Per ser-vos sincers, jo no m'esperava que siguessin tan peludets, ni que tinguéssin les orelles tan llargues (de fet, no m'esperava ni que tinguessin orelles!)... Però això dels animals mai ha estat lo meu, i si la Gemma em diu que aquesta bestiola de la foto és un Conillbrí, jo m'ho crec!
És estrany... Depen de com el miro, aquest Conillbrí té certa retirada als conills marrons que varen emmigrar a inicis d'hivern, els que voltaven per aquí just abans que vinguéssin els conills blancs... Deuen ser parents llunyans...
Una abraçada ben forta dels "Darwins" a Amèrica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada