i que amb el fred se't contrau la bufeta i t'estàs pixant. El vent fa que la sensació de fred sigui més intensa. Finalment, el tren arriba i hi puges. Primera etapa superada!
Baixes del tren que encara no t'has recuperat, però aquesta vegada pots caminar a tota llet fins a la feina/cole sense haver-te d'esperar. Entres, i de nou saltes 50ºC només de travessar la porta. Vas al lavabo més pròxim (recordeu lo de la bufeta!), i, en el cas dels nois, se t'ha encongit tant la cigala que per trobar-la sembla que juguis a "buscar en Wally".
Amb l'alegria d'haver superat el viatge (i d'haver-te trobat la cigala) engegues l'ordinador, i veus que la previsió del temps per l'hora de tornar a casa encara pinta pitjor. Quins nervis!!