dijous, de juny 07, 2007

All you need is a job!

LA GEMMA HA TROBAT FEINA!!


Quant temps fa que teníem ganes de poder-vos donar aquesta notícia!! Sens dubte això és el millor que ens ha passat des de que la Gemma i jo estem junts a Canadà, a partir d'ara ella podrà gaudir tal i com ho estic fent jo de "l'experiència professional canadenca"... Quina canya!

Treballarà de "project manager" en una enginyeria (Caltech), gestionant projectes d'electri- citat i instru- menta- ció, que és el que a ella li agrada... Si, ja sé que són uns gustos una mica rarus, però si teniu en compte que surt amb mi... amb això està tot dit...

Per celebrar-ho, vam obrir l'ampolla de Priorat que havíem guardat tot aquest temps i no vam perdonar ni l'última gota.

Malauradament tot té un preu, i aquest cop seré jo qui patirà els "danys colaterals": em tocarà anar a badar a davant d'aparadors mentre la noia es compra roba i sabates (no pot anar a treballar "com una tatareta"), i sense que se'm noti que li vaig dient "si... si..." tant si s'emprova una cosa guai com si sembla que s'hagi embolicat amb unes estovalles... Si us plau, envieu-me una caixa de Voll-Damm!!

Una abraçada!

dimecres, de maig 30, 2007

Tu a Boston, i jo a California

Buenu... En realitat va ser "la Gemma a Washington DC i jo a British Columbia", però així el títol fa més gràcia...


La setmana passada el pare de la Gemma va assistir a un congrés a Washing- ton, i la seva filla va anar-lo a trobar per fer un petit "aplec familiar", i aprofitar per visitar la ciutat!

Pare i filla van llogar unes bicis i es van passar 5 dies de guais voltant per la capital de can Yanki, pedalant pels llocs que tots hem vist a "JFK", "Todos los hombres del presidente" o "Forrest Gump".

I mentre la Gemma estava amb el seu pare posant-se les botes i dormint d'hotels pijus, jo vaig agafar 4 pomes i una tenda amb goteres que m'havien deixat, i me'n vaig anar a escalar a British Columbia amb en JP i companyia.

8 hores de viatge amb cotxe travessant les muntanyes rocoses, amb uns cims i unes parets que fan caure la bava. Jo estava flipant, tot el viatge a punt per sortir del cotxe en qualsevol moment i saltar a la primera muntanyota que trobés al davant... Però quan finalment vam arribar a destinació, només hi havia una trista zona de freaky!! No m'ho podia creure!! 8 hores amb cotxe pel paradís, per acabar enfilant-nos a uns rocs de 20 metres!!

De totes maneres he de reconèixer que la zona estava força bé, i que després d'un hivern sense escalar tampoc puc començar la casa per la teulada...

Altra vegada retrobats a Calgary, la Gemma i jo vam ser testimonis de dos fets inesperats:

Per una banda, les floretes grogues de la Gemma van sobreviure una nevada de 3 dits, i ara fan molt bona cara!
Però no tot són alegries en aquesta vida... I mai tan ben dit, ja que les "alegries" vermelles no van tenir la mateixa sort que les floretes grogues: en Bob (amo de la casa) els va passar el tallagespa per sobre.

Hi ha dues línies d'investigació: una apunta a que en Bob és un home molt vell, i no hi veu gaire. L'altra línia... Millor que calli si no vull dormir al sofà durant 3 setmanes.

Una abraçada!

diumenge, de maig 13, 2007

Oh, Canada!

Com que deveu estar tots ben farts dels nostres rotllos, a aquest missatge només hi posarem fotos per fer-vos bavejar una miqueta i així potser us vindran ganes de fer-nos una visita... Ja que 15 imatges valen més que 1000 paraules!

Esperem que en disfruteu!































Això és el que hem pogut fer amb 3 caps de setmana des de que tenim cotxe... Prepareu-vos que el millor encara està per venir!!

Gemma guaita les flors

Ha arribat la primavera!


I amb la primavera, la Gemma s'ha motivat a plantar floretes al nou jardí.

I no només floretes, sinó que també va anar a comprar una "menjadora per colibrís" (aquest "flosti" vermell tant lleig que es veu a la foto de baix) i la vam penjar al pati esperant que aquests petits ocellets estiguin disposats a beure's la barreja d'aigua amb sucre i "7up" que els vam preparar (segons sembla, això és el que els agrada).

Ara hi ha dues grans intrigues que de ben segur no us deixaran dormir:
- Vindran els colibrís o haurem de ser nosaltres qui es foti el 7up?
- Quant temps viuran les floretes de la Gemma?

Sé que aquest missatge no és el més "trepidant" dels que hem penjat, però no cada dia es té l'oportunitat de posar un títol tant enginyós com aquest a un missatge del blog, tot recordant el passat "cumba" que tots portem a dins...

Més tiets a Amèrica que mai!

Ha nascut la Irene!!


La segona filla de la Montse (meva germana) i en Quico va néixer el passat 25 d'abril, i nosaltres no la veurem en directe fins per Nadal (quan gairebé ja s'aguantarà dreta!).
Aquesta experiència canadenca és molt guai, i no ens penedim d'haver pres la decisió de venir... Però hem de reconèixer que en moments com aquests de bon grat agafaríem el primer avió disponible per tornar a casa a veure la família.

Ja ho diuen: "no es pot fer una truita sense trencar els ous"

Moltes felicitats als Masovers!

Gemma i Eduard
més tiets a Amèrica que mai