Tinc la clau!!

Bones a tots!

No, no és que recordi els moments més dolços de la carrera política d'en Carod Rovira... Simplement és que, físicament, m'han donat la clau del despatx!

Avui he parlat amb el professor, i el primer que ha fet en veure'm ha estat demanar-me com es trobava el meu pare, m'ha fet molta il·lusió... AQUEST TIU VAL EL SEU PES EN OR!!

Demà m'he de trobar amb l'administradora del departament i, a partir de la llista que em donarà d'assignatures que he de fer (algunes poques) i assignatures que puc fer (opcionalment), divendres a primera hora ens tornarem a trobar amb el profe per definir les meves tasques tant a nivell de classes com de recerca. Avui he pogut parlar durant força estona amb el profe, i el tiu estava entussiasmat amb la força i projecció que està agafant el departament, té moltes ganes de fer coses... I de que algunes d'aquestes coses les faci jo.

De moment avui ens hem posat d'acord per ubicar la meva taula (la secretària ho tindrà tot a punt perquè demà a la tarda amb un moment ho poguem muntar), m'han donat la clau del "xiringuitu", he pogut parlar amb els 2 tius amb qui compartiré espai (que, tot i que els prenc espai, s'han mostrat molt disposats i amables!) i hem arreglat algun paperam amb la secretària (una dona també encantadora, que també m'ha demanat pel pare!).

I per si no estava prou motivat, sortint he agafat un llibret explicatiu del departament... No sé si d'energia i sostenibilitat en saben gaire, però el que ja us puc assegurar ara és que la propaganda la saben fer mooooolt bé!!
M'han vingut unes ganes terribles de posar-me a treballar i estudiar! Vaja, el que en llenguatge tècnic en podríem dir "una motivada del 15".

I per arrodonir el dia, les meves 7-betes (que s'estan convertint en objecte de desitg del 70% de la gent amb qui parlo! Us en farieu creus!) m'han portat fins al boulder del cole, on he pogut descarregar tota l'adrenalina acumulada de tanta motivació.

Una cerveseta a una terrassa hauria estat la "guindilla"... Mala sort!

Cowgirl

Qui és la Gemma?

És una amiga que es va tornar a convertir en mooooooolt-amiga (ja ho havia estat abans) pocs dies abans de l'1 de maig, dia en que es va enfilar a un avió per venir a Canadà a treballar durant mig any en un ranxu.

Aquest era un projecte que li voltava pel cap des de feia molts anys, i la casualitat (amb la col·laboració de les infinites dificultats de "papeleo" que suposava treballar a un ranxu de EEUU) ha fet que els nostres projectes individuals es trobessin a l'altra punta del món, però "només" a algunes hores d'autobús.

Així doncs, la Gemma està treballant de "Cowgirl" a un ranxu que es troba a 2h amb cotxe d'Edmonton (capital d'Alberta, on també es troba Calgary), i hi seguirà treballant fins a l'octubre, quan el fred i la neu faran passar les ganes de muntar a cavall a la gent.

A partir d'aquest moment començarà a buscar feina a Calgary, però aquesta vegada d'enginyera, que per alguna cosa ha estudiat tants anys com jo!

Si tot va bé (que hi anirà!) a la tornada del Nadal podríem començar a viure tots dos a la casa on jo estic ara (la suissa ja serà fora i quedaria una vacant), i començar aleshores a compartir l'aventura canadenca. Fins que arribi aquest punt, gaudirem per separat del "xoc" que significa començar de zero a un entorn nou, repte que tots dos tenim ganes d'afrontar individualment. Això no vol dir que no ens veiguem més fins aleshores, però les obligacions que tindrem tots dos (el ranxu en el seu cas, i el cole i l'escalada en el meu ;) ) faran que realment ens veiguem molt poc.

Aquesta "més que amistat" no hauria d'afectar la durada de la meva estada a Canadà (és evident que la de la seva si que s'ha vist afectada!), ja que ara mateix tots dos tenim clar que casa nostra és Catalunya. Segueix tot tant indefinit com estava fins ara: tinc el projecte del master que durarà 2 anys aprox, a partir d'aquell moment decidirem si allargem una mica o no en funció de les oportunitats que se'ns presentin (als dos) i del que ens estiguem anyorant dels macarrons de les nostres mares.

En conclusió: que amb les úniques canadenques amb qui podré "clavar algun clau" tenen tres pals i un toldo!

Se'm gira mooooolta feina!!!

Bones a tots!!

Després de 25 hores d'aeroports i avions, dilluns a la mitjanit vaig arribar a Calgary! Per fi!!

Què he estat fent des d'aleshores? En "poques" paraules:

Dimarts: Desfer maletes, "arreglus" varis a casa i anar a saludar al cole (fins dimarts no podré veure el profe, finalment començo les classes el dia 11, mentrestant tinc sessions introductòries...). Després vaig anar a buscar a la Gemma a l'estació de bus, que em venia a visitar durant 4 dies des del ranxu (6h de bus!), sopar una mica i a dormir el jet-lag!. Els que no sapigueu qui és la Gemma (i us interessi saber-ho) podeu consultar el capítol "Cowgirl" que penjaré properament.

Dimecres: Gestions varies pel departament i voltar una miqueta per Calgary. Van arribar les companyes de casa, la Berenice (mastressa de la casa) i la Michelle (una suissa que té una habitació llogada fins el novembre).

