Las bicicletas son para el verano

Aquest cap de setmana vam anar a donar un vol amb bici, volíem aprofitar per veure els fantàstics colors que tenen els arbres a la tardor... Però sorpresa! La nit anterior havia nevat, i al verd, groc i taronja dels arbres s'hi va sumar el blanc de la neu... Quina passada! Que macu que està el bosc!!

Podeu veure un grapat de fotos al nostre àlbum "Ai, que te la Fotos" (que estrenem avui!), i el mini-video aquí sota.



Una abraçada!

Naturalesa morta

La tardor arriba amb totes les conseqüències... Mireu com estan les floretes de la Gemma!



Una abraçada dels Tiets a Amèrica

Una muntanya com un Temple

En David, el meu jefe, m'envia un correu electrònic telegràfic (com de costum): "passa per la meva oficina quan puguis, vull parlar amb tu d'un parell de temes importants", "OK, cap problema" el contesto, amb uns nervis importants...
Arribo a l'oficina, i en David em demana informació del projecte de l'edifici. Ens passem més de mitja hora per satisfer les seves principals curiositats tècniques (el tiu és un màquina, i jo vaig de cul per seguir els seus raonaments i contestar-li preguntes).
Sobtada- ment, la seva cara canvia:
Dav: Tinc una proposta per tu...
Ed: Digues...
Dav: Oi que a tu t'agrada la muntanya? (El calendari de Desnivel que tinc penjat a l'oficina em delata)
Ed: Yesssss
Dav: Tens experiència a muntanyes altes?
Ed: Home, una mica...
Dav: L'altre dia vaig anar d'excursió amb la família, m'ho vaig passar de collons, però vaig recordar els meus moments dolços de joventut (excursions llargues, una mica d'escalada...), i ara tinc un mono del 15 per fer alguna cosa una mica grossa. Què et semblaria anar a pujar el Mount Temple? Podríem dir-ho a un parell més del departament, però que quedi en "petit comité" i així podrem anar a saco...
Ed: A bodes em convides, Auidò!!
Traiem agendes, i fins i tot en això ens posem d'acord a la perfecció!
El dia de l'expedició al Temple la Gemma tenia plans amb l'Eli, i jo ja havia decidit no anar amb elles per deixar-los una mica de temps per estar soles i tenir "converses de dones": després de 9 mesos vivint amb mi i en Krilin, la Gemma necessitava parlar amb algú que tingués uns mínims d'intuïció, algú que compartís el punt de vista femení,
capaç d'entendre la situació d'una noia que s'està convertint en dona, que és massa gran per parlar dels tius que surten al Super-Pop, però massa jova per parlar de família i nens... Aquests misteris de la naturalesa femenina que són tant difícils d'entendre per un tiu... Buff, segur que molts enteneu el que vull dir!
Conclusió: la Gemma i l'Eli van passar el cap de setmana anant a Jasper rotllo "Thelma & Louise", i jo me'n vaig anar amb en David i 2 més del departament a pujar el Mt. Temple. Tots contents!!
L'excursió va ser una canya, tècnicament molt fàcil, però llarga (1700m de desnivell), i amb unes vistes brutals, ja que és la muntanya més alta de la regió (3553m). Varem disfrutar com nens petits...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Quin mal al cul!

Després d'atropellar a l'ós (veieu el missatge anterior: "Una vez maté un perro, y me llamaron mataperros") vam arribar al ranxu per passar-hi un cap de setmana de 3 dies.
Feia molt temps que no hi pujàvem, i la Gemma portava una motivada del 15, sobretot tenint en compte que aquesta vegada venia l'Eli, i tindria algú amb qui muntar "amb serio".
Jo també en tenia moltes ganes, durant l'estiu la Gemma havia escalat i caminat com una campiona, i ara em tocava correspondre a mi una mica! (A part, el seu ex-jefe fa les millors barbacoes del món...)
Però nois, no sabia pas on em ficava: durant els tres dies només varem baixar del cavall per pujar a una canoa (amb un seient gairebé tan incòmode com la sella)... Fins i tot vam anar a muntar a la nit! Quin mal al cul!!!
Balanç del cap de setmana:
Punts negatius: em feia tan mal el cul que vaig caminar com una cantant de Gospel durant tota la setmana.
Punts positius: ens ho vam passar molt bé tots plegats, i vaig convèncer a l'Eli perquè acompanyés a la Gemma a comprar roba!! Això si que va ser un triumfassu!!

