"Operació Cachalote"

Ha estat un any de monotonia alimentària esperant el gran moment... El moment de treure el ventre de pena! El moment de...

"Operació Cachalote"
1er concurs d'engreixar-se per Nadal

Avui mateix els Almendrus ens pesarem per posar comptadors a zero, i no hi tornarem fins que siguem altra vegada a Calgary (quan us passarem informe del resultat). Ara necessitarem la vostra ajuda: famílies, ompliu les neveres! Amics, encarregueu taula... Que venim!!

No ens podeu fallar, ha estat un any molt i molt dur... I si no us ho creieu, mireu la mala cara que fem a les fotos del resum de l'any!



Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!!

El Blues de l'estudiant

Que dura que és la vida, quan ets un estudiant
(Ooohhh!!) que dura que és la vida, quan ets un estudiant
mireu si és dura la vida
que em van enviar a Nova Orleans


Vaig xerrar 20 minuts, i ho vaig tenir tot fet
(Yeeaah!!) vaig xerrar 20 minuts, nena!! I ho vaig tenir tot fet,
i després dels 20 minuts,
ja vaig sortir al carrer!

Vaig anar a passejar,
a menjar ostres i gambes,
però després d'això
què més podia fer?

Vaig entrar a un bar, i la banda era genial
(Yeeeaahhh!) Vaig entrar a un bar, i la banda era genial
tan bona era la banda
que 3 o 4 birres varen saltar

Quan del bar vaig sortir, a un altre vaig entrar
(Oooohh!!) quan del bar vaig sortir, a un altre vaig entrar
i així anar fent "nar-hi nant"
fins que em vaig descomptar

Que dura que és la vida, quan ets un estudiant
que dura, dura que és la vida, nena, quan ets un estudiant!
mireu si és dura la vida
que em van enviar a Nova Orleans

Oooohh yeah!

Reflexions interiors

Avui estava fent la maleta per marxar (on?... Ho descobrireu a la pròxima entrada del blog! Quina emoció eh!? Segur que no podreu dormir...), he obert el calaix dels calçotets, i m'he adonat que no n'hi havia de "cadanencs" (comprats a Canadà).
Si tenim en compte que fa més de dos anys que vivim a Calgary, això vol dir que com a mínim fa dos anys que no em compro uns calçotets nous! (Amb aquest nivellàs de deduccions, ara enteneu per què mi volen a cole, oi?)
Aleshores he pensat: "collons nanu, tela manela que faci dos anys i pico que no et compres uns calçotets nous!!".
Però després m'he adonat que aquest pensament era optimista, ja que dos anys és el "límit inferior" de l'estimació de l'edat dels meus calçotets, vaja, el mínim!! Amb gran afany científic (però amb la memòria d'un peix) he intentat recordar algun moment de la meva vida en que tingués uns altres calçotets... Però només m'han vingut records d'infantesa. La única cosa que em posa màxim a l'edat dels calçotets és la talla, i des de 2on de BUP (fa 12 anys!) que faig la mateixa.
En resum, he arribat a la conclusió que fa entre 2.5 i 12 anys que no em compro uns calçotets. I he pensat que "Déu ni dó", fins i tot si el número s'acosta a 2.5.
Per la vostra tranquil·litat us he de dir que el que SI que he fet durant aquest període ha estat rentar-los.