Com us podeu imaginar (i veure a les fotos de l'àlbum), construir un igloo no va suposar cap mena de repte per la nostra destresa sense mesura... Però els "problemes" van arribar a la matinada, quan l'escalfament local de temperatures dins l'igloo (agreujat pel festival de pets causat per les seques que ens havíem fotut per dinar) va provocar un lleuger degoter sobre la Gemma, qui va començar a dubtar de la sostenibilitat estructural del sostre. Els dubtes van anar en augment, i (acompanyats de les típiques ganes de sortir a pixar el dia que menys convé) van fer que la situació esdevingués insostenible (a nivell de nervis, son, i paciència!).Tot i que el sostre seguia ferm, vam retirar cap a casa, on vam arribar a quarts de 7 de la matinada, com si tornéssim de marxa!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!


2 comentaris:
Això és increïble jajajaja Sou els millors!
jejejejeje!!! que bo!!! he rigut molt!
Publica un comentari a l'entrada