Postes de sol i caps de setmana

Després d'un hivern etern, i d'una primavera plujosa... Per fi ha arribat l'estiu!!
Caminadetes, escaladetes, sortides amb bici... Però, sobretot, postes de sol i caps de setmana.
Que dura que és la vida!



Podeu veure més fotos a l'àlbum,

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!

Els Conillbrís han arribat!!

Sóc un home de poca fe i, la veritat, mai m'havia pensat que els Conillbrís vinguessin a veure les flors de la Gemma... Però com podeu veure a la foto, anava ben equivocat!

Per ser-vos sincers, jo no m'esperava que siguessin tan peludets, ni que tinguéssin les orelles tan llargues (de fet, no m'esperava ni que tinguessin orelles!)... Però això dels animals mai ha estat lo meu, i si la Gemma em diu que aquesta bestiola de la foto és un Conillbrí, jo m'ho crec!

És estrany... Depen de com el miro, aquest Conillbrí té certa retirada als conills marrons que varen emmigrar a inicis d'hivern, els que voltaven per aquí just abans que vinguéssin els conills blancs... Deuen ser parents llunyans...

Una abraçada ben forta dels "Darwins" a Amèrica!

La Rínxols contraataca

Des del dia que varem publicar el missatge de la Rínxols d'or, que hem hagut de sentir tot tipus de calúmnies que posaven en dubte la nostra valentia davant dels óssos.
És per això que hem canviat la bicicleta de la Gemma (amb el pot que tenia abans els óssos l'haurien atrapat ballant la conga) i hem tornat a l'aventura!
Amb el nou "vòlidu" de la Gemma ja no hi ha res que ens aturi. Els óssos fugen espuruguits en sentir el nostre ritme ferm i incansable, i el ressonar de les cançons de la Trinca que cantem tot pujant les inòspites pendents de les Rocalloses...

Amunt i Crits!!!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.

Molt professional

Fa dies que la Gemma només té una cosa al cap: "aquest any els Col·librís no se m'escaparan!!"
Amb els consells del nou llibre de jardinaria que li vaig regalar pel seu Sant, aquest any la Gemma s'ha professionalitzat, i ha plantat flors que atrauen col·librís just sota la menjadora. És més, hem posat la menjadora a un lloc estratègic de tal manera que la podem tenir controlada des de la cuina (ves a saber, potser l'any passat varen venir els col·librís i no ens en varem adonar!).

Creuem els dits perquè els col·librís arribin abans que les flors s'hagin mort... O sigui que val més que s'espavilin!!

Seguirem informant.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Un petit pas cap a la "Canadenquització"

Per ser un canadenc de veritat has de tenir tres passions: el Hockey, el bricolatge, i la barbacoa. Nosaltres, amb esperit d'integració, ens hem currat una taula de picnic pel pati, matant així dos pardals d'un tret, i fent progressos amb el tema bricolatge i (posteriorment) barbacoa.
Vam serrar les fustes al ranxu, i acabar la construcció a casa nostra. Ara estem a la fase de "control de qualitat" (vermuts i sopars a la fresca), quina feinada!!
La tercera passió (el Hockey) necessita millorar: de moment, l'alegria més gran va ser el dia que varen eliminar l'equip de Calgary dels Play-offs, ja que des d'aquell moment el bar on que anem a fer la birrilla de tan en tan no està tan ple... No crec que això compti com a "passió pel Hockey", però bé, tot és començar!

Més fotos a l'àlbum, una abraçada dels Tiets a Amèrica!