Si el futbol "normal" és
avorrit, l'americà ja és l'òstia!
"Aprofitant" el cap de setmana que jo era un peix globus i no podíem sortir a muntanya, vam anar a veure un partit de
futbol canadenc. En resum:
un conyàs!Per una hora de "moviment" dins el camp, van caldre
3 hores de
xerrameca entre els jugadors (suposem que fer entendre la següent jugada a aquestes
ments privilegiades porta la seva estona)... I el més fotut és que no hi havia res que ens alleugerís l'espera: no podíem anar a comprar
"menjar-merda" perquè la meva boca no estava per festes, la
mascota era lletja i no feia gràcia, i les
Cheer Leaders estaven massa lluny com per veure si estaven bones!!
Lo més positiu és que, ara que ja hi hem anat una vegada, no caldrà que hi tornem
mai més!Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
El bosc està preciós, i no hi ha ningú enlloc! L'únic problema de la tardor és que la segueix l'hivern... Un altre d'aquests freds hiverns canadencs que no s'acaben mai, i que conviden a hivernar igual que els óssos... Ufff! No hi pensem més i aprofitem per sortir del cau ara que encara no ha arribat! Carpe Diem!!
"Aprofitant" el cap de setmana que jo era un peix globus i no podíem sortir a muntanya, vam anar a veure un partit de futbol canadenc. En resum: un conyàs!
Així he quedat després de que em treguin els queixals del seny (jo soc el de la dreta).
Després de dies i dies de cops, trompades i tot tipus de "mals cuida- dus", vaig aconseguir xafar del tot la meva bici vella, fins al punt que sortia a compte comprar- ne una de nova!! oooéééé!!!
Després de dos anys treballant al laboratori, ahir vam portar a aquest petit homenet cap a l'aeroport, on començava el llarg camí cap a casa. Això ens va fer adonar de com passa el temps, i que si ell ja feia 2 anys que era aquí, nosaltres també!!
