Durant aquestes eleccions he descobert el veritable "oasis català" (o com a mínim, l'oàsis per un català):
NO SER A CATALUNYA DURANT LA CAMPANYA I LES ELECCIONS!
L'oceà és un filtre implecable, que no deixa passar les mentides d'uns i altres que m'han fet perdre tota il·lusió en els polítics catalans... Fins al punt que no vaig exercir el meu deure a vot per correu. I dic deure perquè, com em comentava un amic, un dret que ha estat prohibit i reclamat durant tant temps esdevé un deure moral... No us enganyaré: votar en blanc per correu em va fer mandra.
Així doncs, mentre el país reflexionava si seria pitjor president un prepotent que gasta més en propaganda que en educació, o tiu sense sang a les venes que no sap parlar català, jo estava buidant una carbassa i bevent-me una cerveseta.
I mentre tota l'atenció es centrava en les negociacions per reeditar un govern que amb 4 anys ha demostrat la seva capacitat d'autodestrucció, o fer una combinació encara més impossible, jo estava obrint la porta a un munt de nens disfressats de monstre, Dràcula o Frankenstain... I fent el "vell truc" de dossificar els carmelus per tal que en sobressin i poder-ne menjar durant tota la setmana... Pillu!!!
El temps que passi a Canadà, aprofitaré la oportunitat única de seguir amb la "recepta de la desintoxicació": que el meu únic referent informatiu sigui el "Minoria absoluta" que puc baixar-me d'internet (això d'internet té coses genials!), ja que val més riure que plorar...
Però bé, parlem de coses importants: tot i que estic dossificant amb extrema precaució el consum de fuet i llangonissa, d'aquí poc podré fer "el senyor cordills" (us en recordeu?... Que guai que era el senyor cordills!), o sigui que us envio un missatge de S.O.S. (Send One Sausage) per evitar la catàstrofe.
I parlant de coses importants i catàstrofes, aquest cap de setmana he rebutjat la proposta d'en JP per anar 3 dies a escalar a EEUU... Si nois, tinc massa feina... QUINS NEEEERVIS!!! Però ara mateix el cole és la primera prioritat i l'escalada la segona (tot i que hi ha dies que cal una "foto finish" per veure quina prioritat guanya).-br.jpg)
Afortunadament, tot i que són moltes hores al dia, m'ho passo molt bé a cole. Aquests dies amb en Wei (que a la foto no ha sortit amb els ulls tancats, és que és Xinu)
ens estem barallant amb uns trastos d'adquisició de dades, intentant entendre com funcionen i com es programen, per finalment fer-ne un "manual per tontos" perquè tinguem una referència cada vegada que els vulguem fer servir, i no haguem de buscar-ho als manuals grossos (que entre tots sumen unes 1000 pàgines!).
A més, hem d'anar molt alerta fent anar aquests trastos, ja que no els venen a la botiga dels 20 duros... I si ens els carreguem ens tallaran la tita!-br.jpg)
Segurament la setmana vinent o l'altra ja farem els primers testos "de veritat", i pot ser mooooolt guai! La idea és fer uns quants mini-testos amb aquests trastos abans de portar-los a l'edifici del projecte gros. D'aquesta manera aprenem com funciona tot plegat, i reduim el risc de cagar-la profundament a l'hora d'agafar les dades definitives.
Sempre hi ha un peix més gros...
4 comentaris:
Estimat Eduard,
Nen, ja veig que estàs a la teva salsa!!
Per aquí encara anem en calça curta, però a les nits s'agraeix el calorcito humano!!!
Esperem que el fuet et duri fins que la Gemma torni, ja li farem una bona carregada!!
T'enviem molts petons, i esperem que el Santa Claus et torni a nosaltres, alemnys, uns dies!!!
MUAKA!!!!!
Júlia i Joan
Com és que sempre surts a les fotos acompanyat? Aquestes vacances que estas fent, de sexe, escalada i llonganisses, jo ja no me les crec.
Hem sembla que en Wei el vas llogar perquè es poses una bata blanca, li vas donar un Electro-L i li vas tirar una foto per fer-nos creure que estàs treballant.
Ho acabaré esbrinant tot.
Uep, Eduard!! molt assenyades les teves reflexions sobre la política catalana.. Jo, en el cas que hagués votat al Principat, ho hagués tengut molt complicat: ja no és que hi hagi qualcú que represent un mínim d'un 20% dels teus interessos com a ciutadà, és que el resultat final, fos quin fos, ja no el decidies tu com a ciutadà. La propera vegada caldrà que els polítics posin al seu programa totes les variables que poden sorgir en tema de pactes i quines triaran. Llavores a s'hora d'anar a votar no et quedarà sa sensació de que t'acaba de prendre el pèl un senyor amb bigot, un senyor sense esma, un xulo prepotent, etc..
Hola!!!
sóc la Núria, la germana de la Sil que havia anat amb tu al cole de peques a Can Pescallunes... res, que per casualitats de la vida he anat a parar al teu blog i m'ha fet molta ilu veure'l!!!! Jo vaig estar a Quebec l'estiu passat durant unes quantes setmanes i ara veure les fotos del paissatge un altre cop fan caure la babeta i ganes de tornar-hi... a viure potser? ;)
Res, molts records i cuida't!!!!
Publica un comentari a l'entrada