Ens vam flipar mirant "el rio de la vida", i vam anar a llogar un parell de canyes. Però a l'hora de la veritat els peixos ens van fer pena, i vam decidir no agafar-ne cap... De veritat! El "capot" va ser totalment voluntari, i no té res a veure amb fet que no tenim ni idea de pescar, ni que tenim poca paciència, ni que no vam veure ni un putu peix durant tot el dia!Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
3 comentaris:
Quin estil! Sí senyor!!!!
Bones pescador!!!
Doncs si juntament amb la mestressa (aviat farà 4 anys que fem el tonto) hem anat a viure a Bournemouth, tota una aventura.
Pel que veig esteu perfectament, me n'alegro.
Salut i records a la cowgirl !!!!!
Hola Tiets a America primero de todo mandaros un saludo desde Campdevanol,me gustaria que cuando encontreis al Jesus y la Laura les deis mis felicitaciones por este viaje,me gustaria poder seguir sus pasistos ¿de acuerdo Tiets? estado mirando vuestras fotos muy bonitas,un abrazote para vosotros y para Jesus de Montse y Pep (amigos de los papas del Jesus)feliz viaje.....asta pronto
Publica un comentari a l'entrada