dilluns, de febrer 25, 2008

El paradís

Això és el paradís!
Després de 3 setmanes en que la feina no ens havia deixat sortir de casa (només amb l'excepció d'anar a veure la marmota), va arribar la llum al final del túnel: un cap de setmana de 3 dies, sense feina, i amb bon temps!!
La Gemma va estrenar l'equip d'esquí de muntanya amb una excursió brutal al costat de Lake Louise... Quina canya això d'obrir traça i esquiar totalment sols a quatre passes d'un dels llocs més turístics del món!
L'endemà varem canviar els esquís pels piolets; una cascada de 55 metres amb reunions muntades ens estava esperant!! Quant gel, quina passada!!!
Però no hi ha res de gratis en aquesta vida. La Gemma tenia la seva venjança ben planejada: una tarda sencera a l'IKEA!
Des d'abans d'entrar que ella sabia perfecta- ment quin model d'estante- ria volia... Però és clar, varem haver de passar per TOOOTES les seccions per això tan guai "d'agafar idees"... I sense fer la cervesa, que la única cosa que ens varem saltar va ser el bar!!
La veritat sigui dita, si que vaig agafar una idea de la visita a l'IKEA: si la Gemma no s'ho hagués passat bé esquiant i escalant, enlloc de l'IKEA hauríem anat a comprar roba! Bon senyal!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

diumenge, de febrer 24, 2008

Complint promeses

Tal i com us varem prometre l'any passat a aquest mateix blog, hem anat a Balzac (un poblet de mala mort al costat de Calgary) a celebrar el dia de la Marmota!!
Però la veritat és que ens decebut una mica
La marmota Billy no era de veritat, sinó que va resultar ser un tiu disfressat, quin ultratge!!! I tampoc hi havia cap home del temps retransmetent l'esdeveniment en directe...
Això sí, un ambien- tillu de poble de guais, amb la banda local que tocava versions de cançons rock i country... Tremendu!!
A veure si un altre any fem un cop de cap i anem a Punksatony a veure en Phil (la marmota lider d'audiència)... Potser de passada (i si ens sobra temps) podríem visitar Nova York. Diuen que és una ciutat cosmopolita i interessant... però no tenen marmota!!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.

Per fi!!

Primer ens varem carregar el transformador petit, després ens varen enviar un que no tocava, i ara, PER FI, hem pogut començar a munyir la cafetera. Ja era hora!!!

divendres, de febrer 22, 2008

Feels like -48

Et lleves al matí. En Crilin s'ha llevat abans per fer meditació i ha engegat la calefacció, és estrany, no l'engega mai per meditar... comences a sospitar. Esmorzes. Vas al rebedor a buscar la jaqueta per marxar, i notes que està glaçada... les sospites es confirmen: avui fot un fred de collons.
Surts al carrer, i amb el temps de fer una passa la temperatura ambient baixa 50ºC. L'aire és molt fred i sec, els pulmons no s'hi acostumen fàcilment, i estossegues uns quants cops. El terra està tan glaçat que t'hi pots emmirallar. Vas "patinant" cap a l'estació de tramvia. Pel camí se t'han anat glaçant els mocs de sobre el nas (a dintre el nas, entre sella i sella), i això et fa venir mal de cap. T'adones que no t'havies eixugat prou bé els cabells, i que ara els tens més encartronats que la mare dels Simpson. Arribes a l'estació, i no pots timbrar el tiquet perquè la màquina està congelada i no funciona. El tren va amb retard per problemes mecànics (causats pel fred, és clar!), i mentre l'esperes notes que les cames se't congelen molt ràpidament (de cos vas bé perquè portes l'anorach de Teletubby), i que amb el fred se't contrau la bufeta i t'estàs pixant. El vent fa que la sensació de fred sigui més intensa. Finalment, el tren arriba i hi puges. Primera etapa superada!
Baixes del tren que encara no t'has recuperat, però aquesta vegada pots caminar a tota llet fins a la feina/cole sense haver-te d'esperar. Entres, i de nou saltes 50ºC només de travessar la porta. Vas al lavabo més pròxim (recordeu lo de la bufeta!), i, en el cas dels nois, se t'ha encongit tant la cigala que per trobar-la sembla que juguis a "buscar en Wally".
Amb l'alegria d'haver superat el viatge (i d'haver-te trobat la cigala) engegues l'ordinador, i veus que la previsió del temps per l'hora de tornar a casa encara pinta pitjor. Quins nervis!!