Que guapa que és la tardor!
El bosc està preciós, i no hi ha ningú enlloc! L'únic problema de la tardor és que la segueix l'hivern... Un altre d'aquests freds hiverns canadencs que no s'acaben mai, i que conviden a hivernar igual que els óssos... Ufff! No hi pensem més i aprofitem per sortir del cau ara que encara no ha arribat! Carpe Diem!!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
dimarts, de setembre 30, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
mira que em recordaves a algú, a la foto post operatòria, però fins ara no hi he caigut: en xin-xan!!!
xavier espinar albertí
Aquí la tardor comença de bogeria: Sol i calor i núvol amb fred... Quina postal més maca!
Realment el paisatge a aquest època ha de ser guapíssim, amb la quantitat d'arbres que arriba a haver-hi la paleta de colors no deu tenir desperdici
a disfrutar-ho!!!!
Jesús
Publica un comentari a l'entrada