Think Pink

Aaaaleeeegria... és festa majoooooor!!!! xim, pom...

Si nois, és FESTA MAJOR DE TORELLÓ!! Però aquesta vegada ens l'hem perdut "de cabu a rabu"... Ja ens dol ja... No ho sabeu pas prou! Però no es pot tenir tot en aquesta vida!








Com que lamentar-se no serveix de res, enlloc de quedar-nos a Calgary pensant "ara tothom deu estar de porronada", "ara al xiringuitu", "ara al Poliphilo"... La Gemma es va currar una cerca de ressenyes per internet (us prometo que va ser ella!!), i vam anar a escalar a un dels llocs més macus del món!



Una via que passa just pel costat d'una mega-cascada de 250 m de salt, i un cabal del 15 (que va "in crescendo" a mesura que el dia avança i es fon la neu del glaciar que hi ha just a sobre), facileta però desequipada, i amb unes vistes precioses al Yoho... No es pot demanar més!





Després d'una dutxa a la cascada durant el rappels de baixada (al més pur estil anunci de deso- dorant, però amb l'aigua congelada), vam anar a sopar a Field per cuidar-nos una mica la psique, ens ho havíem guanyat!

Vam demanar una mica de vi rosat... I en aquell moment un raig de sol (uuoh, oh, oh!) em va il·luminar el polo... Em vaig mirar el porquet de l'escut... I vaig sentir com una força divina em feia alçar de la cadira. Perdut enmig d'aquella estranya experiència, em vaig trobar aixecant la copa de vi al cel i dient:

GOD BLESS PINK TEAM!! QUE DÉU BENEEIXI L'EQUIP ROSA!!

Molta sort a la CRE i que guanyi el millor!

El rosa a Amèrica

Dra. Gemma & Miss Lynn Hill

Entre setmana, la Gemma és una noia responsable; treballa en una enginyeria reconeguda, va ben vestida i pentinada, i porta el sou a casa (el seu novio és un capullu que als 25 anys encara estudia, i amb menys ingressos que la discogràfica de la Marina Rossell)... Però fa uns dies que, quan arriba el cap de setmana, la Gemma es transforma, i agafa cordes i ferros per anar a escalar!!!

I ara us preguntareu: "d'on ha sortit aquesta doble faceta de la Gemma?", "Com és que ara escala si el que li agraden són els cavalls?", "Qui és el culpable d'aquesta transformació?"

... Ho heu encertat, és culpa meva!
Però us prometo que, per una vegada, jo no he pressionat! Sé que alguns dels que llegiu això heu estat víctimes dels meus atacs de motivació (o "emmerdades amb bona fè" si voleu dir-ne així), i us costarà creure que jo no l'apretés dia i nit, però de veritat que PER UNA VEGADA NO HA ESTAT AIXÍ!!

Conscient que escalant t'ho pots passar moooolt bé, però també mooooolt malament, i que inicialment semblava que a ella no li barrufava massa la sensació d'estar penjada d'un fil, vaig posar el fre de mà a les propostes d'escalada.

Però la Gemma m'estima molt i, quan va veure que jo em contenia, va ser ella qui em va anar proposant de fer alguna escaladeta de proves... I he de reconèixer que en aquest moment em van sortir els ullals i li vaig saltar a la jugular sense pietat!

Com podeu comprovar a la foto d'aquí baix, amb un parell de dies de proves la diferència va ser espectacular, i el 90% de les pors inicials ja són història (el 100% no s'aconsegueix fàcilment...)!!


Amb el "banc de proves" superat, hem comprat el material mica en mica (l'economia no està per més) i ens hem començat a gaudir plegats de l'escalada com a mitjà per arribar a llocs únics (com podeu veure al missatge "Think Pink"), fent vies segures (desequipades, però amb reunions posades) de V- o V com a molt, on tots dos ens ho passem de collons!!

Alguns deveu pensar; per què a ella no l'apreta i en canvi a mi m'emmerdava cada vegada que anàvem a escalar?

No és que us tingui mania... És només qüestió de "poder negociador": un sol error amb la Gemma i puc acabar dormint al sofà durant mesos.

Una abraçada ben forta!

"Viatges Almendrus"

Després de la visita dels "Avis a Amèrica", Pitxi-Tours i Gemma-Viatges han decidit unir forces per convertir-se en el primer "gegant" de les agències de viatges de catalans a terres canadenques:

Viatges Almendrus
si no veus un ós et tornem els diners

El nostre primer client va ser en Furtet, que va pujar a veure'ns des de la República Domini- cana durant una setmaneta.
Tot i que vam poder anar molt poc a les muntanyes (a nosaltres se'ns han acabat les vacances), vam estar força de llet amb els animals.

