La vida passa!

Ja ho diu la dita: “Per Nadal, les ovelles canadenques abandonen les hamburgueses, i van a afartar-se de teca al seu corral”. Si nois, la vida passa, i ja ha arribat l’hora que els Almendrus tornin a casa, per primera vegada, amb oferta 2x1!
Final de temporada... És hora de fer el nostre petit “resum de l’any”:

L’hivern va tenir un gust agredolç, entre la il•lusió de començar l’aventura canadenca plegats i els moments menys bons en que la Gemma buscava feina i jo no atrapava la de cole. Però amb la primavera van arribar grans novetats: feina per la Gemma, cotxe (millor encara, furgo!!), canvi de casa, sortides a les muntanyes i floretes!! (varem dir als colibrís que vinguessin l’any que ve... sinó no sabríem què escriure la temporada vinent!). Així, la primavera va ser el tret de sortida per un estiu preciós de descoberta de les Rocoses, en la que ens han acompanyat alguns familiars i amics, sortint cada cap de setmana, brutal! A la tardor varem veure les dues cares de la “cultura Cowboy”, primer gaudint d’una expedició brutal a un lloc super remot, però després pringant quan intentàvem explorar la cultura més a fons... Rotllo la “noia de porcellana” d’en Pau Riba: maca de fora, però sense contingut. I ara que arriba l’hivern, a preparar-nos per la nostra primera temporada d’esquí sobre la millor neu del món... De la que us passarem tots els detalls a la pròxima temporada de... ELS TIETS A AMÈRICA.

Una abraçada ben forta, i fins molt aviat!

Dos esquimals perduts en el desert

Decidits a aprofitar l'últim cap de setmana abans de Nadal per anar a esquiar, el dissabte ens varem dirigir a una zona propera a Calgary on havíem vist al butlletí que no hi havia risc d'allaus.
Tot just arribant ens varem adonar del per què d'un risc d'allaus tant baix: el vent s'havia endut tota la neu, i si no hi ha neu, no hi ha allaus! Per acabar d'ajudar, feia un dia lleig i tapat... Vaja, que el pronòstic indicava un fracàs rotund.
Però sorpresa! De cop veiem 4 tarats que estaven pescant al mig del llac! I després també ens trobem uns "muchers" que preparaven els gossos i els trineus per anar a donar una volta per sobre el llac... Nosaltres estàvem flipant!
Ens varem posar els esquís, i varem anar a veure'ls de prop.
Lo dels trineus pintava molt guai, però els pesca- dors... No ho entenem pas: amb el fred que feia, i els tius s'estaven palplantats tot el dia aguantant la canya al costat d'un forat que havien fet al llac, i apa, esperar que piquin i paciència! Una d'ells tenia la cara tant freda que no podia ni parlar bé, i encara va tenir la moral de dir-nos "és molt divertit això de pescar al gel", i al cap d'uns segons va afegir, "quan piquen, és clar..."
El que pintava un dia de pena per poca neu i mal temps, es va convertir en una experièn- cia molt interessant voltant entre esquimals. Ja passa a vegades, que quan menys t'ho esperes et trobes amb coses increïbles... I poder aprofitar aquestes ocasions és genial!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica

7 a -27

Per tal d’iniciar-nos en el meravellós món de l’esquí de muntanya a Canadà, ens varem apuntar a un curset de prevenció d’allaus... Amb la fortuna que el dia de les pràctiques va ser el més fred del que portem d’hivern, i ens varem passar 7 hores a -27ºC... QUIN FRED!
Ara tots dos tenim anorach de Teletubby, i de cos varem anar prou bé (sobretot la Gemma, que ens va tocar un monitor ben guapo i aixo sempre ajuda!)... però les mans i els peus varen pringar de guais!

Una tubby-abraçada!