Dijous: Dia senser de sessió introductòria del "centre per estudiants internacionals" al cole. Molt interessant, però una mica llarg!

I Divendres va ser el gran dia...

VAM ANAR A LES ROCKY MOUNTANIS!!

Vam fer una excursioneta de tranquis (724m de desnivell, unes 2 horetes de pujada) començant a Moraine lake (foto 2), un lloc molt macu però molt plè de "pixapins".

Des d'allà vam pujar a "Sentinel pass", on ja no hi havia tanta gent, i les vistes eren increïbles!!
Pares: aquest lloc és ideal per vosaltres! Quan vingueu flipareu!! Ja tinc ganes de portar-vos-hi... Per una vegada jo sabré més on vaig que vosaltres! Increïble!!

Allà em vaig adonar que això de Canadà em portaria molta feina... Tela amb les muntanyes i parets que hi ha!! Per acabar-ho d'adovar, vaig coneixer un veí que li agrada molt escalar (i la muntanya en general), i que porta un mono del 15 perquè tots els seus col·legues han deixat d'escalar des de que s'han casat!!

Quan el vaig sentir dir això només em van venir unes paraules al cap:

"Company... això pot ser l'inici d'una gran amistat!"

Així doncs, vam poder estrenar el període canadenc de l'estelada amb una excursioneta genial!

... Si aquesta estelada pugués parlar... Quants llocs! Quants records! Quants moments que hi hem compartit amb amics i germans! Sobretot amb en Jordi, ell me la va regalar abans de marxar, i ara "un trosset de Jordi" vindrà amb mi cada cop que l'utilitzi... Espero que durant aquest temps la podré portar a molts llocs impressionants!


Però les sorpreses del dia encara no s'havien acabat: quan ja tornavem amb cotxe ens vam trobar un os! I era un "Grisly" (aquests són els grossos i "perillosos")!

Quan veus un animal com aquest et passsen moltes coses pel cap:

- QUINS NEEEEEERVIS!!
- Que gros que és!! Quina força té!!
- I pensar que en Yogi i l'osset Feluc em semblaven inofensius!!
- Per fi he vist un animal més pelut que en Jesús!! Oooooééé!!!

Ahir em vaig passar quasi tot el dia per aconseguir que la connexió d'internet de casa funcionés, i quan ho vaig aconseguir només em va quedar temps per llegir 4 correus.

Demà és festa a tot Canadà, probablement anirem a fer alguna altra excursioneta.
La resta de setmana tinc sessions introductòries de diferents coses, i suposo que tindré força feina entre gestions i el que em digui el profe.

Seguiré informant!

Yesssss!

Bones! o més ben dit... MOOOOLT BONES!!

Finalment en David ha dit YEEESSSSSSSS!!!!

Ooooooooeeeeeeeeeeeeeééééééé!!!

Ha guanyat en Goku i ha explotat el planeta Nàmec!!!

Ooooooooeeeeeeeeeeeeeééééééé!!!

No hem decidit en què consistiria la meva recerca, però m'ha dit que "es veia molt optimista per l'hora de trobar punts en els que treballar" ja que, de fet, tenim una llista d'opcions que a tots dos ens agraden, pero que cal temps per perfilar (i jo no cal que estigui aqui durant tot aquest temps).

Hem quedat que jo ara faria la "formal application", i que de la recerca ja n'aniríem parlant per correu. També m'ha demanat per que fes l'examen GRE, no com un requeriment per acceptar-me, sinó com a "prova pilot", ja que té pensat demanar-ho com a requisit en un altre tipus d'estudi, i així tindrà una referència (i si a sobre jo tregués bona nota, ja seria l'òstia!).

Formalment no em pot assegurar que m'agafa (doncs encara no li he presentat la sol·licitut, i els canadencs són uns tius molt formals!), però m´ha vingut a dir que si no es que cau un meteorit... yesss!

Apa nois, ens veiem molt aviat! ... De fet, he pogut canviar el vol i torno cap a casa demà mateix (arribo dimecres). Només quedaven places per demà i pel dia 15 o 16...

Així doncs, el pròxim dia que em veigueu estaré més feliç que un tornavís!! Quina llet que he tingut!! Encara no m'ho crec!!!

A tope!!!

Eduard

P.D. Avui tornant de cole ni tan sols notava el fred!!! (i estavem a -34 de "temperatura de confort"... Quina ironia que té la paraula "confort" quan parles de -34!)

La intriga continua...

Bones,

Avui haviem quedat amb en David (el profe) per tornar a parlar... PERO ESTA MALALT!!

Per acabar-ho d'arreglar, TOTA LA SETMANA VINENT SERA FORA. Vaja, que de guais!

Pero encara queda una esperanca: m'ha dit el colombia que es probable (no segur) que aquest cap de setmana el tiu volti per la universitat, ja que ha de fer algunes coses abans de marxar. Hem quedat que si aquest es el cas, ja m'avisaran (el colombia tambe voltara pel cole).

Seria molt bo poder parlar abans no marxi, sino caura una altra setmana d'espera...

Aixo ja sembla el combat entre en Goku i en Freezer al planeta Namec!! Fot 10 dies que us dic que "ja falta poc per tenir alguna resposta (positiva o no)" i no acaba d'arribar mai!!

... A veure si acabo sortint victorios del "combat"...

Eduard