Per altra banda, en Wei (a qui hem batejat amb el nom de "Umpa- Lumpa", en referència als homenets treballa- dors de "Charlie i la fàbrica de xocolata") també es va apuntar un dia, i es perfila com un client potencial (tot i no ser català), ja que ell solet no surt mai de Calgary, i al ritme que va acabarà tornant a Xina sense haver vist res que no sigui el laboratori!

Finalment, aquesta setmana i la vinent arriben el pack Puigdecanet-Cuesta i el pack Vallmajó-Neus, que han optat per la nostra oferta especial per parelles.

Ja tenim les disfresses d'ós, elk i moose a punt... O us pensàveu que tot era de veritat??... Innocents!!!

Com podeu veure, la disfressa d'elk va ser una de les preferides de l'Albert. Oi que ens queda bé?

Ara hem de vigilar que amb tantes fotos que ens tira la gent no ens pugi "la fama al cap"... No voldríem acabar sortint a les revistes del cor amb titulars com "Exclusiva: L'aventura de Britney Spears amb un tiu bestit d'ós!", o "Brad Pitt confessa el seu afer amb una noia-elk"...

Aquí no hi ha torerus ni folklòriques, però el coeficient de la gentussa que surt a aquestes revistes està a la mateixa alçada...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

Els avis a Amèrica

Aquesta vegada jugavem a casa; els avis venien a un terreny totalment desconegut en el qual la Gemma i jo ja havíem "entrenat" uns mesos.


Em sentia com en Koeman a punt de xutar la falta de Wembley, faria història: PER PRIMERA VEGADA JO CONEIXERIA MILLOR L'ENTORN QUE ELS MEUS PARES!! El partit "Avis vs Tiets" estava a punt de començar, i els tiets erem els favorits.


Però ja al minut 1 els avis ens van marcar un gol, reconeixent els arbres i flors que tenim al nostre propi jardí, i sent els primers en veure un ós quan anàvem camí de Banff.


El que havia de ser "la nit màgica de Wembley" es va convertir en "la nit tràgica d'Athenes": un bany de joc per part dels avis a base de "mira aquesta flor és una noséquè", "mira aquest ocell és un noséquantus"... No hi havia color, els avis van ser superiors tot el partit!


El gol de l'honor per part dels tiets el va fer la Gemma, que fent gala de les seves habilitats de "rastrejadora" (made in ranxu) va sorprendre la defensa dels avis amb un parell de comentaris de petjades d'animals.


Tot i les individualitats de la "Gemma-Ronaldinho", i que en l'apartat geogràfic els tiets vam ser superiors, el resultat final indicava que, una vegada més, la nostra derrota era total... Els avis són uns màquines!!!


Ara suposo que em tocaria fer comentaris tipus "el futbol és així", "a vegades es guanya i a vegades es perd", "ara ens hem de concentrar en la pròxima jornada"... Però enlloc d'això m'agradaria dir-vos que aquests dies de vacances han estat increïbles!


Si hi ha una cosa que m'agrada més que anar a muntanya, és anar-hi amb gent a qui estimo i que gaudeix la muntanya tant o més que jo... I al capdavant d'aquest grupet tan selecte hi ha, sens dubte, els pares.


Han estat 15 dies guiant els meus mestres, dels que (de petit) cada cap de setmana aprenia a estimar la muntanya, a valorar les petites coses que hi trobes i la sensació de llibertat tan especial que aquesta aporta... Aquests dies he seguit aprenent de la seva passió, però com a mínim he pogut correspondre'ls solucionant la "logística"!


És clar que, en aquest partit, jo els he guiat només 15 dies i ells em van guiar 15 anys. No hi ha color, el resultat segueix sent clarament a favor seu... Però no sabeu pas la il·lusió que tenia per fer aquest "gol de l'honor", sense cap dubte un dels moments més satisfactoris de la meva vida.


Ha estat només el gol de l'honor, però deixeu-me dir (no em calen padrins) que entre excursions a llocs idíl·lics (i no només turístics), i la sort que hem tingut amb els animals i el temps, crec que ha estat un gol de xil·lena i per l'escaire...


... Amb sort i ganes, fins i tot Julio Salinas havia fet algun gol de bandera!

Vinga, tallem el rotllo i esperem que gaudiu de les fotos,

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!