Videoconferencing

El món és més petit des de que hi ha web-cams!Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Construcció sostenible

Esgotant les últimes idees per passar els caps de setmana d'aquest etern hivern canadenc (del qual n'estem fins els collons!), ens vam decidir a anar a construir un Igloo!
Com us podeu imaginar (i veure a les fotos de l'àlbum), construir un igloo no va suposar cap mena de repte per la nostra destresa sense mesura... Però els "problemes" van arribar a la matinada, quan l'escalfament local de temperatures dins l'igloo (agreujat pel festival de pets causat per les seques que ens havíem fotut per dinar) va provocar un lleuger degoter sobre la Gemma, qui va començar a dubtar de la sostenibilitat estructural del sostre. Els dubtes van anar en augment, i (acompanyats de les típiques ganes de sortir a pixar el dia que menys convé) van fer que la situació esdevingués insostenible (a nivell de nervis, son, i paciència!).
Tot i que el sostre seguia ferm, vam retirar cap a casa, on vam arribar a quarts de 7 de la matinada, com si tornéssim de marxa!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Anem de Bow!!

Hem anat als Wapta Icefields!El turonet assolit la setmana passada no va ser suficient per calmar la set de la cordada dels Tiets a Amèrica. Així doncs, divendres vam anar a dormir al Bow Hut, i dissabte ens vam endinsar en la immensitat del Wapta Icefield per pujar al Mt. Sant Nicolas (pistoler).
Els Icefields són increïbles... tan increïbles que et deixen sense paraules... I com que ens van deixar sense paraules, tallem el rotllo i us deixem amb les fotos!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

La febre del cim

El matí va sorprendre els expedicionaris amb més d'un pam de neu nova.
La tempesta de neu continuava mentre esmorzaven uns croissants amb pernil i formatge al camp base. El xerpa Crilin els havia abandonat amb la seva bicicleta molt aviat al matí (aquest home és un crack!) i no podien comptar amb el seu suport. Però ni la fugida del xerpa ni el mal temps no els aturaria. Sabien molt bé quin era el seu objectiu, que el tenien a prop, i que no hi podien renunciar. La febre del cim era massa forta.
Pocs minuts després d'haver sortit del camp base, els Tiets a Amèrica culminaven una expedició èpica arribant al cim del "turonet", on havien pujat obrint traça tota l'estona, i sense oxigen!
Però una gesta de tal magnitud sempre deixa seqüeles: van arribar de nou al camp base en un estat de deshidratació tan greu que es van haver de sotmetre a un intens tractament a base de begudes isotòniques (de civada fermentada) i barretes energètiques (de les ondulades i cruixents).

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

P.S. Podeu veure les imatges de l'expedició a l'àlbum

Dóna corda al català

En la meva recent (i breu) visita a Catalunya, no vaig sentir cap català quan vaig arribar a l'aeroport del Prat. Vaig agafar un tren fins a Sants, rodejat de guiris i espanyols. Després vaig mantenir una "apassionant" conversa amb el garrulu espanyol del "punt de control" a l'estació de Sants. Durant el trajecte en tren cap a Girona, vaig estar envoltat de quillus fins a Granollers, i posteriorment em vaig assabentar dels detalls de la vida sentimental de les senyores que cridaven amb castellà a l'altra punta del vagó. Un cop a Girona la cosa va millorar, però els espanyols seguien dominant per golejada entre els pacients i les infermeres de l'hospital.
Mireu si en soc de malpensat, que per uns moments vaig pensar que els catalanoparlants érem una minoria a Catalunya... Però després ho vaig veure tot molt més clar: els espanyols estan malalts, i els avions i trens estan plens dels seus familiars i amics que els van a veure a l'hospital!! Com pot ser que no me n'hagués adonat abans!!!
La terra és plana, els conills són migratoris, i a Catalunya tothom parla català... Tres grans veritats per anar a dormir tranquil i enganyat...

P.S. No parleu espanyol, o us posareu malalts!!