S'ha acabat el bròquil!

He acabat el cole!!
Buenu, no ens passem, el que he acabat són les assignatures... Les últimes de tota la meva vida!!
Ha arribat un dels moments més dolços en la vida d'un estudiant: l'hora d'endre- çar els apunts. Aquella barreja de satisfacció i orgull en veure que són molt gruixuts, i que has tingut prou paciència per llegir-los tots. Els poses ben posadets i els fas una portada ben maca, te'ls mires, els suspeses, perds tot el dia fullejant-los (sense llegir res, només mirant els dibuixets), i els endreces a un lloc accessible per si algun dissabte sents la necessitat infrenable de tornar-los a llegir (tot i que saps que és més probable que et caigui un meteorit al cap que no que tornis a obrir els apunts). Et fas un parell de copets a l'esquena, i la cerveseta que et fots té millor gust que mai.
El temps no ens ha acompanyat. Després de setmanes (mesos!) de clausura, el primer cap de setmana lliure ha estat nevant i a -10ºC. Sense poder sortir, hem dedicat el cap de setmana a la vida conjugal: quedar-nos a casa, mirar alguna peli romanticona-xunga (de les que no cal pensar), fer el "cusó", i parlar hores i hores sense que la feina de cap dels dos sigui el tema de conversa... Sembla mentida la quantitat de coses de les que pots parlar quan no penses amb la feina! Vaja, un cap de setmana com si siguéssim noviets-tontos de 16 anys. De tan en tan cal fer un "reset", i dedicar una mica de temps a "cuidar la màquina"!

On és la primavera?

Ahir tornava de cole amb bici i el forro obert, i mireu la que està caient avui!Un pam amb dues hores, i va fent! Jo soc a casa estudiant, i veient com està el pati passo d'anar-hi a cole. Però la Gemma no pot treballar a casa... Si segueix així l'hauré d'anar a buscar amb trineu.
Quan ja ens pensàvem que la primavera havia arribat, vinga, nevada al canto, i tornem-hi que no ha estat res! Si seguim així, aquest any haurem de cavar un forat a la neu per plantar les floretes de la Gemma...

La nostra família a Canadà

Hem anat a passar el cap de setmana de Pasqua al ranxu!
Hem passat tres dies fantàstics al ranxu, disfrutant del paisatge nevat (com canvia tot amb la neu!), i de muntar durant una tarda assolellada d'hivern. Però el més important ha estat retrobar-nos amb en Siebe i l'Ingrid, que no els veiem des de la nostra expedició a muntar a les muntanyes (segur que recordeu les fotos de "Cowboys", són les més guapes i autèntiques que hem penjat en aquest bloc). Tornar al ranxu és com anar a veure la nostra família canadenca. Quan ets lluny de casa durant una temporada llarga, agraeixes molt que algú t'estigui esperant amb il·lusió, que es preocupi per tu, i que s'alegri de veritat quan el vas a veure. En Siebe i l'Ingrid són lo més semblant a una família que tenim a Canadà, i mai els agrairem prou tot el que fan per nosaltres.
Llàstima que tot lo bo s'acaba, i diumenge varem haver de tornar cap a Calgary, on ens esperava una bona muntanya de feina... Això si que serà una setmana santa!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Pa a qui no té dents

El món està molt mal repartit: nosaltres que som uns estevets del gel, varem tenir l'oportunitat d'anar a un autèntic palau... Que, per ser francs, ens va superar per golejada!
A aquest mur de gel, només hi havia dues vies en les que em veia en cor de pujar, i una d'elles (la més guapa, val a dir) va estar ocupada tot el dia per una altra cordada. Així doncs, ens varem passar el dia jugant a la cascada "dels nens" (dreta però mooolt curta), pujant-la per totes les variants possibles fins quedar destrossats.
A veure si el pròxim dia que hi anem l'altra no està ocupada!
Més fotos a l'àlbum!

Go Flames go!!

Hem anat a veure un partit de Hockey!
Els jefes de la Gemma li varen regalar dues entrades (poca conya, 90$ cada una!) per anar a veure els Flames, l'equip local. Som-hi!!
La primera part ens la varem passar buscant on era el "puck" (la pilota) i el tiu que venia les birrilles i el menjar guarru.
La segona part la varem passar intentant entendre les normes del joc, i flipant de com els tius es barallaven a cops de puny, i aquí no passa res!
La tercera part, ja com tots uns experts, la varem passar cridant "àrbit burru!"... Fins que de cop tothom es va aixecar i va marxar cap a casa. Aleshores varem deduir que no hi havia quarta part... El nostre ego va baixar substancialment...
Allargant una mica la crònica, la nit i matinada ens les varem passar tirant-nos uns pets xunguíssims per culpa de tan menjar guarru, quina pudor que feia el quarto!!
Ah, per cert, els Flames varen perdre per un ajustat 2 a 3. Ara toca concentrar-se en el pròxim partit...
La veritat és que va ser moooolt guai això d'anar a veure el Hockey! Podeu veure algunes fotos a l'àlbum.

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!!