diumenge, de març 01, 2009

Petits sacrificis, grans recompenses

Llevar-se els dissabtes a les 6 del matí té lo seu, treure la Gemma del llit costa més que arrencar Escàlibur de la pedra, sortir a treure el gel dels vidres del cotxe a -20ºC fa mandra, i conduir 3 hores per carreteres gelades és un conyàs... Però nois, la recompensa d'un bon dia d'esquí de muntanya ho paga tot amb escreix!
Portem dos caps de setmana de bon temps, sortides precioses, i sense posar-nos barretina!! Això és una canya!!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Felices 108!!

El blog dels Tiets a Amèrica ja porta 108 entrades!!
Com que no vam pensar a celebrar el missatge número 100, celebrem el número 108, i ens quedem tan amples!!



Visca!! Ja en portem 108!! Som uns fistrus!!! Oooéééé oooéééé!!!

Apa, ja hem fet prou el cutre,

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

dilluns, de febrer 16, 2009

Fins al ninot, de neu

Com convertir un dia prometedor en un concurs de mala llet:
1- Passeu-vos més de dues hores pujant per un bosc espès i mal parit, fins que a la Gemma li surti la barretina de barrufet rondinaire.
2- Just quan el bosc s'acabi (i sembli que els ànims milloren), trenqueu un esquí pel mig.
3- Passeu-vos la resta del dia baixant pel mateix bosc per on heu pujat, tot enfonsant-vos fins al ninot a cada passa.

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. A l'àlbum també hi ha fotos de la setmana passada, que va anar força millor!

No estem sols a l'univers

Després del desengany de l'any passat quan vam veure que la marmota Billy de Balzac era un tiu disfressat, el passat dia 2 de febrer (dia de la marmota) vam anar al cine a veure "atrapat en el temps" (Groundhog day), on la marmota que hi surt és de veritat.
No us enganyarem, a les portes del cine no hi havia tanta gent com a les del Corte Inglés el primer dia de rebaixes, i no ens va caldre barallar-nos amb ningú per poder trobar dos seients buits... Però la sala va quedar prou plena com per sentir-nos acompanyats, i veure que no som els dos únics tarats a l'univers a qui ens fa gràcia aquesta pel·lícula.

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Com més Crilins, més endins

Després d'haver viscut dos anys amb en Crilín, crèiem que ja estàvem acostumats als seus peculiars gustos decoratius. Tot i així, la seva nova adquisició no ens ha deixat indiferents...

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!