Una abraçada!

Una vez maté un perro, y me llamaron Mataperros

Doncs nosaltres ens vam carregar un ós!! Si nois, com ho llegiu!!
Però abans que ens denuncieu a la protectora d'animals, deixeu-nos explicar la batalleta.
Era una nit negra, conduíem en una carretera negra camí del ranxo ("in the middle of nowhere" que diuen aquí), i plovia. L'ós, evidentment, també era negre... Vaja, que no vaig veure'l fins que el teníem a un pam... QUINS NEERVIS!! Inevitablement, li vam fotre una trompada de guais.
Anàvem molt a poc a poc amb el cotxe (sempre vigilem a les carreteres on hi pot haver bestioles de les grosses), i vaig frenar a tope. A nosaltres no ens va passar res, i el cotxe només hi va quedar un foradet al para-xocs... Però l'ós (que era petitot) no en va sortir tan ben parat: va quedar estès al mig de la carretera, encara respirava, però es veia fet pols.
Vosaltres sabeu què s'ha de fer quan t'has carregat un ós, i està al mig de la carretera? Doncs nosaltres tampoc! No el podíem pas deixar allà mig, ja que segur que causaria altres accidents... Però clar, qui és el guapo que el va treure del mig de la carretera? Estava estabornit, però seguia tenint dents i ungles!
Vam trucar a la poli perquè ens vinguessin a ajudar. Mentre els esperàvem a "l'escena del crim" fent guàrdia perquè ningú xoqués amb l'ós, vam veure com la bèstia deixava definitivament de moure's i respirar... Un paisatge desolador, sobretot per l'Eli, una amiga de la Gemma que acabava d'arribar a Canadà, per qui aquella era la primera vegada que veia un ós!! Tela manela!!
Al cap de 15-20 minuts ja teníem 3 cotxes del "Sheriff" amb nosaltres. Els polis van agafar l'ós, el van fotre a la coneta, em van dir "tranqui nanu, pensa que si hagués estat un ós més gros hauria estat pitjor", i "a veure si la pròxima vegada us carregueu un cérvol, i el podeu fer a la barbacoa" (paraules 100% tranquil·litzants) i aquí s'ha acabat l'arròs!
Vam seguir conduint cap al ranxo, amb un mal rotllo del 15 i una paranoia del 24 que ens feia confondre cada ombra que vèiem amb un ós.

Els Matadors

Umpa Lumpa Climbing

Ens vam emportar en Wei a fer una mica de freaky... Aquí podeu veure les seves evolucions (el video té so!)

Pack "Lluna de mel"

A "Viatges Almendrus" podeu trobar dues modalitats de packs "Lluna de mel"

En Roger i la Maria van optar per l'opció "Bio-piju": excursionetes guais, sense dificultat tècnica, i tornant a un bon hotel al vespre per fer una bona dutxa i dormir a un llitet tou.
El pack inclou fotos romàntiques, visites a llocs idíl·lics, i pitets per quan cau la baba.
Per altra banda, en Josep Ma i la Neus es van decantar per l'opció "furgoneta i cordes"


Aquesta opció substitueix la comoditat de l'hotel pel romanticisme de la furgoneta, (les limitacions d'espai faciliten el "roce"!). A part d'això, ofereix la possibilitat d'explorar els mateixos llocs que la opció "Bio-piju" però des de la perspectiva de l'escalada... Quan el temps ho permet!

Sigui quina sigui la opció, segurament els Almendrus som els que en disfrutem més d'aquestes excursions. Ens fa moltíssima il·lusió que alguns amics aprofitin els seus viatges de vacances per passar uns dies amb nosaltres.

Amics, MOLTES GRÀCIES PER HAVER VIN- GUT!!



Una abraçada a tots de part dels Tiets a Amèrica

*Clàusula de contracte: a Viatges Almendrus no ens fem responsables de les activitats nocturnes de tipus "indoor" pròpies de llunes de mel, i no acceptarem reclamacions referents a aquestes (ni queixes per insatisfacció, ni lesions...)